Barcelona

La Generalitat limitarà el mandat dels membres del Consultiu per garantir-ne la independència

El govern català reformarà el Consell Consultiu. La Generalitat ha decidit limitar el mandat dels seus membres per assegurar la renovació i independència del màxim organisme jurídic del govern. Ara bé, encara no s'ha definit com serà la reforma i la Generalitat dubta entre dos canvis ben diferents. Una possibilitat passa per limitar la permanència dels set consellers a dos mandats de quatre anys. L'altra, a imatge del Tribunal Constitucional, seria instaurar mandats únics de nou anys de durada.

Actualitzat
El Consell Consultiu ja no serà més un fidel mirall de les quotes polítiques que ofereix cada legislatura. La Generalitat ha decidit reformar aquest òrgan per garantir-ne la independència. Per dur a terme aquest objectiu, el Parlament haurà de modificar la llei 1/1981 de creació del Consell Consultiu, que no posa límit a l'acumulació de mandats dels consellers d'aquesta institució, cinc dels quals els designa la cambra catalana per majoria de dos terços, i els altres dos, el govern català. Actualment, cada dos anys es renova la meitat del Consell, cessant en una ocasió dos consellers designats pel Parlament i un per l'executiu, i en la següent, l'altre designat pel govern català i tres més dels nomenats per la cambra catalana. Tot i això, es dóna el cas que hi ha membres del Consultiu que fa molt temps que es mantenen en el màxim òrgan jurídic de la Generalitat. El rècord de permanència el té Joaquim Borrell, un magistrat en excedència que fa catorze anys que és al Consell Consultiu a proposta del PP català. En veterania el segueix l'exconseller de CiU i històric dirigent democristià Agustí Bassols, que des de juliol de 1994 és conseller del Consultiu, és a dir, des de fa dotze anys. El Consultiu s'ha convertit en actualitat des del seu dictamen sobre la constitucionalitat del projecte de reforma estatutària que debaten els partits catalans. En aquest cas s'ha fet evident en les votacions més controvertides, com la del dictamen de constitucionalitat sobre els models de finançament proposats pel tripartit i CiU, que la seva decisió depèn molt de la posició que mantenen els partits que els han proposat.
Anar al contingut