La febre de les plaques solars xoca amb el perill de les uralites

A Corçà, al costat de la Bisbal, la fàbrica Portes Àngel Mir està canviant els sostres, i no per caprici: encara es poden veure els forats, com si haguessin caigut projectils, de la pedregada que va caure a la zona l'agost passat. Han tardat sis mesos, perquè els tràmits amb les assegurances i amb els ajuts públics no són ràpids, i ara ja podran comptar amb els diners.

Al final, a causa de la desgràcia de l'agost, han acabat podent fer una cosa que moltes empreses no tenen encara diners per a fer: substituir les teulades d'uralita (moltes de més de 40 anys d'antiguitat) i posar-ne de noves.

L'avantatge, a més, és que, ara sí, podran acabar de posar plaques solars al sostre. Abel Rei, directiu de l'empresa, explica:

"Han sortit unes subvencions que també et paguen una part si a les cobertes substituïdes hi posem plaques solars, però imagino que hi ha moltes empreses que no ho poden fer, perquè nomes tenen uralita i no tenen la possibilitat de posar plaques solars si no la substitueixen."

Efectivament, la llei prohibeix col·locar res a sobre de la uralita. I és justament ara, amb la crisi energètica, quan tothom vol posar plaques al sostre. Lluís Jo, director general de SM Savall, una de les empreses més importants de l'estat en substitució d'amiant, relata:

"El problema que tenim ara és arran de la transició energètica. Cada cop hi ha més empreses que han vist que pagar la factura elèctrica els sortia més barat si posaven plaques, però, quan han pujat al sostre, han descobert que, si tot era uralita, resulta impossible."

"En aquests moments", afegeix, "a Catalunya tenim entre dues i tres vegades amiant per cobrir tot Barcelona. És una extensió enorme, amb el problema afegit que n'hi ha molt que és difícil de detectar, perquè queda a sota d'altres cobertes que s'han anat posant amb el temps, o en altres parts dels edificis".

El problema és que treure'l de les fàbriques i posar cobertes noves pot suposar, en el conjunt dels polígons que hi ha a Catalunya, una quantitat astronòmica, uns 4.000 milions d'euros. Ho afirma des de la patronal Cecot Josep Casas, director de Transició Energètica:

"Hi ha estudis que ens diuen que als polígons industrials de Catalunya hi podem trobar més de 44 milions de metres quadrats d'uralita. Si els multipliquem pel preu de substitució de la coberta i de la retirada de la uralita, que són uns 90 euros el metre quadrat, estaríem parlant d'una intervenció d'uns 4.000 milions".  

Una xifra gegantina, que seria un 10% del pressupost català si es fes en un any. Això només pel que fa als polígons industrials. Cecot demana un pacte publicoprivat amb més ajuts europeus i de l'Estat.

"Entre altres coses, perquè els municipis acabaran també patint la degradació dels polígons industrials si aquest problema no s'arregla", afegeix Casas.