Les xifres de la indústria musical: els homes dominen a escenaris i despatxos

El llançament d'"El mal querer" va fer de Rosalía una de les grans protagonistes musicals del 2018. Un any marcat també per una gran pèrdua en el món de l'òpera, com va ser la mort de Montserrat Caballé. Dues dones destacant en un món dominat encara pels homes. L'"Anuari de la Música" en posa xifres concretes i assenyala que a la indústria musical catalana només hi ha un terç de dones.

En els festivals, la presència femenina va a l'alça, però només el 23% dels artistes que hi van actuar l'any passat van ser dones. Un percentatge que puja al 38% si tenim en compte els grups mixtos. Aquest 2019, Primavera Sound se n'ha desmarcat apostant per la paritat artística, però l'any passat encara va quedar lluny d'aquesta xifra. I en altres festivals - com Vida, Canet Rock i Rock Fest -, el desequilibri entre gèneres encara va ser molt més acusat. Aquests dos últims només van programar un 7% de dones. I especialment cridaner és el cas de la música simfònica, amb dades demolidores com aquesta: només el 2,8% dels concerts del 2018 els van dirigir dones.

Poques dones als escenaris i poques dones també prenent les decisions. En el món dels mànagers, a les sales de concerts i als segells discogràfics, més del 80% dels empresaris són homes. En concret, només el 16% són dones, tot i que el nombre de treballadores és més del doble, un 38%.

Les escoles de música són l'únic lloc on l'"Anuari" assenyala certa paritat. Sobretot en la formació elemental. Aquí, la majoria dels alumnes són dones (54%) tot i que només una de cada tres mestres és una dona. Però a les escoles superiors, aquest percentatge es capgira i el 62% dels alumnes són homes.

La presidenta de Dones de la Indústria Musical, Carmen Zapata, i la coordinadora de l'Anuari de la Música, Helena Morén (ACN)

Creix el públic dels concerts

L'Anuari també recull altres dades, com són les xifres d'assistència als directes musicals. Segons aquestes, el boom de públic als festivals musicals es consolida, però comença a tocar sostre. El 2018, van aplegar gairebé dos milions de persones, només un 2% més que al 2017, lluny dels increments espectaculars d'altres anys. La pitjor part, per als festivals de música clàssica, que van perdre el 7% d'assistents. 

Però el model dels festivals ha contribuït a la cultura de la música en viu i tant sales com grans recintes han recuperat bona part del públic perdut amb creixements d'un 9% i un 15%. Cas especialment cridaner és el del Palau Sant Jordi, que el 2018 va doblar la xifra d'espectadors que va tenir el 2017.

L'altra cara de la moneda, però, les festes majors tradicionals amb grups menys coneguts, que han perdut pes en detriment, precisament, dels festivals amb bandes amb més cartell. En xifres concretes, hi van haver un 12% menys de concerts i una caiguda d'espectadors del 18%. Però, tot i això, la facturació del sector del directe ha crescut un 1,2% i s'ha situat en 85 milions d'euros, una certa estabilització després d'anys de crisi.

Pel que fa al públic català de concerts, l'any passat va créixer fins a fregar els 3 milions. Així, el 46% de la població major de 14 anys va anar almenys a un concert, 6 punts més que el 2017.

L'Anuari també lamenta la baixada d'un 4% del pressupost de la Generalitat destinat a la indústria musical catalana. El 2018 es va quedar en els 10 milions d'euros, quan el 2017 va ser de 10,4 milions.