L'extrema dreta de Geert Wilders guanya per sorpresa les eleccions als Països Baixos

El Partit de la Llibertat de Wilders aconsegueix 37 de 150 escons, una victòria que preocupa a la Unió Europea perquè ha proposat un referèndum com el Brexit

RedaccióActualitzat

L'extrema dreta ha guanyat les eleccions als Països Baixos: després de 15 anys al parlament, el Partit de la Llibertat (PVV), encapçalat per Geert Wilders, ha obtingut 37 diputats, 20 més que fins ara, segons el recompte oficial fet públic aquest dijous a mig matí amb el 98,5% de vots escrutats.

La segona posició, amb 25 diputats, l'ha aconseguit el bloc d'esquerres format pel partit socialdemòcrata PvdA i els verds GroenLinks, liderat per l'exvicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, que ja han dit que no pactaran amb Wilders.

En tercer lloc hi ha la successora de l'exprimer ministre Mark Rutte, de centredreta Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, el VVD, Dilan Yesilgöz, filla de refugiats Kurds, que ha obtingut 24 diputats, 10 menys que els que tenia ara.

El partit democristià Nou Contracte Social (NSC), de Pieter Omtzigt, ha entrat per primera vegada al parlament amb 20 escons.

Es tracta d'unes eleccions anticipades després de la caiguda del govern de Mark Rutte el juliol passat arran de les desavinences sobre la regulació del dret d'asil. Les enquestes ja alertaven de l'ascens del PVV, però el situaven en un segon lloc per darrere de Yesilgöz.


Pactar amb Wilders

El parlament dels Països Baixos té 150 diputats, i els resultats electorals obren moltes possibilitats d'aliances i pactes per arribar als 76 de la majoria absoluta, també per a Wilders, que podria sumar-ne 79 pactant amb Yesigöz i Omtzigt, amb els quals comparteix part del programa.

Una altra opció en la suma d'escons és que una majoria de diputats facin un cordó sanitari contra l'extrema dreta i pactin un govern al marge de la llista més votada.

De totes maneres, el govern dels Països Baixos acostuma a estar governat per coalicions. Per exemple, l'executiu actual estava format per quatre grups parlamentaris.

Precisament els tres partits socis del VVD al govern han perdut representació: el liberal d'esquerres D66 ha passat de 15 a 9, el democristià CDA de 10 a 5 i la Unió Cristiana de 5 a 3.

En canvi el Moviment Agrari Ciutadà, el BBB, ha passat de tenir-ne 1, la seva líder, Caroline van der Plas, a 7, cosa que li pot permetre entrar en les negociacions per formar govern.

Poc després de saber el resultat de les enquestes a peu d'urna que ja havien donat Wilders com a guanyador, el líder populista ha advertit els seus opositors que el seu partit no pot estar arraconat perquè seria "molt antidemocràtic" i "els votants no ho acceptarien".


Antiislam i antieuropeu

El Partit de la Llibertat és obertament antiislam i antieuropeu. Des que es va crear l'any 2006, pregona que vol portar a terme un referèndum per sortir de la Unió Europea, el Nexit.

També defensa el tancament de les mesquites, la prohibició de l'Alcorà i una política estricta contra la migració, malgrat que en aquesta campanya ha rebaixat una mica aquest discurs d'odi en dir que "no era el més urgent" pel país. De totes maneres, el debat sobre la gestió de la migració ha estat protagonista durant la campanya, i aquí Wilders ha tret pit.

Les primeres felicitacions d'altres líders d'extrema dreta europeus, com Santiago Abascal, Marine Le Pen o Victor Orban, no han tardat a arribar.

D'altra banda, organitzacions musulmanes i de migrants s'han mostrat preocupats pel resultat electoral que viuen amb "angoixa i por".

 

ARXIVAT A:
Unió EuropeaPaïsos Baixos
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut