La caiguda de Raqqa des de dins: del califat etern al martiri

El califat que havia de ser etern s'ha ensorrat com els castells de sorra a la platja. Raqqa era la capital provisional d'Estat Islàmic. Provisional a l'espera de complir el somni de plantar la bandera negra a la Medina aràbiga, moment culminant del que havia de ser una victòria irresistible.

Raqqa és ara una ciutat devastada, un munt de blocs deserts gravats per la càmera del reporter Ricard Garcia Vilanova. És la visió de la ciutat des de les posicions de les tropes kurdes i cristianes. 

El silenci eixordador dels que ja no hi són, dels que van marxar, dels que van morir... rastres del quart de milió de persones que vivien aquí abans de l'estiu.

Estat Islàmic va triar Raqqa per als seus experiments socials. Havia de ser el mirall de l'èxit del califat amb el seu projecte d'economia cooperativa. Un lloc pur i cast on la religió és el pilar; la llar mundial per als musulmans.

Ja fa temps que Estat Islàmic prepara els seus seguidors per al post-califat, els prepara per a continuar la lluita com a simple guerrilla, els prepara per al martiri. El califat s'està extingint... Però continua vigent l'ordre llançada per Bagdadi fa tres anys, cridant els musulmans a abandonar la democràcia, el laïcisme i el nacionalisme. Estat Islàmic desapareix, però queden els seus manuals d'educació i el seu aparell de propaganda, protegit en algun lloc per les monarquies del Golf.

Síria i l'Iraq esperen l'instant de l'enèsima reconstrucció, segurament sobre bases diferents, sobre línies ètniques i confessionals noves. Noves i segurament injustes, sotmeses al domini de les potències regionals i mundials, sotmeses a l'ideal totalitar. El context ideal perquè s'alimenti la ideologia més poderosa dels últims cinquanta anys: un jihadisme extremista, cruel... i planetari.

La caiguda de Raqqa des de dins: del califat etern al martiri https://t.co/TjgbWMxr0I pic.twitter.com/gKRouRK5S1

— 324.cat (@324cat) 18 October 2017