La Covid, oportunitat inesperada per al poble més austral del món de tornar als orígens

La Covid també va arribar a la ciutat més austral del planeta, Puerto Williams, a Xile. I segons uns investigadors d'aquest país, dintre de l'impacte negatiu, la malaltia també ha servit per revitalitzar la cultura i l'economia dels yagan o yaman, una grup ètnic que habita la regió des de fa 7.000 anys.

L'estudi l'ha dirigit Gustavo Blanco-Wells, del Centre d'Investigació en Dinàmiques d'Ecosistemes Marins d'Altes Latituds (IDEAL), i s'ha publicat a Maritime Studies, una revista interdisciplinària que reuneix recerca d'especialistes de diversos camps.

L'objectiu de l'estudi era analitzar com la pandèmia havia afectat els yagan que viuen a l'illa Navarino --n'hi ha comunitats en altres llocs de Xile i l'Argentina. Va sorgir de manera fortuïta. Un dels investigadors estava a punt de marxar a fer treball de camp a la regió, però aleshores, el 3 de març, es va registrar el primer cas de Covid a Xile i va saltar l'estat d'alarma.

Tot i així, l'equip va fer el viatge en autobusos i avions per recórrer els vora tres mil quilòmetres entre Valdivia, seu del centre de recerca, i l'illa de Navarino, vora el cap d'Hornos, el punt més austral de l'Amèrica del Sud continental.

El viatge va requerir moltes precaucions, perquè significava exposar la població de Puerto Williams i, entre ells, els yagan, al coronavirus.

La pandèmia va significar el tancament i cessament de moltes activitats per als yagan. I segons l'estudi, això ha acabat sent beneficiós, almenys en part:

"Paradoxalment, els nostres resultats suggereixen que la Covid ha esdevingut part d'una revitalització ètnica, que ha obert possibilitats per als clans yagan de fer possibles alguns dels futurs que imaginaven".

Concretament, el confinament ha fet recuperar artesania tradicional, que ha obert una via d'ingressos davant l‘aturada del turisme, una de les fonts principals.

També ha revitalitzat la llengua pròpia i ha impulsat l'ús de tecnologies de la comunicació per mantenir les activitats bàsiques, donar a conèixer la seva problemàtica i coordinar accions amb altres pobles indígenes.

Una comunitat discriminada

Puerto Williams, que en llengua yaman es diu Upushwea, és la ciutat és austral del món. Fins fa poc ho era Ushuaia, a l'Argentina, però el 2019 l'Institut Nacional d'Estadístiques de Xile va qualificar oficialment Puerto Williams com a ciutat. Com que està més al sud que Ushuaia, es va convertir en la més austral. L'assentament humà permanent situat més al sud, exceptuant les bases antàrtiques, és Puerto Toro, també a Xile, però es tracta d'un poblat.

El primer cas de Covid a Puerto Williams es va declarar el 19 de març del 2020. I dos dies després, la comunitat yagan va donar a conèixer un comunicat que començava així:

"Som el poble originari més austral del món, hem habitat aquest territori  més de 7.000 anys. Molts dels nostres avantpassats van morir per malalties portades de fora pels europeus. Avui veiem amb temor i frustració com la història podria repetir-se."

En el comunicat denunciaven que a la ciutat, situada en una illa, els seus vora 2.000 habitants no tenien infraestructura mèdica ni personal especialitzat per afrontar una crisi sanitària.

A més, el primer cas de Covid corresponia a un dentista suplent i tot el personal de l'hospital va quedar en quarantena. L'hospital, per cert, no tenia UCI.

Per això demanaven diverses mesures, com el tancament total de l'illa, la quarantena total i obligatòria a la ciutat i la implementació de mitjans tècnics i humans per atendre la població.

També exigien mesures econòmiques de suport i assegurar el subministrament d'aliments i material sanitari.

Activisme per a la reivindicació

Tal com explica l'article dels investigadors xilens, els yagan van patir els efectes de la colonització en forma de malalties com la tuberculosi i el tifus, però també des del punt de vista econòmic i cultural:

"Com altres nacions originàries, aquest poble nòmada va patir delmació i malalties en topades successives amb els europeus i a mitjans del segle XIX, va ser forçat al sedentarisme per l'estat xilè. Més recentment, els yagan han lluitat contra l'expansió de l'aqüicultura del salmó a l'illa".

En els darrers anys, els yagan han estat molt actius en les seves reivindicacions: han demanat millores en els habitatges i la recuperació de les seves pràctiques tradicionals com la navegació i les cerimònies i va aconseguir que se suspengués la construcció d'una carretera amb un mur que hauria separat Villa Ukika, on viu la comunitat, del mar.

L'estudi reprodueix el testimoni d'unes dones yagan:

"No pensàvem que la llengua estigués en perill d'extinció perquè els adults la parlaven. Als infants no se'ls hi parlava per evitar discriminació a l'escola. La navegació també estava restringida. Estàvem forçats a utilitzar barques d'una certa mida i havíem d'obtenir un permís. També havíem de dur armilla salvavides. I així, a poc a poc, esdeveníem restringits."

Però la pandèmia va transformar radicalment la vida i va modificar els contactes diaris, va canviar l'espai públic per les mesures de vigilància i control i va desaccelerar l'economia.

I això va fer que la comunitat busqués nous camins i promogués la seva artesania i que els adults ensenyessin la llengua als joves. Ara estan treballant en un diccionari i un manual per poder-la ensenyar a les escoles.

Oportunitats de futur

Segons explica l'estudi, al desembre del 2020, al municipi sencer de cap d'Hornos hi havia hagut 252 infeccions i cap mort. Però dimarts, en el diari El País, María Luisa Muñoz, presidenta d'una associació del poble yagan a Puerto Williams, citava una mort i que, tot i ser només una, havia afectat un dels líders més estimats. "El virus ens ha fet molt de mal", afirmava.

Per això, les conclusions positives de l'estudi no han de fer oblidar el drama humà dels yagan i, a més, ha servit per recordar més d'un segle de problemes i discriminació des del seu primer contacte amb els europeus.

Tot i relatar aquests fets històrics i les morts per malaltia produïdes en trobades amb missioners que s'establiren a la regió, els investigadors afirmen que, si bé la pandèmia ha provocat una aturada, també "ha generat i accelerat noves experiències".

També creuen que el futur de Puerto Williams és un tema obert entre els yagan:

"Criats en el present amb el seu passat comú, que, tot i tràgic, també és fèrtil i permet la transformació de la dolorosa experiència dels seus ancestres en fortalesa. I imaginen un futur menys desigual, o, almenys, un més obert a la coexistència de l'alteritat".

I conclouen extraient una lliçó de la seva experiència: que no hi ha una manera senzilla i lineal de comprendre els efectes del virus:

"Si bé porta restriccions, amenaces i mort, també dona lloc a noves formes d'acció política, noves formes de comunicació i noves històries per al futur".