Les característiques que buscaven els criadors de cavalls fa 2.300 anys

Un estudi genètic revela els trets que els escites, pastors nòmades, seleccionaven en les seves muntures
Les característiques que buscaven els criadors de cavalls fa 2.300 anys

Les característiques que buscaven els criadors de cavalls fa 2.300 anys

Un estudi genètic revela els trets que els escites, pastors nòmades, seleccionaven en les seves muntures
Xavier Duran Actualitzat
Imatge recreada d'un dels cavalls dels escites (Carla Schaffer / Zainolla Samashev / AAAS)
Imatge recreada d'un dels cavalls dels escites (Carla Schaffer / Zainolla Samashev / AAAS)

Els escites eren un poble de pastors nòmades de l'Àsia central amb fama de ser genets excepcionals. Ara sembla que també excel·lien en la cria i selecció de cavalls. Un estudi publicat a la revista "Science" detalla la millora genètica que els escites van induir als seus cavalls fa 2.300 anys.

L'estudi s'ha fet a partir de les restes de catorze cavalls excepcionalment ben conservades. Uns eren en tombes reials dels escites, com les d'Arzhan, a la República de Tuvà (Rússia), i uns altres de Berel, al Kazakhstan, on se'n van trobar diversos, preservats en el gel. Les noves tècniques d'anàlisi de l'ADN han permès seqüenciar-ne el genoma.

L'estudi ha estat dirigit per Ludovic Orlando, del Museu d'Història Natural de Dinamarca, a Copenhaguen, i ha tingut la participació de Tomàs Marquès-Bonet, de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

D'una banda, els resultats revelen una gran diversitat de patrons de coloració: castany, negre, alatzà, crema i animals amb taques. Però les dades més destacables tenen relació amb les característiques que buscaven els escites en els seus animals.

Així, s'ha vist que els cavalls no eren portadors de la mutació responsable del trot altern, i, per tant, no eren caminants naturals. En canvi, alguns individus tenien variants associades als esprints de curta distància dels cavalls de carreres actuals. D'aquí es dedueix que els escites valoraven més els cavalls amb resistència i velocitat. "Els resultats genètics concorden amb les mesures dels ossos, i indiquen que els criadors d'Escítia van seleccionar els cavalls que mostraven morfologies més robustes", afirma Marquès-Bonet.

Una altra conclusió molt destacable és que, tret de dos exemplars, aquests animals no estan emparentats entre ells. Segons els investigadors, això dona consistència a la representació d'Heròdot dels rituals funeraris dels escites, en els quals els cavalls sacrificats eren donacions de les tribus aliades que s'estenien per les estepes.

L'estudi suggereix que els escites van mantenir les estructures dels ramats naturals en comptes de fer una selecció a través d'un nombre limitat d'individus. Ben diferent del que es fa en l'actualitat, en què cada semental es fa servir per a centenars de creuaments.

Precisament, aquesta gestió dels cavalls ha comportat una pèrdua de la diversitat genètica. Els autors han trobat evidències d'un col·lapse demogràfic significatiu durant els últims 2.300 anys. Durant el mateix període, la ramaderia ha fet servir un nombre cada vegada més reduït de sementals.

Els investigadors han descobert també que les regions genòmiques que mostren marques de selecció més fortes estan involucrades en el desenvolupament de la cresta neural, una estructura temporal amb cèl·lules que donen a molts teixits i llinatges cel·lulars diferents.

Finalment, s'han trobat variants genètiques associades amb la lactància. Això podria estar relacionat amb el fet que, en alguns casos, les eugues també eren una font de llet per al consum humà.