La Fundació Miró se suma a l'"Any Dalí" mostrant la defensa de la modernitat del Manifest Groc

Un centenar d'obres, entre objectes, pintures, dibuixos, documents i correspondència, alguns d'ells inèdits, conformen l'exposició a la Fundació Miró que descriu els orígens i el procés d'elaboració del Manifest Groc, en què va participar Salvador Dalí. El Manifest Groc, o Manifest Antiartístic Català, va ser firmat el 1928 per un jove Dalí de 24 anys, el crític d'art Sebastià Gasch i el crític literari Lluís Montanyà.
Exposicions

La Fundació Miró se suma a l'"Any Dalí" mostrant la defensa de la modernitat del Manifest Groc

Un centenar d'obres, entre objectes, pintures, dibuixos, documents i correspondència, alguns d'ells inèdits, conformen l'exposició a la Fundació Miró que descriu els orígens i el procés d'elaboració del Manifest Groc, en què va participar Salvador Dalí. El Manifest Groc, o Manifest Antiartístic Català, va ser firmat el 1928 per un jove Dalí de 24 anys, el crític d'art Sebastià Gasch i el crític literari Lluís Montanyà.
Actualitzat
Segons el comissari de la mostra, l'historiador Joan Minguet Batllori, el document es va convertir "en el manifest artístic més important de l'avantguarda catalana històrica i de l'avantguardisme espanyol". Dirigit als joves, el text, publicat en paper de color groc, denunciava l'estat de "putrefacció" de la cultura i feia una defensa acarnissada de la modernitat. Els referents per al naixement del Manifest es troben en la revista francesa "L'Esprit Nouveau" i en els artistes que des de les seves pàgines reivindicaven un nou art nascut del desenvolupament de les màquines, com Le Corbusier, Amedée Ozenfant o Fernand Léger. Per il·lustrar aquest marc, s'exhibeixen "Element mecànic" (1924), de Léger, "Bodegó amb violí vermell" (1920), de Le Corbusier, o "Tassa, vasos i ampolles davant la finestra" (1922), d'Ozenfant. A continuació es mostren dues pintures del 1927 de Joan Miró, artista referent per als firmants del Manifest, amb el qual els unia la seva idea surrealista de l'"assassinat de la pintura", fonamental per a la construcció d'una poètica de l'antiart. A més a més de les pintures de Miró, es poden veure diversos dibuixos de Dalí en què la influència de Joan Miró és més que evident. L'exposició, que es podrà veure en la Fundació Miró fins al pròxim 26 de setembre, s'atura també en la figura de Sebastià Gasch, qualificat com "el crític d'art més valent dels anys vint" i que va informar el públic espanyol de les noves avantguardes artístiques a través dels seus articles en les publicacions "L'Amic de les Arts" i "La Gaceta Literaria". Per exemplificar el contingut del Manifest, la Fundació Miró exhibeix diverses obres de la cultura clàssica i tradicional que era atacada: quadres dels paisatgistes de l'Escola d'Olot (Vayreda, Martí Alsina), el teatre d'Angel Guimerà, la música de l'Orfeó Català o l'obra de Juan Ramón Jiménez. En contraposició a l'art criticat, el Manifest reivindicava com a modernitat la música jazz, el cine nord-americà, l'arquitectura de Le Corbusier, la pintura de Miró i Picasso, els automòbils, el telèfon o la fotografia. L'exposició es completarà al setembre amb un curs de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Barcelona, en què especialistes abordaran la figura de Dalí i les seves relacions amb altres artistes del segle XX.