La pluja conté substàncies químiques persistents per sobre de les dosis segures a tot el món

Unes substàncies químiques àmpliament utilitzades en molts productes es troben en concentracions superiors a les considerades segures en pràcticament tot el planeta. La seva mobilitat per l'atmosfera fa que es trobin en nivells elevats en la pluja i la neu, i que es dipositin fins i tot en els llocs més remots de la Terra.

Aquesta és una de les conclusions d'un estudi fet per investigadors de la Universitat d'Estocolm i de l'Escola Federal Politècnica de Zuric (ETH Zurich), que s'ha publicat a Environmental Science & Technology.

Els autors es refereixen als perfluoroalquils i polifluoroalquils, abreujadament en anglès PFAS, unes substàncies orgàniques que contenen fluor i que es fan servir en molts àmbits, com ara envasos per a aliments, teixits, aparells electrònics, productes domèstics, escumes per apagar focs i articles mèdics, entre d'altres.

De PFAS n'hi ha més de quatre mil de diferents, però els investigadors s'han centrat en quatre grups, coneguts pels acrònims PFOS, PFOA, PFH_xS i PFNA. N'han comparat els nivells trobats en diferents llocs del món amb els que la legislació estableix com a segurs, i han vist que se superen pràcticament a tot arreu.

El gran problema dels PFAS no és només el seu gran ús, sinó que per la fortalesa dels enllaços de fluor no es degraden o es degraden molt lentament. I això fa que tot i que algunes d'aquestes substàncies s'hagin substituït per d'altres des de fa dues dècades, les seves concentracions pràcticament no hagin disminuït.

Per això se'ls anomena substàncies químiques persistents, i en anglès han rebut el renom de "forever chemicals", substàncies químiques per sempre més. També s'acumulen en l'organisme.

Un cop en el medi, els processos naturals fan que es moguin per tot arreu, es dipositin i tornin a l'atmosfera, com passa amb el transport des de l'aigua del mar a l'aire i la seva expansió en forma d'aerosols. Això n'assegura la presència, explica un dels autors, Martin Scheringer, de l'ETH Zurich:

"La persistència extrema i el continu reciclatge global d'alguns PFAS farà que es mantinguin per sobre de les directrius establertes."

Segons diversos estudis, els PFAS estan associats amb alguns tipus de càncer, amb infertilitat i problemes de desenvolupament del fetus, amb interferències en el sistema endocrí i fins i tot amb problemes de comportament en infants.

Nivells límit rebaixats

Això ha portat a rebaixar progressivament les dosis considerades segures. Una de les últimes revisions la va fer al juny l'EPA dels Estats Units, que va situar els nivells de PFOA i PFOS vora zero en comptes de les 70 parts per bilió que es va establir el 2016. La concentració límit en aigua potable per al PFOA (àcid perfluorooctanoic) als Estats Units ha disminuït 37,5 milions de vegades.

Per això, segons els autors, cada cop és més difícil que els nivells segurs no se superin, com explica l'autor principal de l'estudi, Ian Cousins, de la Universitat d'Estocolm:

"Basats en les últimes directrius als Estats Units per al PFOA en l'aigua potable, l'aigua de pluja de qualsevol lloc pot ser considerada no apta per beure. Si bé als països industrialitzats no se sol beure aigua de pluja, molta gent d'arreu del món espera que sigui segura per beure i també alimenta moltes de les nostres fonts d'aigua potable".

Per als autors, tot això significa que s'ha sobrepassat el límit planetari o, en altres paraules, que no hi ha lloc prou segur on no se superin els nivells establerts de PFAS.

Si bé alguns investigadors apunten que els estudis sobre els efectes d'aquests compostos en la salut no són del tot concloents, uns altres demanen mesures de precaució per l'acumulació que es produeix tant en el medi com en l'organisme.

Això té costos, naturalment, i per a Jane Muncke, director de la Fundació Food Packaging Forum de Zuric, ho ha de pagar la indústria:

"No pot ser que uns pocs es beneficiïn econòmicament mentre contaminen l'aigua potable de milions i causin problemes seriosos de salut".

Per això considera que els costos els ha d'assumir la indústria que produeix o utilitza aquestes substàncies, i afegeix que "el moment d'actuar és ara".

Opina el mateix Crispin Halsall, de la Universitat de Lancaster, que explica els efectes futurs que els nivells d'aquests compostos en l'aigua de pluja siguin superiors als establerts:

"Això significa que amb el temps tindrem un impacte estadísticament significatiu en la salut humana".

Halsall va liderar un estudi, publicat al juliol a Environmental Science & Technology, que mostrava la presència d'aquestes substàncies a l'Antàrtida. Amb testimonis de gel obtinguts a gran altitud a l'est del continent glaçat, van observar que entre el 1958 i el 2017 les concentracions d'alguns productes van continuar augmentant, tot i que es deixessin d'usar, amb un pic entre el 2009 i el 2013. Hi ha poques proves que després hagin disminuït gaire.

Els investigadors suecs i suïssos acaben amb un avís:

"La societat no hauria de repetir contínuament els mateixos errors comesos amb altres substàncies químiques persistents".