La història del gegant irlandès: 200 anys d'exposició pública i un desig mai complert

La vida de Charles Byrne, conegut popularment com "el gegant irlandès", no va ser gens fàcil. Presentat des de ben jove com una "anormalitat" humana, ni tan sols mort havia pogut mantenir-se lluny de l'escrutini popular.

Va néixer en un petit poble del comtat de Londonderry el 1761. Però ben aviat la seva extraordinària alçada --es diu que feia més de 2,5 metres-- li va obrir les portes de Londres, on es va guanyar la vida com a curiositat a sales de festes i als salons de les famílies benestants de l'època. Allà l'exhibien com a personatge "monstruós" per la seva "deformitat corporal".

Després de dos anys d'exposició pública, quan tenia 22 anys la seva salut es va deteriorar ràpidament. Conscient que li quedava poc temps de vida, Byrne havia demanat que el seu cos no s'exhibís mai més i que les seves restes poguessin descansar a l'oceà.

El pitjor malson de Byrne era que, un cop mort, les seves restes caiguessin a les mans del famós cirurgià i anatomista John Hunter, conegut per col·leccionar "rareses mèdiques" en un museu privat. Per això havia demanat als seus amics que, quan fos mort, agafessin el seu cos, el posessin en un taüt de plom i el llencessin al mar. 

Però el seu desig no es va respectar. L'esquelet de Charles Byrne ha estat durant més de dos segles un dels principals reclams del museu Hunterian de Londres. Un museu que depèn del Reial Col·legi de Cirurgians de Londres i on s'exposen altres esquelets, ossos i parts disseccionades de cossos que John Hunter va aplegar durant anys. 

Treure'l de la vitrina d'exhibició

L'esquelet del gegant irlandès ha estat exposat més de dos segles en una vitrina central del museu Hunterian. Al seu costat s'hi mostrava l'esquelet d'un nan per remarcar la diferència d'alçada entre els dos cossos.

Durant dècades hi ha hagut reclamacions particulars al museu perquè deixés d'exhibir les restes de Charles Byrne, i que es fes realitat el seu últim desig; descansar al fons marí. Però cap d'aquestes reclamacions havien tingut èxit fins ara.

Aprofitant que s'estan fent obres de remodelació al centre, la direcció del museu Hunterian ha anunciat que quan es reobri l'espai, d'aquí a poques setmanes, ja no s'hi podran veure els ossos del gegant irlandès. L'esquelet serà substituït per una pintura on apareix John Hunter amb un dels fèmurs de Byrne. 

Però això no vol dir que s'acati l'última voluntat de Byrne. El Reial Col·legi de Cirurgians i el patronat de la Col·lecció Hunterian s'aferren a la propietat de l'esquelet. Diuen que el conservaran en el fons museístic per a projectes de recerca "genuïns i de bona fe" sobre l'acromegàlia i el gegantisme hipofisiari.  

En aquest documental es recullen els arguments a favor de treure el cos de l'exposició pública: 

Beneplàcit familiar

La decisió del museu Hunterian compta amb el beneplàcit d'un parent llunyà de Charles Byrne. Es tracta de Brendan Holland que, com el seu avantpassat, també té gegantisme.  

Per a aquest descendent, tot i que el museu no acati l'últim desig del gegant irlandès, la decisió és la correcta perquè l'estudi dels seus ossos farà que hi hagi avenços científics que beneficiaran les persones que ara tenen la malaltia i potser obrirà noves vies per tractar-la.