L'impacte dels nanoplàstics: poden alterar els sistemes immunitari, endocrí i nerviós
Els plàstics proliferen en el medi i triguen a degradar-se (Recyclind/Pixabay)

L'impacte dels nanoplàstics: poden alterar els sistemes immunitari, endocrí i nerviós

Dos articles d'autors catalans mostren el més que probable impacte en la salut de la degradació dels plàstics en fragments diminuts

Xavier DuranActualitzat

Els nanoplàstics, les diminutes partícules produïdes per la degradació dels plàstics, entren fàcilment en l'organisme i poden canviar la composició i diversitat funcional de la microbiota intestinal.

Aquesta és la conclusió d'un article de revisió liderat per la UAB i el CREAF. L'article té com a primera signant Mariana Teles, investigadora de la UAB, i s'ha publicat a la revista Science Bulletin.

Els autors assenyalen que els plàstics, des que el 1870 es va patentar el primer, i la cel·lulosa han proliferat i ara són ubics. Això es deu a les seves característiques de materials amb bona relació cost-efectivitat, químicament estables, versàtils i, com el seu nom indica, modelables. Però el gran problema és la seva degradació:

"Abandonats a una lenta desintegració pels raigs ultraviolats i el desgast termo-oxidatiu, els grans plàstics es desfan en fragments de menys de 5 mil·límetres, o microplàstics, que al seu torn es degraden en nanoplàstics".

Quan es formen aquestes nanopartícules, de fraccions de mil·límetre, entren amb facilitat dins la cadena alimentària i resten en l'aigua, en l'aire i en molts objectes i materials. Això permet que entrin en l'organisme, bàsicament per ingesta o fins i tot amb la respiració.


Efectes en la salut

L'article constata que els nanoplàstics afecten la composició, la diversitat i la funcionalitat de la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que tenen un paper essencial en diversos processos fisiològics.

Això passa tant en animals vertebrats com en invertebrats. Quan es modifica la composició del microbioma, sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.

De moment, encara no es coneixen prou els mecanismes fisiològics concrets d'aquestes alteracions en l'espècie humana. Els efectes sobre la salut s'han avaluat tradicionalment en espècies aquàtiques de mol·luscs, crustacis i peixos.

Però com que la major part de vies neurològiques, endocrines i immunològiques d'aquests vertebrats són molt similars a les humanes, els autors alerten que alguns dels efectes observats en aquests models podrien aplicar-se també a les persones.

Mariana Teles assenyala que l'objectiu d'aquest breu article no és generar alarmisme, però sí advertir sobre el risc que representa la nostra contínua exposició al plàstic:

"A hores d'ara, només podem especular sobre els seus efectes a llarg termini en la salut humana, però ja hi ha indicis de diversos estudis que descriuen alteracions hormonals i immunes a peixos exposats a nanoplàstics que podrien aplicar-se en humans".


Alteracions

Un cop ingerits, fins al 90% dels fragments de plàstic que arriben a l'intestí seran excretats. Però una part es fragmentarà en nanoplàstics, que per la seva mida petita i per les seves propietats moleculars poden penetrar en les cèl·lules i causar efectes nocius.

Segons detalla l'estudi, ja s'han descrit alteracions en l'absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal, canvis en la composició i funcionalitat del microbioma intestinal, efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos i, finalment, alteracions en les respostes immunitàries.

L'article fins i tot assenyala la possibilitat que una exposició a nanoplàstics a llarg termini, acumulada generació rere generació, pugui donar lloc a canvis impredictibles fins al mateix genoma, com s'ha observat en alguns models animals.
 

Segons explica el text, s'han estudiat diversos mètodes per eliminar els nanoplàstics de l'aigua, però la seva mida petita ho fa molt difícil i aquests sistemes només han estat eficaços amb fragments més grans.

Per això, només queda la prevenció i la reducció de l'ús de plàstics, augmentar el reciclatge i canviar a alternatives sostenibles:

"Les autoritats poden estimular aquestes accions en pro del medi ambient amb estímuls econòmics com ara beneficis en impostos en la reutilització de plàstics com a matèria primera per a la indústria i amb les estratègies de devolució de dipòsits als consumidors pels envasos de begudes i els embolcalls".


Efectes en el peix zebra

Mariana Teles també ha participat, com a membre del Grup d'Immunologia Evolutiva de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB-UAB) en un article que analitza els efectes dels nanoplàstics en peixos.

L'estudi, fruit de la tesi doctoral d'Irene Brandts i liderat per Nerea Roher, s'ha publicat a Environmental Science: Nano  i se centra en el peix zebra, una petita espècie tropical molt utilitzada com a model en investigació.

Nanoplàstics, en verd, dins d'una cèl·lula de peix zebra (IBB-UAB)


Els resultats indiquen que els nanoplàstics es poden acumular tant en cèl·lules com en embrions de peix zebra i causar canvis en els nivells de gens rellevants en el funcionament del sistema immune de l'animal.

Tot i això, la capacitat dels embrions de peix zebra de sobreviure a una infecció bacteriana no es va veure afectada per l'exposició a nanoplàstics. Però els autors defensen la necessitat de seguir investigant en aquest camp, per conèixer millor l'impacte en la salut de la gran presència de microplàstics i nanoplàsticos en els ecosistemes.

ARXIVAT A:
ContaminacióMedi ambientSalutRecerca científica
Anar al contingut