La via eslovena apareix com a opció a 24 hores de la compareixença de Puigdemont

L'eurodiputat Ramon Tremosa ha citat la via eslovena com a exemple del que pot fer el govern català

RedaccióActualitzat

Quan falten vint-i-quatre hores per al discurs del president Puigdemont per explicar els seus plans després del referèndum, al Palau de la Generalitat s'estan fent diverses reunions per acotar la compareixença al Parlament.

El govern assegura que estan treballant per una mediació internacional fins a l'últim moment, unes hores en què s'estan posant sobre la taula els processos d'independència que hi ha hagut a Europa, com per exemple, el d'Eslovènia. Aquest matí l'ha recordat com a exemple l'eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa a Onda Vasca:

"El govern català pot, per exemple, declarar la independència i suspendre els seus efectes durant un temps a l'espera de poder asseure's en una taula sense condicions prèvies amb el govern espanyol per negociar un referèndum acordat."

"Eslovènia, per exemple, va fer una cosa molt interessant: declarar la independència l'endemà o pocs dies després i suspendre-la durant uns mesos amb la finalitat de negociar un referèndum amb Belgrad."

La via eslovena, segons els experts

Segons el professor de Ciència Política i Administració de la UPF, Jaume López, la via eslovena consistiria a fer diversos reconeixements a la vegada:

"En el primer moment es fa un reconeixement de la voluntat de la ciutadania i al mateix temps es fa un reconeixement de la voluntat d'establir negociacions amb l'estat matriu."

"També hi ha un reconeixement de la participació de la gent, del referèndum i fins i tot de la defensa de la democràcia. Al mateix temps, ara que el món ens observa, hi ha un reconeixement de no voler fer les coses de manera aliena a qualsevol altre actor."

Per Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciència Política de la Universitat Queen Mary, Catalunya ja ha demostrat al món quina és la seva voluntat:

"Ara ens trobem amb una situació que és molt difícil, certament, però hem avançat moltíssim. Em sembla que hem demostrat al món quina és l'ambició de Catalunya. Catalunya defensa que vol ser un Estat dins de la Unió Europea."

 

 

 

Com va anar a Eslovènia

Eslovènia va fer una declaració unilateral d'independència el 25 de juny de 1991. Dos dies abans, la Comunitat Europea i els Estats Units havien afirmat categòricament que donaven suport a la unitat de Iugoslàvia i que mai reconeixerien una Eslovènia independent.

El president de la Comunitat Europea, Jacques Delors, també va deixar clar que mai podria formar part del club europeu. Sèrbia, però, ja havia trencat el marc federal iugoslau un any abans.

Eslovènia va fer dos referèndums per la independència amb resultats favorables ben clars i abans d'aplicar-los va proposar una negociació que el govern iugoslau no va acceptar.

El president Milan Kuçan va declarar, doncs, la independència oberta a una taula de diàleg, que va anar seguida de deu dies de resistència de la població i una petita milícia armada davant l'agressió de l'exèrcit iugoslau. Imatges que van fer la volta al món.

L'alto el foc forçat per la Comunitat Europea va obligar Eslovènia a suspendre tres mesos la declaració d'independència. Al cap de deu dies i una cinquantena de morts, els Estats Units i Alemanya van considerar la independència inevitable.

A poc a poc, altres estats europeus i del món van reconèixer el nou estat eslovè.

Avui, Eslovènia és membre de la Unió Europea i és en la zona euro. Un país amb forts lligams comercials amb Alemanya i Àustria i amb un creixement estable després d'una forta crisi econòmica.

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OIndependència
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut