Les papallones, indicadores dels efectes de l'escalfament global
A Catalunya, les de zones més seques i càlides són les més afectades i les larves pateixen més mortalitat
Les papallones, indicadores dels efectes de l'escalfament global
Exemplar de "Pieris napi" (Luis Miguel Bugallo Sánchez-Galipedia-Wikimedia Commons)

Les papallones, indicadores dels efectes de l'escalfament global

A Catalunya, les de zones més seques i càlides són les més afectades i les larves pateixen més mortalitat

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

L'escalfament global altera la presència de papallones. Durant 40 anys, la papallona blaveta comuna ha estat lluitant per sobreviure als camps del Regne Unit. Però l'estiu de l'any passat la seva presència va augmentar un 104% respecte al 2017.

Això s'atribueix a les temperatures elevades. I tot i que encara no hi ha xifres, es preveu que aquest any encara n'hi hagi hagut més.
Així, aquest petit i vistós lepidòpter actua com indicador de l'escalfament global. Naturalment, no és l'única papallona que ens permet constatar aquests efectes.

Papallona blava comuna (Pixabay)


De fet, moltes espècies ens ensenyen com s'estan adaptant al canvi climàtic. Un extens equip internacional, encapçalat per Viktoriia Radchuk, de l'Institut Leibniz de Berlín, ha estudiat les estratègies adaptatives de diverses espècies i ha arribat a la conclusió que són insuficients per poder superar l'impacte de l'escalfament global. L'article s'ha publicat a la revista Nature Communications.

L'estudi s'ha fet bàsicament amb ocells, però també hi ha dades d'altres grups. Un dels autors de l'article és Constantí Stefanescu, investigador del CREAF i del Museu de Granollers, que des del 1994 coordina el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), una xarxa de seguiment de la biodiversitat que recull dades estandarditzades sobre l'abundància setmanal de les comunitats de papallones. Stefanescu ressalta la conclusió principal de l'estudi sobre la fenologia, la relació entre els factors climàtics i els cicles vitals dels éssers vius:

"S'hi demostra per primer cop que els avançaments fenològics són gairebé universals, són adaptatius -confereixen més adaptabilitat a l'individu-, però alhora són insuficients, amb la qual cosa el risc d'extinció de les poblacions augmenta amb el canvi climàtic".

Diversos estudis mostren que moltes espècies de papallones s'adapten traslladant-se a llocs amb més altitud o a països que es troben més al nord, per seguir tenint un entorn amb la temperatura adequada. Però això també augmenta el risc d'extinció, perquè les àrees ocupades per moltes espècies cada cop són més petites.

Les papallones de zones àrides pateixen més

L'escalfament global produeix diversos efectes. I a la Mediterrània, l'augment en la intensitat i freqüència de les sequeres n'és un. Això, segons Stefanescu, "està comportant davallades de moltes espècies de papallones, més pronunciades a les zones més àrides del país".

Així ho assenyala un estudi en què va participar Stefanescu, encapçalat per Sergi Herrando, de l'Institut Català d'Ornitologia. Publicat a la revista Scientific Reports, es demostra que les variacions en la pluja tenen efectes diferents en ocells i en papallones. En els primers, s'observa un declivi dels que viuen en àrees més humides i per a les papallones es produeix el contrari: les que pateixen més són les de zones més àrides i càlides.

Un estudi sobre la Pieris napi, una espècie de papallona no migradora, ha permès comprovar com les poblacions que viuen en ambients més secs i càlids estan patint una davallada més forta que les que viuen en ambients menys extrems. Aquesta és la interpretació, segons Stefanescu:

"Això molt possiblement es pot atribuir a la mortalitat de les larves quan es donen condicions de sequera i calor extremes, ja que en aquestes zones més càlides les larves no troben els microclimes que compensin aquestes condicions tan desfavorables".


Obligades a moure's

Sobre papallones migradores, hi ha un estudi recent d'investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i de la Universitat de Grenoble-Alps (França). Concretament, sobre la papallona migradora dels cards, de nom científic Vanessa cardui, que migra entre Europa i Àfrica. Els autors han elaborat un model que permet predir els seus moviments migratoris a partir de les dades dels seus llocs de cria.

Papallona migradora dels cards (Gerard Talavera)


L'estudi, publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B, confirma que les poblacions han de migrar contínuament a altres latituds per tal d'assegurar les millors condicions de supervivència de les cries. Es basa en dades climàtiques que abasten 36 anys i 646 llocs de cria en 30 països.

En estudis previs, els investigadors havien demostrat que la Vanessa cardui migra des d'Europa fins a l'Àfrica tropical a la tardor, tot creuant el Mediterrani i el desert del Sàhara i que els descendents d'aquests individus revertien la seva migració de nou cap a Europa a la primavera. Així cobrien viatges de fins a 15.000 quilòmetres entre varies generacions.

Com que ous, erugues i crisàlides, fases clau del cicle vital de les papallones, no poden defugir situacions adverses, els seus hàbitats són molt bons indicadors dels requeriments de l'espècie. I la papallona es troba forçada a moure's contínuament, perquè l'hàbitat de cria adequat és rarament permanent al llarg de l'any.

Amb totes les dades, els investigadors han elaborat un mapa on identifiquen les àrees més probables on la papallona podria criar cada mes. Però aquests llocs podrien variar degut a l'escalfament global, com explica Gerard Talavera, investigador postdoctoral a l'IBE i responsable de l'estudi:

"No podem descartar que l'impacte del canvi climàtic pugui afectar el fenomen migratori en les papallones de maneres imprevisibles, tal com ja s'ha demostrat en ocells migradors".

I si s'observen variacions, el model podria ser utilitzat per estudiar els possibles efectes del canvi climàtic en les espècies migradores o bé per deduir a quins llocs les condicions han canviat degut a l'escalfament global. Un cop més, les papallones actuarien com bioindicadors que ens ensenyarien el rastre de l'actual crisi climàtica.

ARXIVAT A:
Crisi climàticaCiènciaEcologia
Anar al contingut