La inflació castiga els treballadors: 1.500 euros menys de sou de mitjana

Preus a l'alça i salaris congelats o que pugen menys que la inflació. És una de les grans preocupacions dels treballadors, que han vist com, en conjunt, en l'últim any els ha baixat el poder adquisitiu. És també la principal reivindicació d'aquest 1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors.

Molts treballadors encara estan pendents de pactar la revisió dels seus salaris, que no han pujat, ni de lluny, al ritme dels preus.

Aquesta queixa centrarà totes les manifestacions de la jornada, ja sigui dels dos sindicats majoritaris, ja sigui dels sindicats amb menys representació. Tots, des de diferents angles, retreuen a les empreses que han aconseguit remuntar els beneficis i dificulten, segons ells, la negociació dels convenis.

Quant ha caigut el poder adquisitiu?

La reculada del poder adquisitiu dels treballadors no és només una sensació. Les dades avalen aquesta tesi. L'últim informe de l'OCDE constata que la inflació ha castigat els salaris arreu del món. En el cas d'Espanya, els treballadors han perdut el 5,3% de poder adquisitiu.

Oxfam Intermón ha traduït aquesta esquerda en el poder adquisitiu a xifres: és l'equivalent al sou d'11 dies de treball. O a 1.523 euros menys de mitjana el 2022.

De fet, de les principals economies analitzades, els salaris a Espanya han estat els que més poder adquisitiu han perdut.

La inflació explica una part del fenomen, però la resta de culpa és dels salaris, que han augmentat menys a Espanya que a la resta de les principals economies.

En el cas d'Espanya, l'OCDE calcula que la mitjana dels salaris ha pujat un 2,9%. Els treballadors d'Alemanya, Àustria o Irlanda, per posar uns exemples, han tingut increments superiors al 4% de mitjana.

A França la millora dels salaris ha estat superior, del 5,9%. A Bèlgica, del 7,8%, perquè els sous es revaloritzen amb l'IPC.
 

Les diferències entre treballadors i directius

L'augment continuat --en el millor dels casos-- dels salaris contrasta amb els beneficis empresarials. Els guanys dels grans grups empresarials l'any passat ajuden a explicar l'augment de la inflació. És un fenomen que es coneix com a "greedflation" i que fins i tot el BCE ha criticat.

Oxfam Intermón ha calculat que els dividends de les empreses cotitzades van augmentar fins als gairebé 26.000 milions d'euros, el 26,8% més que el 2021, segons dades de l'índex de dividends elaborat per Janus Henderson.

I quan les empreses reparteixen dividends, van a parar a les mateixes butxaques. A Espanya, 86 de cada 100 euros repartits com a dividends i altres rendiments financers acaben en mans de tot just un 10% de la població, segons l'ONG.

Un dels desequilibris que crida més l'atenció pel que fa als salaris és l'escletxa que hi ha entre el sou dels treballadors i dels directius de les empreses de l'Ibex-35.

Les últimes dades són de 2021, però Oxfam calcula que un empleat a Espanya necessitava treballar més de 147 anys arribar a la retribució anual mitjana d'un conseller executiu de l'Ibex-35. Ras i curt, més de quatre vides laborals.

"Els alts executius ens diuen que necessitem mantenir baixos els salaris mentre ells i els accionistes de les seves empreses ingressen quantitats de diners desorbitades", denuncia Franc Cortada, director general d'Oxfam Intermón.

Segons consta als informes de les companyies enviats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va ser el directiu més ben pagat de l'Ibex, amb un sou de més de 12 milions d'euros, el 2022.

El salari mitjà d'un treballador a Espanya és d'uns 28.000 euros anuals. A Catalunya estem una mica per sobre, al voltant dels 30.000 euros, segons l'Idescat.

Encara no hi ha dades de 2022, però la contenció dels salaris i els beneficis empresarials fan preveure que aquesta ràtio haurà empitjorat.

Un fenomen global

L'informe d'Oxfam Intermón destaca també que aquesta bretxa és un fenomen a escala mundial, amb xifres pitjors que les d'Espanya.

El poder adquisitiu va caure al món un 3,19% el 2022. Mil milions de treballadores de 50 països van veure com deixaven de guanyar l'any passat en 685 dòlars de mitjana. Sumats són 746.000 milions de dòlars. Per calcular-ho han comparat quant haurien guanyat si els salaris haguessin crescut al ritme de la inflació.

"La majoria de persones treballen més temps per menys diners, i no poden fer front a l'augment del cost de la vida", explica Cortada.

"Anys d'austeritat i atacs als sindicats han ampliat la bretxa entre els més rics i la resta de la població."

A l'Índia, per exemple, un dels 150 alts executius del país guanya només en quatre hores més que un treballador mitjà en tot un any.

Als Estats Units, un treballador mitjà hauria de treballar 413 anys per igualar el salari anual d'un dels executius més ben pagats del país, que van guanyar de mitjana 24 milions de dòlars el 2022.

A Sud-àfrica, el 95% dels bons i les participacions en grans empreses estan en mans de l'1% més ric de la població, i el 62,7% pertany al 0,01% més enriquit.

Què es pot fer?

Per Intermón Oxfam, la solució a aquestes desigualtats és capgirar la política d'impostos. Asseguren que un de cada cinc països --dels 123 estudiats-- no grava els beneficis del capital, i que la taxa impositiva mitjana sobre aquest tipus d'ingressos és només del 18 %, molt menor que els impostos sobre els ingressos del treball.

A Espanya, el tipus marginal màxim aplicat sobre els dividends es troba en el 26%, molt per sota de l'aplicat sobre les rendes salarials més altes (47% al tram estatal, 50% a Catalunya).

Franc Cortada reclama que augmenti la pressió tributària sobre els que més guanyen, "introduint tipus marginals màxims més alts".

A més, apunten que cal posar en marxa o ampliar els impostos extraordinaris als "beneficis excessius" de les grans empreses. I creuen que calen acords per sectors o empreses que facilitin la recuperació salarial.