L'amiant, amb data de caducitat a Catalunya? El pla del govern per retirar-lo en 10 anys

Sostres, teulades i cobertes d'edificis en ciutats, pobles i polígons. D'amiant, aquest material tòxic tan utilitzat als anys 60 i 70 per a la construcció, n'hi ha encara per tot arreu. El govern prepara un pla per retirar-lo, però es veu difícil complir amb els terminis marcats per Europa. En 10 anys s'hauria de retirar tot. Seguint els terminis que marca la Unió Europea, els edificis públics haurien de quedar nets d'amiant el 2028, i qualsevol altra construcció privada, el 2032.

A finals de març s'aprovarà el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya, un full de ruta ambiciós i llargament reivindicat per netejar tot el territori d'aquest material tòxic, molt utilitzat durant el boom de la construcció dels anys 60 i 70.

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya està elaborant el mapa que servirà per eliminar l'amiant de Catalunya. Mitjançant avionetes equipades amb sensors especials, escanegen tot el territori per tenir una fotografia exacta de la situació de l'amiant al país.

Anna Tardà Lleget, responsable dels sensors hiperespectrals de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, explica com la captació d'imatges combinada amb intel·ligència artificial permet situar les cobertes de fibrociment sobre el mapa. 

"Tenim uns sensors que agafen informació fora d'aquelles imatges visibles. En l'infraroig proper i en l'infraroig tèrmic. Aquesta informació és molt valuosa per donar-nos la caracterització de les cobertes en alçada en què hi ha fibrociment."

Ara com ara, es té fet un 40% del territori i es preveu que el mapa complet estigui llest a la tardor.

Amiant, del tot al res 

L'amiant va ser molt utilitzat durant el boom de la construcció dels anys 60 i 70, perquè era molt econòmic i funcional. El paisatge es va omplir de teulades, galeries, coberts, canonades o dipòsits de fibrociment. Inhalar les seves fibres, però, pot produir greus malalties respiratòries com asbestosi, inflamació de la pleura o càncers de pulmó, de laringe o de faringe.

Extreballadors d'empreses que fabricaven material de fibrociment, com Uralita, a Cerdanyola del Vallès, o Macosa-Alstom, dedicada a la fabricació de ferrocarrils, i també familiars seus, han emmalaltit o fins i tot han mort per malalties relacionades amb el sistema respiratori.

L'any 2002 se'n va prohibir definitivament la utilització. Des d'aleshores, i sobretot durant els últims anys, se n'ha retirat força, però s'estima que encara hi ha instal·lades uns 4 milions de tones de fibrociment.

Ara, passats uns 40 anys, el material arriba al final de la seva vida i es començarà a deteriorar, i alliberarà les fibres tòxiques.

Contaminació ambiental i salut pública

El pla per erradicar l'amiant l'ha elaborat la Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant de Catalunya, en què hi ha implicats 8 departaments de la Generalitat, entitats municipalistes com l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya, i també associacions de persones afectades.

El president de la comissió, Xavier Bernadí, subratlla que ara "la prioritat és eliminar l'amiant dels edificis de titularitat pública, tant de la Generalitat com dels ens locals, en particular aquells que s'utilitzen per prestar serveis a la ciutadania" com escoles o centres de salut. 

Adverteix, però, que la feina no serà fàcil, per la complexitat que comporta la retirada d'aquest material: "Tant de bo puguem arribar al 2032 sense amiant. Això és molt i molt complicat, perquè tot el país n'és ple, malauradament."

"Considerem que aquesta ha de ser la legislatura del canvi", afegeix, perquè "la feina més rellevant l'hem de fer en els propers 5-10 anys".

Si bé les escoles es podran netejar en els períodes de vacances, els hospitals seran "actuacions complexes" que, segons Bernadí, "exigiran una dotació econòmica extra, forta, i caldrà buscar alternatives per atendre els ciutadans provisionalment".

El govern també té previst elaborar una llei específica per facilitar la retirada de l'amiant, que estaria llesta a finals d'any. Aquesta llei hauria de determinar mecanismes com incentius fiscals, desgravacions, bonificacions, etcètera.

A més llarg termini, en canvi, el govern es planteja adoptar mesures impositives: "És a dir, si fa molts anys que estem ajudant a treure l'amiant i hi ha particulars o empreses que encara no l'han retirat, es podria plantejar la possibilitat d'establir alguna mena de taxa o de contribució, d'acord amb el principi de "qui contamina, paga"", explica Bernadí.

La retirada de l'amiant és tan complexa i costosa que es considera una qüestió de contaminació ambiental i de salut pública. Per això, hi estaran implicades totes les administracions, des de les locals fins al govern espanyol. En aquest sentit, la Generalitat ha demanat al govern espanyol la constitució d'un fons extraordinari per al pressupost del 2023, però no ha rebut resposta. Com tampoc n'ha rebut de la petició d'una pròrroga per al cens d'amiant municipal que el govern espanyol reclama als municipis per a aquest abril, en aplicació d'una llei estatal aprovada el 2021.

Anys de lluita i de reivindicacions

L'impuls que es vol donar a l'erradicació de l'amiant arriba després d'anys de reivindicacions d'extreballadors i familiars seus, també afectats. Pel portaveu dels jubilats de Macosa-Alstom, Miquel Moreno Pérez, la lluita no s'acabarà fins que "no haguem eliminat l'amiant de Catalunya". Moreno puntualitza que és important que la llei es faci amb l'acord de tots els partits polítics, perquè un canvi de govern no torni a deixar el compromís en paper mullat.

Reivindicacions, també, veïnals, de poblacions amb gran presència d'amiant en la construcció d'habitatges. El cas més paradigmàtic és Badia del Vallès, al Vallès Occidental, el municipi de tot Espanya amb més amiant per habitant. El novembre del 2021, el govern va aprovar un pla valorat en 4,5 milions per retirar amiant de més de 200 edificis residencials.