L'expansió del senglar a Collserola, una amenaça per a les ciutats del voltant
Aquests animals salvatges han après a buscar l'aliment en els nuclis urbans i la seva presència pot suposar un perill per a les persones
La presència de porcs senglars en entorns urbans ja no és cap anècdota. A la serra de Collserola, com en tants altres llocs de Catalunya, en els últims anys la població de senglars s'ha incrementat sensiblement, amb la particularitat, però, que es tracta d'un parc natural que està envoltat de nuclis urbans amb alta densitat d'habitants.
El resultat d'aquesta combinació és que els senglars s'han acostumat a sortir del bosc i anar a buscar menjar a la ciutat, sigui tombant contenidors, sigui aprofitant que hi ha persones que els alimenten i els tracten com si fossin un animal domèstic. La presència del senglar en una ciutat pot generar situacions de perill per a les persones, a més de provocar accidents de trànsit.
A Collserola, a més, es viu una situació que encara complica una mica més la gestió dels senglars i és que són nou els ajuntaments que tenen part del seu territori al parc i no tots comparteixen les mateixes normes. Per exemple, hi ha llocs on estan permeses les batudes i en altres estan prohibides. Mentrestant, aquests animals salvatges es desplacen pels boscos més enllà de les delimitacions municipals.
En qualsevol cas, el control de la població de senglar és competència del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. D'entre totes les tècniques que es fan servir, l'any passat es va arribar a la xifra rècord d'un miler d'exemplars capturats a Collserola, i un centenar va ser en batudes. Hi ha altres mètodes, com els aguaits nocturns o les gàbies trampa.
En Josep Pena, director del Serveis Territorials d'Acció Climàtica, admet que les diferents normatives municipals poden suposar un entrebanc a l'hora de contenir la superpoblació de senglars que habiten a Collserola i no es planteja prescindir de les batudes que fan els caçadors:
"La caça dona bons resultats. Ens permet mantenir a ratlla aquestes poblacions de senglars, però hem d'activar moltes altres tècniques. No en podem prescindir, ara i aquí. Són uns aliats, hem d'agrair la tasca que fan els caçadors i les caçadores."
I és que en el focus del debat hi ha el fet que les activitats cinegètiques que es fan servir per controlar la població de senglars acaben amb el mateix desenllaç: la mort dels exemplars capturats.
A Barcelona, per exemple, les batudes estan prohibides. No es pot caçar en el terme municipal de la capital de Catalunya. El que sí que es fa són les anomenades captures reactives, és a dir, que una empresa contractada per l'Ajuntament intervé quan es detecta la presència d'un porc senglar en l'àmbit urbà i que suposa un perill o bé una amenaça.
Carmen Maté Garcia, directora de Drets dels Animals de l'Ajuntament de Barcelona, ens ho explica:
"Evidentment, sempre hem de tenir un servei per les casuístiques que es puguin produir quan el senglar penetra a la ciutat. El que es fa és anestesiar-los i després se'ls eutanasia sota la supervisió veterinària."
Les associacions animalistes Depana i Libera, amb el suport d'una trentena d'entitats més, reclamen mesures alternatives que puguin mantenir en vida els senglars capturats, siguin captures reactives, aguaits nocturns, gàbies trampa o qualsevol altra tècnica més enllà de les batudes:
"El més fàcil és matar l'animal, però al final són diners públics que anem malbaratant any rere any i cada vegada tenim més senglars. Nosaltres diem que es capturin però que no els matin, que els esterilitzin, que els identifiquin i que els retornin al bosc. Així aniria disminuint la població de forma gradual. Estem parlant d'una solució a mitjà-llarg termini."
Una nova tècnica que ja s'està començant a aplicar en diferents municipis de Catalunya, alguns a prop de Collserola, és una vacuna que elimina la fertilitat dels senglars. El degà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, el doctor Manel López-Béjar, defensa aquesta mesura com a alternativa a qualsevol tècnica que tingui la mort de l'exemplar com a resultat:
"Es fa mitjançant un tipus d'immunocontracepció que evita la fertilitat en els senglars que habiten en zona urbana o periurbana. Hem comprovat que l'eficàcia és màxima. S'injecta la vacuna, es marca l'animal per identificar-lo i se l'allibera de nou. És una eina molt eficaç i que ja s'està aplicant en molts llocs del món i en molts tipus d'animals que poden viure a prop de les ciutats. Hem d'avançar cap a un model més ètic."
Aquesta setmana comença una sèrie de reunions organitzades pel Departament d'Acció Climàtica per abordar la situació particular de la gestió del senglar al Parc Natural de Collserola.
Seran unes taules participatives en què es trobaran veïns, ajuntaments, entitats animalistes i caçadors per crear punts de trobada i compartir coneixement i recursos per aconseguir que el senglar deixi de suposar un perill o una amenaça per a tots els nuclis urbans que hi ha al voltant de Collserola.
