L'eficiència dels superordinadors en mans de la comunitat científica

El desenvolupament tecnològic i l'aplicació als superordinadors. Un títol prou il·lustratiu per explicar com els superordinadors poden contribuir al progrés tecnològic. Els encarregats de fer-ho en el marc de la setena edició de l'Internet Global Congress que se celebra a Barcelona han estat el vicepresident mundial de Tecnologia i Estratègia d'IBM, Irving Wladawsky-Berger, i el coordinador de la creació del Cesba (Centre Espanyol de Supercomputació de Barcelona), Mateo Valero. Els ponents han coincidit a destacar que s'obre una nova etapa de transformacions amb una gran incidència social comparable, per exemple, amb el que va suposar la revolució industrial. Irving Wladawsky-Berger destacava amb aquestes paraules que els grans avenços en la realitat diària, "amb ordinadors a cada casa i fins i tot als cotxes", amaguen un altre àmbit on el desenvolupament tecnològic fa passos de gegant: el món dels superordinadors. Wladawsky-Berger treballa pensant en el futur i potser per això, és més conscient que ningú de com serà de transcendental el paper de les grans infraestructures tecnològiques. El ponent és optimista amb les possibilitats de superordinadors com el Blue Gene, ubicat als EUA, o el Mare Nostrum, situat a Barcelona. Diu que permetran des d'acabar amb els fraus bancaris a partir de les targetes de crèdit, fins a trobar una cura per a l'Alzheimer. Unes metes aquestes, que no són gens utòpiques si els millors tècnics i científics del món treballen plegats. És el que ell anomena "innovació compartida". La seva aplicació pràctica es basa en el software obert, és a dir, a crear una eina a partir de la qual els investigadors puguin accedir a les supercomputadores per experimentar i investigar. El transistor, una eina difícil de fer funcionar Un arquitecte sap perfectament la importància de cada una de les peces que conformen qualsevol estructura, per petita que sigui. Mateo Valero és arquitecte tecnològic i per ell, no hi ha res més important que el transistor en qualsevol computador digital. Diu que aquest element inventat fa 60 anys és el màxim responsable que en una hora es pugui processar informació que sense la seva existència hauria requerit 100 milions d'anys. Els tècnics han treballat, i molt, a desenvolupar microxips que permetin emmagatzemar el màxim de transistors possible. L'evolució és evident però hi ha un fet que posa pals a les rodes: la memòria de les màquines està estancada. Això fa que els processadors utilitzin un 20% de la seva capacitat real que li donen els transistors, però no tenen prou memòria per utilitzar-la tota. El problema és greu perquè els tècnics no saben com solucionar-lo. Inversió en investigació: el Mare Nostrum Amb tot, encara hi ha marge per créixer. Valero advoca per seguir investigant, per aprofitar les eines que es tenen i sobretot, per ser pioners en recerca. Creu que a l'estat espanyol s'ha de destinar molts més recursos a la investigació per convertir-se en un referent europeu. I considera que si se sap explotar bé el Mare Nostrum, Barcelona podria arribar a acollir un gran centre de recerca tecnològica en el futur. Sobre el Mare Nostrum, la supercomputadora ubicada al rectorat de la UPC a la Torre de Girona, Valero ha explicat que ha de permetre als investigadors d'IBM poder experimentar en noves aplicacions i al mateix temps, una altra funció principal és servir la comunitat científica de l'Estat i del món. Per demostrar la seva rapidesa i funcionalitat, Mateo Valero ha acabat la seva intervenció fent un experiment inèdit: ha connectat l'ordinador de l'auditori del Palau de Congressos de Barcelona, on se selebra l'IGC, amb el Mare Nostrum a través de la tecnologia IPV6; mai s'havia fet amb cap supercomputador, i ha estat un èxit.