La justícia culpa Sant Julià de Ramis de les destrosses en les càrregues de l'1-O

El jutjat rebutja que l'Estat indemnitzi amb 13.427,43 euros l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, al Gironès, per les destrosses al pavelló durant l'1-O. La sentència del jutjat central contenciós número 7, amb seu a l'Audiència Nacional, desestima el recurs interposat pel consistori i conclou que la Guàrdia Civil "no va actuar antijurídicament" perquè els agents de l'institut armat estaven "emparats per una resolució judicial que ordenava retirar tot el material relacionat amb el referèndum".

De fet, la resolució responsabilitza l'Ajuntament dels desperfectes per haver posat les instal·lacions a disposició "d'un procés electoral il·legal".

El recurs interposat per l'Ajuntament contra el Ministeri de Justícia per les destrosses que va fer la Guàrdia Civil al pavelló municipal durant l'1-O va arribar a judici el 2 de desembre passat. Era el segon contenciós presentat per Sant Julià de Ramis per les destrosses al pavelló.

Periple judicial

En un primer moment, el gener del 2018, l'Ajuntament va presentar una reclamació patrimonial davant el Ministeri de Justícia demanant-li els 13.427 euros que va costar arreglar els desperfectes.

Després de mig any de no rebre resposta, el consistori va presentar un primer contenciós. Aquest, però, va decaure, perquè s'articulava al voltant del silenci administratiu. I, just després d'interposar-lo, el ministeri va respondre dient que rebutjava la reclamació.

Per això, Sant Julià de Ramis va tornar a recórrer al contenciós. Aquest cop, reclamant formalment els més de 13.000 euros. Ara, el jutjat central contenciós administratiu 7, amb seu a l'Audiència Nacional, desestima el recurs interposat per l'Ajuntament.

Culpa del consistori

La sentència argumenta que la responsabilitat patrimonial de l'administració obliga l'Estat a indemnitzar "tota lesió que pateixin els particulars en qualsevol dels seus béns o drets" sempre que sigui "a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics".

"No tot dany que produeixi l'administració és indemnitzable; només el que mereixi la consideració de lesió perquè el perjudicat no tingui el deure jurídic de suportar-lo per no haver-hi causes de justificació que el legitimin."

I, en aquest punt, el jutjat argumenta que la Guàrdia Civil "no va actuar antijurídicament" perquè els agents de l'institut armat estaven "emparats per una resolució judicial que ordenava retirar de les instal·lacions posades a disposició del referèndum convocat il·legalment tot el material relacionat amb el procés electoral".

A més, el jutjat també responsabilitza "la conducta del mateix ajuntament perjudicat" dels desperfectes per haver posat el pavelló "a disposició d'un procés electoral il·legal" i havent-hi "resolucions judicials que obligaven la Guàrdia Civil, en funcions de policia judicial, a retirar tot el material electoral".

"El dany no s'hauria produït sense la posada a disposició de les instal·lacions de titularitat municipal al servei d'una activitat il·legal", conclou el jutjat. L'alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, ha criticat la sentència a través de Twitter: "Una nova injustícia de la 'justícia espanyola' avala les destrosses al pavelló per part de la Guàrdia Civil."