La "brillant" idea d'Elon Musk que pot enfosquir l'observació del cel
La fila de satèl·lits en el cel damunt de Leiden, a Holanda (Marco Langbroek)

La "brillant" idea d'Elon Musk que pot enfosquir l'observació del cel

Els 12.000 satèl·lits que portaran internet a tot el planeta provoquen la inquietud dels astrònoms perquè poden dificultar les seves recerques

Xavier DuranActualitzat

El desplegament de milers de petits satèl·lits per afavorir les telecomunicacions, una iniciativa que porta a terme el multimilionari Elon Musk, ha despertat temors en dos sentits. D'una banda, els astrònoms temen que perjudiqui les seves observacions. D'altra banda, es calcula que el risc de col·lisió o de caiguda a la Terra de satèl·lits fora d'ús o de peces augmentarà de forma molt important.

El 23 de maig, l'empresa SpaceX, propietat de Musk --cofundador de PayPal i de Tesla Motors--, va posar en òrbita els primers 60 satèl·lits de Starlink. Aquest és el nom d'una xarxa de vora 12.000 petits satèl·lits que se situarien en una òrbita a uns 600 quilòmetres de la Terra i que permetrien fer arribar internet a gran velocitat a qualsevol lloc del planeta, per remot i aïllat que sigui.

La idea de Musk sembla brillant. Tant que, l'endemà mateix, l'arqueòleg i astrònom aficionat holandès Marco Langbroek va publicar a Twitter un vídeo que anunciava dient: "Prepareu-vos per quedar al·lucinats!" Les imatges mostraven la fila dels satèl·lits quan passaven sobre la ciutat de Leiden.

 

De seguida, alguns astrònoms van expressar el temor que podrien interferir en observacions visuals o, degut als senyals que envien, en els radiotelescopis. D'entrada, Musk va afirmar que els satèl·lits no afectarien les observacions i que "ajudar milers de milions de persones econòmicament desafavorides és el bé més gran". Però aviat va anunciar que el seu equip buscaria la manera de reduir la reflectivitat dels satèl·lits.

Uns dies més tard, la Unió Astronòmica Internacional (IAU) va emetre un comunicat expressant aquests temors i cridant a la col·laboració. Explicava que fins aquest any els satèl·lits en òrbita baixa no arribaven a 200, però que el nombre estava creixent de forma molt ràpida. I afirmava que un cel fosc no només era essencial per estudiar l'univers, "sinó també un recurs per a tota la humanitat i per a la protecció de la fauna nocturna".

La preocupació anava en dues direccions. Primer, perquè el metall dels satèl·lits reflecteix la llum del Sol després de la posta i pot perjudicar les observacions dels telescopis terrestres. En segon lloc, els senyals de ràdio que utilitzen els satèl·lits per comunicar-se poden interferir en les observacions dels radiotelescopis. I assenyalava que avenços recents, com la primera imatge d'un forat negre, només són possibles evitant les interferències.

Per això, demanava que tots els actors en aquesta frontera espacial sense regulació col·laborin, per al benefici mutu:

"Les constel·lacions de satèl·lits poden constituir una amenaça significativa o afeblidora per a importants infraestructures astronòmiques actuals o futures. Urgim els dissenyadors i els que ho despleguin, com també els polítics, a treballar amb la comunitat astronòmica en un esforç concertat per analitzar i comprendre l'impacte de les constel·lacions de satèl·lits."

Però el projecte de Musk no és l'únic. OneWeb, empresa que té el suport d'Airbus, del fabricant d'ordinadors Qualcomm i del multimilionari Richard Branson, propietari de Virgin, ja ha posat en òrbita els primers dels 600 satèl·lits que, afirma, estaran en servei el 2021. I Amazon té el projecte Kuiper, que manté sota secret, per desplegar 3.200 satèl·lits i oferir connexions d'internet.

Tot això crea un altre problema que va més enllà de l'observació del cel: el risc de col·lisions o de caiguda de materials a la Terra. Amb el desplegament dels projectes hi haurà deu vegades més satèl·lits en òrbita que ara.

D'entrada, cal pensar en el final de la seva vida útil. Amb milers de satèl·lits, llançats durant un període de temps curt, es calcula que, passats els primers cinc anys, cada dia n'hi haurà entre 5 i 10 que cauran de la seva òrbita. L'entrada a l'atmosfera els destruirà, però moltes peces d'acer o de titani poden arribar fins a terra i causar danys.

En un treball presentat a l'octubre en el 69è Congrés Internacional d'Astronàutica, l'investigador Glenn Peterson va fer públics uns càlculs segons els quals la introducció d'aquests milers de satèl·lits en òrbites baixes provocaria més de 67.000 alertes de col·lisió anuals. Això obligaria a analitzar quins tenen més probabilitats de produir-se i modificar trajectòries de satèl·lits per evitar-les. Podrien ser centenars d'ajustos al dia.

Pel que fa als riscos a la Terra, un estudi de l'Institut d'Enginyeria Elèctrica i Electrònica (IEEE), una prestigiosa organització d'abast mundial amb més de 400.000 membres, assenyalava que hi havia un 45% de probabilitats que hi hagués algun ferit o mort cada sis anys. I SpaceX ha recordat que cada dia cauen a la Terra entre 62 i 242 meteorits de més de 10 grams i que molt pocs causen danys.

Sigui quin sigui el risc, sembla que tothom està disposat a col·laborar per reduir-lo. Ningú proposa abandonar la idea d'un internet espacial que arribi a tot arreu. En aquests moments, segons l'ONU, vora la meitat de la població mundial no ha tingut mai accés a la xarxa.

ARXIVAT A:
CiènciaInternetTecnologia
Anar al contingut