La guerra comercial entre la Xina i els Estats Units amenaça l'Amazònia per la soja

Un equip d'investigadors creu que la soja que fins ara importava la Xina dels Estats Units es podria produir al Brasil, amb la conseqüent destrucció de la selva tropical per ampliar conreus
La guerra comercial entre la Xina i els Estats Units amenaça l'Amazònia per la soja

La guerra comercial entre la Xina i els Estats Units amenaça l'Amazònia per la soja

Un equip d'investigadors creu que la soja que fins ara importava la Xina dels Estats Units es podria produir al Brasil, amb la conseqüent destrucció de la selva tropical per ampliar conreus
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
La guerra comercial entre Xina i Estats Units amenaça l'Amazónia

Vista aèria de la selva tropical de l'Amazònia (Wikimedia Commons)

Dos es barallen i un tercer rep, fa la dita. I això pot ser cert en el cas del boicot comercial mutu entre Xina i Estats Units. La selva tropical de l'Amazònia podria ser la gran perjudicada.

Aquesta és la tesi que defensa un equip d'investigadors alemanys i escocesos encapçalats per Richard Fuchs, de l'Institut de Tecnologia de Karlsruhe (Alemanya), en un article a la revista "Nature".

En resposta als aranzels imposats pel govern Trump a importacions de la Xina, el país asiàtic va respondre posant impostos a productes americans. Com a conseqüència de la guerra comercial, les exportacions de soja nord-americana a la Xina van disminuir un 50% el 2018.
 

Desforestar una àrea gran com Grècia

La Xina ha de suplir aquesta mancança comprant la soja a un altre país. El Brasil té moltes probabilitats de ser l'elegit. I si és així, haurà d'augmentar notablement la producció. I això comportarà l'ampliació de conreus i la destrucció de grans àrees de l'Amazònia.

El 2016, Brasil subministrava a la Xina gairebé la meitat de la soja que aquest país importava. Si hagués de compensar els vora 40 milions de tones de soja que la Xina importava dels Estats Units, l'àrea dedicada al conreu d'aquesta planta hauria de créixer un 39%, segons els càlculs dels autors. Això equivaldria a 13 milions d'hectàrees -una superfície igual a tot Grècia.

En comparació, assenyalen els investigadors, en els anys de màxima desforestació, el 1995 i el 2004, es van eliminar 3 milions d'hectàrees.

Si la compensació no es fes només amb la producció brasilera, sinó que es repartís entre tots els productors, la destrucció seria una mica menys de la meitat, 5,7 milions d'hectàrees, segons els càlculs dels autors.

En tot cas, Brasil i Argentina haurien d'assumir la major part, perquè són, untament amb els Estats Units, els màxims productors. Tret d'aquets, els 94 països que segueixen a la llista produeixen tots junts menys que Brasil tot sol.
 

Altres alternatives

Hi ha dues alternatives més. Una, que la Xina consumís menys soja, cosa improbable degut a que s'ha d'alimentar el bestiar per satisfer una demanda creixent de carn. L'altra, que la Xina produís ella mateixa la soja que ja no importarà, també improbable per la mancança de terra fèrtil per al conreu.

Els autors consideren que l'elecció del president Jair Bolsonaro afebleix les possibilitats que es limiti la destrucció de la selva per crear nous conreus. Bolsonaro ja s'ha manifestat en contra dels drets dels pobles indígenes. 

Per això, els autors demanen que Estats Units i la Xina posin fi a aquesta guerra d'aranzels. També opinen que la comunitat internacional podria fer molt més per pressionar el govern brasiler i augmentar la protecció ambiental:

"Urgim Estats Units i Xina que ajustin els seus acords comercials immediatament per evitar aquesta catàstrofe. Governs, productors, reguladors i consumidors han d'actuar ara per evitar que la selva tropical de l'Amazònia esdevingui la gran víctima de la guerra comercial entre Estats Units i Xina".

De moment, sembla que la tendència no va en aquets sentit. Entre agost i octubre de l'any passat, just abans de la victòria electoral de Bolsonaro, la velocitat de la desforestació es va accelerar un 50%.

ARXIVAT A:
Ciència Ecologia Medi ambient