L'error d'un operador provoca grans caigudes a les borses d'Europa durant uns minuts

Un error d'un operador de Citibank a Londres va provocar aquest dilluns un enorme daltabaix a les borses europees per valor de 300.000 milions d'euros, però només durant uns minuts.

Ho va admetre aquest banc el mateix dilluns al vespre en un comunicat, en què assegurava que s'havia resolt "en qüestió de minuts", tot i que no va explicar quin error era ni per què va provocar una reacció tan gran:

"Aquest matí un dels nostres operadors ha comès un error a l'hora d'introduir una transacció i en qüestió de minuts l'hem localitzat i l'hem corregit."

Però el mal ja estava fet, perquè l'operació errònia va ser interpretada automàticament pels algorismes de molts operadors, que van reaccionar en dècimes de segon ordenant operacions en cadena.

Epicentre a Suècia

Això va afectar sobretot la borsa de Suècia: el seu índex de referència, conegut com a OMX, va caure fins a un 8%, amb baixades de fins al 10% en empreses com H&M o Telia.

L'onada es va contagiar a les altres borses: per exemple, a Espanya l'IBEX-35 va perdre 200 punts de cop, més d'un 2,3%, i el mitjà econòmic Bloomberg va calcular que la baixada va suposar més de 300.000 milions d'euros arreu d'Europa.

Però pocs minuts després, i amb l'error corregit, la caiguda es va revertir, i la immensa majoria de valors van recuperar els nivells d'abans de la baixada, tot i que l'OMX suec va acabar tancant la sessió amb una baixada de l'1,9%.

Un error de dit gros

Aquest tipus d'incidents reben el nom de "flash crash" (caiguda momentània) i els errors que els provoquen "fat finger errors" ('errors de dit gros'), perquè s'acostumen a cometre quan s'introdueixen dades amb el teclat de l'ordinador.

El fet que fos dia festiu en alguns països europeus va ajudar que passés el daltabaix, perquè hi havia menys activitat de la normal i això va donar més marge per fer operacions als que sí que treballaven.

Consultat per Bloomberg, John Plassard, director del banc d'inversions suïs Mirabaud, ha dit que l'automatització excessiva dels mercats financers per ser els primers a fer operacions és un risc:

"El problema no és l'error en si mateix, sinó tots els algorismes que es van activar; mostra que el mercat sempre és vulnerable a l'error humà i que els algorismes són massa presents als mercats."

Fer canvis ara

Per la seva banda, Guillermo Hernández Sampere, de la firma alemanya Manfred Piontke Vermoegensverwalt, també consultat per Bloomberg, creu que cal canviar la manera d'operar a les borses:

"No hauríem d'esperar que el regulador faci alguna cosa, això trigarà massa, els corredors, els bancs i les borses han d'implementar canvis ara, com la introducció d'interruptors."