Les claus de les eleccions europees, en 10 gràfics

La dreta torna a guanyar a Europa

Una legislatura més, el Grup Popular serà el més nombrós del Parlament Europeu. Els populars obtenen prop de 200 dels 720 escons de l'Eurocambra. En segona posició hi ha els socialdemòcrates.

Els liberals són el tercer grup més nombrós de la cambra. Però ho seria l'extrema dreta, i de manera molt folgada, si no estigués dividida entre els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), Identitat i Democràcia (ID) i el grup dels no adscrits.
 

L'extrema dreta creix a l'Eurocambra

El Parlament Europeu que surt d'aquestes eleccions tindrà més presència dels partits d'extrema dreta i ultraconservadors. Els primers resultats indiquen que l'extrema dreta és la llista més votada a països com Itàlia, Bèlgica o Àustria.

També a França, on Marine Le Pen ja va guanyar fa cinc anys. La llista Reagrupament Nacional obté més del doble de vots que Renaixement, on hi ha el grup d'Emmanuel Macron.

El president francès, davant d'aquests resultats, ha decidit dissoldre l'Assemblea Nacional i convocar eleccions anticipades per al 30 de juny i el 7 de juliol.

El PP guanya a Espanya, però el PSOE aguanta

Després de la victòria socialista de fa cinc anys, el PP torna a ser el partit més votat a Espanya. Els populars obtenen 22 eurodiputats, dos més que els socialistes, que resisteixen i mantenen els 20 que van obtenir el 2019.

El PP guanya a totes les comunitats autònomes excepte a Catalunya, Navarra i les Canàries, on els socialistes són els més votats, i el País Basc, on s'imposa Ara Repúbliques. Els populars també guanyen a Ceuta i a Melilla.

L'extrema dreta de Vox duplica els escons i esdevé la tercera força a l'estat, com ja va ser en les últimes eleccions generals. Ara Repúbliques, Sumar i S'ha Acabat empaten a tres eurodiputats.

Podem, sense Sumar, aconsegueix dos eurodiputats i tant Junts com CEUS-PNB n'obtenen un.

Vox dobla eurodiputats i entra S'ha Acabat la Festa

A Espanya, la suma de les candidatures d'extrema dreta triplica els eurodiputats: dels tres que tenia fins ara passa a nou.

Vox passa de 3 a 6 eurodiputats i esdevé el tercer partit més votat a l'Estat amb un 9,6% dels vots. Entre els diputats de la formació d'extrema dreta hi ha els catalans Jorge Buxadé i Juan Carlos Girauta.

D'altra banda, S'ha Acabat la Festa, la candidatura de l'agitador ultra Alvise Pérez, irromp amb força i obté tres eurodiputats i el 4,6% dels vots.

El PSC guanya clarament a Catalunya

Algú podia veure aquestes eleccions europees com una segona volta de les eleccions al Parlament de no fa ni un mes, que ha tornat a guanyar Salvador Illa.

Les d'aquest diumenge són les cinquenes eleccions consecutives que guanyen els socialistes catalans: les del Parlament del 2021, les municipals del 2023, les generals del 2023, les del Parlament del mes passat i aquestes.

Amb més del 30% dels vots, el PSC és la força més votada a les deu ciutats més poblades de Catalunya.

Patacada de Junts i Esquerra

Cinc anys després que les candidatures liderades per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras obtinguessin gairebé la meitat dels vots, un 49,84%, la suma dels vots de Junts i Esquerra a Catalunya no arriba ni tan sols a un terç dels sufragis: un 32,83%.

Tot i que la baixada de la participació dificulta comparar els vots absoluts, respecte a fa cinc anys la suma dels dos principals partits sobiranistes perd pràcticament un milió de vots: d'1.708.396 a 785.172.

Tanmateix, Junts és la primera força en 583 municipis i Esquerra ho és en 100 municipis més.

Comparant únicament les dues candidatures independentistes municipi per municipi, Junts supera Esquerra a la major part del territori. Els republicans, però, obtenen més vots que els juntaires en diverses localitats de l'àrea metropolitana de Barcelona i també a les Terres de l'Ebre.

La participació més baixa des del 2009

Només un 43,5% dels catalans amb dret a vot han acudit aquest diumenge a les urnes. És la xifra de participació més baixa des del 2009. Tant fa cinc anys, quan els comicis van coincidir amb les eleccions municipals, com el 2014, quan només hi va haver europees, la participació va ser més elevada.

Per demarcacions, a Barcelona és on la participació ha estat més elevada, amb un 44,7%, i la més baixa ha estat a Girona, amb un 39,5%.

A Espanya, la participació ha estat una mica més alta i ha fregat el 50%, amb un 49,2%.
 

Qui guanya vots i qui en perd

Tot i la davallada de la participació respecte a fa cinc anys, hi ha partits que augmenten els vots totals respecte a les últimes europees. Són, en general, les formacions de dreta i extrema dreta.

A Catalunya, tant PP com Vox superen els resultats del 2019 en vots absoluts. En canvi, PSC, Junts, Esquerra, Sumar i el PACMA perden vots.

A Espanya passa el mateix. El PP i Vox augmenten suports; en canvi, PSOE, Ara Repúbliques, Sumar, Junts i CEUS-PNB en perden.

Podem supera Sumar a Catalunya

Catalunya és l'única autonomia de l'Estat on Podem supera Sumar.

La candidatura liderada per Irene Montero obté 7.000 vots més que la llista encapçalada per Estrella Galán, amb Jaume Asens de número dos. Passa el mateix a la ciutat autònoma de Ceuta.

A la resta d'autonomies estatals, Sumar supera Podem.

Ciutadans, sense presència a l'Eurocambra

Ciutadans continua encadenant mals resultats electorals. Aquest diumenge, la formació taronja ha perdut els eurodiputats que tenia al Parlament Europeu. A les eleccions de fa cinc anys en va obtenir 7, que van augmentar a 8 després del Brexit.

Actualment, Ciutadans no té representació ni a l'Eurocambra, ni al Congrés dels Diputats, ni al Parlament i només li queden 10 regidors a Catalunya.