La Unesco declara Patrimoni Mundial el jaciment arqueològic de Babilònia

La Unesco ha atorgat aquest divendres l'estatus de Patrimoni Mundial al jaciment arqueològic de Babilònia, situat 85 quilòmetres al sud de Bagdad, després d'una intensa polèmica al voltant de la proposta del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS) que recomanava declarar-lo Patrimoni Mundial en Perill.

La decisió ha estat presa durant la 43 reunió del Comitè del Patrimoni Mundial que se celebra fins al dia 10 a Bakú, capital de la República Democràtica de l'Azerbaidjan.

Tot i que els ponents han reconegut els greus danys que ha patit històricament el lloc, especialment a finals del segle XX, han defensat que els esforços de l'Iraq justificaven donar-li temps al país per superar les dificultats, donada la bona disposició de les autoritats.

Entre els principals monuments es troben el Palau del Nord, el Palau d'Estiu, els temples de Esagila, de Nabu, d'Ishtar i de Marduk, i les restes de Etemananki.

En l'actualitat, el 85% del jaciment continua sense excavar, però el que s'ha descobert ha permès recollir informacions importants sobre el passat iraquià.

De ciutat estat a capital de Babilònia

Babilònia va ser una ciutat estat de l'antiga Mesopotàmia situada a la riba oriental de l'Eufrates, uns 80 km al sud de l'actual Bagdad. Segons la tradició bíblica, Nimrod en va ser el fundador. La tradició jueva i musulmana diuen que ho va fer fa 4.500 anys i que també va fer construir la llegendària torre de Babel.

Contràriament al que passa amb les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk o Lagaš, Babilònia apareix molt poc a les fonts mesopotàmiques entre el 2700 i el 1894 aC, ja que, aleshores, no era una població de gran importància. Babilònia comença a tenir pes durant la Primera dinastia  (1894-1595 aC), quan es va convertir en capital d'un país al qual també es posa el nom de la ciutat, Babilònia. Aleshores es converteix en un important centre religiós i mercantil.

Hammurabi i Nabucodonosor II

L'arqueòleg alemany Robert Kolde-wey i el seu equip van excavar Babilònia a finals del segle XIX i a principis del segle XX. A poc a poc van treure a la llum el que havia estat l'antiga ciutat durant el regnat de Nabucodonosor II, que va governar des del 604 al 562 aC.

Aleshores, Babilònia era una ciutat molt bonica. Totxos vidrats de color blau i relleus d'animals recobrien les parets dels edificis més representatius. El riu Eufrates dividia la ciutat que va arribar al màxim apogeu amb 250.000 habitants.

Va ser Nabucodonosor II qui va fer construir, per acontentar la seva dona, els famosos jardins penjats, considerats una de les Set Meravelles del Mon Antic. Els arqueòlegs, però, mai n'han trobat cap resta per ratificar-ho.

Sota la ciutat que va fer construir aquest monarca, els especialistes van trobar restes materials que parlaven de moments històrics anteriors. En aquest estrat va aparèixer l'esplendorosa ciutat d'Hammurabi, del segle XVII aC. Durant l'excavació s'hi van trobar temples i palaus, carrerons estrets esquitxats amb nombroses cases. La capital d'Hammurabi estava protegida per una poderosa muralla.

Després de Nabucodonosor II el poder de la ciutat de Babilònia va anar decaient i va acabar per perdre la capitalitat després de la mort d'Alexandre el Gran.