El primer secretari del PSC, Salvador Illa, amb els candidats Javi López i Laura Ballarín
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, amb els candidats Javi López i Laura Ballarín (ACN/Marta Sierra)

Victòria contundent del PSC a Catalunya davant el retrocés dels partits independentistes

Junts, tot i perdre més de 10 punts respecte a fa cinc anys, queda en segona posició, davant d'ERC

RedaccióActualitzat

Un dia abans de la constitució del nou Parlament i enmig de les negociacions per formar govern, el PSC torna a guanyar unes eleccions a Catalunya. I ho fa per segona vegada en un mes i per cinquè cop consecutiu en uns comicis.

La llista del PSC-PSOE ha aconseguit 732.128 vots, el 30,63% total, xifra que suposa un creixement de gairebé 9 punts respecte a fa cinc anys, quan assolien prop de 760.000 vots i un suport del 22,06%.

Els socialistes aconsegueixen així una victòria contundent que situa Teresa Ribera a uns 13 punts de distància respecte a la segona força. Amb tot, en àmbit estatal, el PSOE ha quedat per darrere del PP, a només 2 escons de diferència.

En la pugna per la segona posició, Junts s'imposa amb el 18,02% dels vots, un resultat que suposa un retrocés de 10 punts respecte al 2019, on es proclamava vencedor amb el 28,63% de les paperetes.

A una diferència d'uns 77.000 vots, se situa la llista que encapçala Diana Riba --en coalició amb EH Bildu, BNG i Ara Més--. Els republicans han obtingut 354.164 vots, que es tradueix en un suport del 14,82%, 6 punts per sota que en les últimes europees.

 

Augmenten els vots a la dreta i l'extrema dreta

Els populars, liderats per Dolors Montserrat, són quarta força a Catalunya amb el 13,77% i recuperen espai polític, seguint amb la tendència a l'alça de les eleccions catalanes. De fet, gairebé han duplicat els sufragis en cinc anys: dels 176.752 als 329.306.

El segueix Vox amb el 6,18%, un augment de 4 punts, en sintonia amb el creixement de l'extrema dreta a Europa. També se li suma l'entrada de S'ha acabat la festa, que en els anteriors comicis no existia, i que ha aconseguit un 2,81% dels vots a Catalunya.

Catalunya és l'única autonomia de l'Estat on Podem supera Sumar. La candidatura liderada per Irene Montero obté 7.000 vots més que els Comuns, tot i que cap de les dues formacions superen el 5% dels suports.

Una de les patacades més grans, se l'emporta Ciutadans, que s'ha quedat amb un escàs 0,55%, per sota del PACMA, amb 1,30%, i d'igual manera que va desaparèixer del Parlament i el Congrés, tampoc assoleix representació a l'Eurocambra

Junts és la força que guanya a més municipis

Si ens fixem en els resultats per municipi, Junts repeteix com la força que guanya a més poblacions. La candidatura nacionalista, però, passa d'imposar-se en 769 localitats a fer-ho en 583. Girona i Sant Cugat del Vallès són les dues ciutats més importants on la candidatura encapçalada per Toni Comín és la més votada.

El PSC aconsegueix guanyar a totes les grans ciutats catalanes, excepte a Girona. Els socialistes passen de ser els més votats en 90 municipis a fer-ho en 246, més del doble que fa cinc anys. En tercera posició hi ha ERC, que és la primera força en 100 municipis, deu més que en els darrers comicis europeus.

El PP, que fa cinc anys no va guanyar a cap població, ara ho fa en tres: Fígols, Arres i Aitona. I Ciutadans, que el 2019 va ser el primer partit en dos municipis, enguany no ho és en cap. 


A més de situar-los en el mapa, a la següent taula també pots fer una cerca per municipi per veure els resultats.

Davallada de l'independentisme

Els partits independentistes pateixen una davallada notable. Junts supera ERC per uns 77.000 vots, però percentualment baixa més de 10 punts. Els republicans, per la seva banda, tenen un retrocés de sis punts i ambdues formacions sumades passen d'aconseguir la meitat dels sufragis a un terç: del 49,84% al 32,83%.

La baixada de la participació i el canvi de context, dificulta comparar els vots en termes absoluts, però respecte les eleccions europees anteriors, conjuntament els dos principals partits sobiranistes en perden pràcticament un milió: d'1.708.396 a 785.172.

Amb tot, el candidat de Junts, Toni Comín, ha afirmat que la formació ha obtingut un "bon resultat" tot i tenir "tots els factors en contra". "Ens hem acostumat, però estem fent una compareixença des de l'exili, en un context difícil perquè vam tenir eleccions fa només tres setmanes".

En paral·lel, la republicana Diana Riba, ha destacat que Ara Repúbliques és la quarta força de l'Estat i "la principal alternativa al règim del 78".

La cap de llista ha celebrat els tres eurodiputats i ha anunciat que, tot i no haver obtingut el quart escó que permetria l'accés directe de Tomàs Molina, ho serà abans que acabi el mandat --un fet possible gràcies a l'acord entre les diferents forces que configuren l'aliança--. 
  

 

ARXIVAT A:
Parlament EuropeuEleccions europees 2024
Anar al contingut