L'Estació Espacial Internacional orbita a uns 400 km de la superfície terrestre (Europa Press/NASA)

La NASA posa data de caducitat a l'Estació Espacial: acabarà al fons del Pacífic el 2031

Haurà permès realitzar nombrosos experiments científics i mantenir presència humana continuada a l'espai durant tres dècades

Juli Rodés AlmerActualitzat

La NASA té intenció d'allargar la vida de l'Estació Espacial Internacional (EEI) fins a finals de l'any 2030 i d'estavellar-la el gener del 2031 a l'oceà Pacífic.

Si es compleixen les previsions recollides en l'"Informe de transició" que l'agència espacial nord-americana ha fet arribar al Congrés dels Estats Units, l'EEI haurà tingut una vida de poc més de tres dècades des que els primers astronautes hi van arribar el novembre de l'any 2000.

Des d'aleshores, ha fet possible la presència humana continuada a l'espai i la realització de nombrosos experiments científics.

"L'Estació Espacial Internacional està entrant en la seva tercera i més productiva dècada com a plataforma científica innovadora en microgravetat", ha dit la seva directora, Robyn Gatens, en una declaració.

Una dècada en què Gatens assegura que l'EEI "continuarà proporcionant beneficis mèdics i mediambientals a la humanitat i posarà les bases per a un futur comercial en l'òrbita terrestre baixa".

La NASA preveu mantenir operativa l'EEI fins a finals del 2030 (Europa Press/Roscosmos)

Un futur en el qual la Nasa no preveu construir una nova estació espacial per substituir l'EEI, sinó col·laborar amb iniciatives promogudes des del sector privat, que "és tècnicament i financerament capaç de desenvolupar i operar destinacions comercials en l'òrbita terrestre baixa".

Són paraules de Phil McAlister, responsable comercial de la NASA, que en la declaració de l'agència explica: "Esperem compartir les lliçons que hem après i l'experiència operativa amb el sector privat per ajudar-los a desenvolupar destinacions segures, fiables i rendibles a l'espai".

De fet, la col·laboració amb la iniciativa privada a l'espai ja va començar el 2020, amb l'arribada a l'EEI de la primera nau privada.

Aquest posicionament dels Estats Units és ben diferent del de Rússia i la Xina, disposades a construir les seves pròpies estacions espacials.

Rússia, que té previst abandonar l'EEI el 2025, compta a poder llançar la seva a l'espai el 2030.

La Xina, que va molt més avançada i va llançar el primer mòdul a l'espai el 2021, preveu tenir operativa la seva estació aquest 2022.


Destinació: Punt Nemo

El final de l'EEI arribarà, en les previsions de la NASA, d'aquí gairebé nou anys, el gener del 2031, quan aquesta gran estructura serà conduïda remotament de tornada a l'atmosfera terrestre, on s'incinerarà abans que les seves restes acabin precipitant-se contra la superfície en l'anomenat Punt Nemo, al Pacífic, el punt del planeta més allunyat de terra ferma.

Denominat oficialment Àrea Inhabitada Oceànica del Pacífic Sud (SPOUA, per la sigla en anglès), el Punt Nemo, anomenat així a partir del protagonista de la novel·la "Vint mil llegües de viatge submarí", de Jules Verne, va convertir-se en un cementiri de deixalles espacials el 1971.

En aquests cinquanta anys, els Estats Units, Rússia, Europa i el Japó hi han dipositat 263 peces de restes espacials.


Visible des de la Terra

Successora de l'estació nord-americana Skylab i de la russa Mir, l'EEI va néixer a partir del projecte de la NASA de construir una estació que havia d'anomenar-se Freedom, en què al final també han intervingut les agències espacials d'Europa (ESA), Rússia (Roscosmos), el Japó (JAXA) i el Canadà (CSA).

És, de fet, una suma de projectes, acoblats en una construcció modular que ha anat ampliant-se progressivament.

Fa 109 metres de longitud i 73 m d'amplada, i la seva massa total és d'unes 420 tones.

El gener del 2031 l'EEI reentrarà a l'atmosfera i acabarà al fons del Pacífic (Europa Press/NASA-Roscosmos)

Està situada en l'anomenada òrbita terrestre baixa, a uns 400 quilòmetres de la superfície de la Terra, des de la qual és visible.

Triga poc més d'una hora i mitja a completar una òrbita, de manera que cada dia fa 15,5 voltes a la Terra.

Fins ara, per l'EEI hi ha passat més de 200 astronautes d'una vintena de països. La capacitat inicial de tres persones va duplicar-se a mitjans del 2009.

ARXIVAT A:
NASACrisi climàtica
Anar al contingut