Ja no hi ha res a témer
Enllaç a altres textos de l'autor
Dani Gómez Amat
Redactor de política a "El matí de Catalunya Ràdio"
Els bascos es pessiguen i no s'ho creuen. La violència ha fet les maletes.
I ara què?, us estareu preguntant molts de vosaltres. Doncs moltes coses. Tot. Tres lletres que substitueixen les tres d'ETA. Tot, perquè tot està per fer. La batalla per la pau –que també té tres lletres– està servida. La política –ara ja segur– serà l'única protagonista de l'escena basca. ETA no ha marxat, és cert, però ha iniciat el camí que culminarà d'aquí a un temps amb el desarmanent i la destrucció dels seus arsenals, sota una verificació internacional. L'independentisme basc s'ha posat definitivament la corbata. Li havia demanat a ETA que s'apartés, i ETA n'ha fet cas repenjant la seva decisió històrica en una declaració que un grup de personalitats internacionals va presentar a Sant Sebastià dies enrere.
Queda molt camí per recórrer i no serà un viatge senzill, tindrà molts revolts i alguns peatges. Tothom haurà de cedir i tothom haurà de tenir la sensació que ha guanyat. Caldrà aprendre a viure sense l'amenaça d'ETA i a fer política sense l'excusa d'ETA. La nova situació obliga a desactivar les consciències, a desblindar la política i a ser molt i molt flexibles.
Les fórmules del passat ja no serveixen, i estampes qüotidianes com la dels escortes als carrers d'Euskadi i Navarra són en aquests moments una anacronia i estan condemnades a l'extinció.
Tampoc es tancaran més diaris en euskera amb l'argument judicial del "tot és ETA". El nou temps s'ha posat en marxa, però en una conjuntura electoral que, de moment, impedeix al PSOE i al PP anar més enllà de donar la benvinguda a la fi de les armes. La declaració dels mitjancers internacionals també afecta el govern espanyol. Socialistes i populars prefereixen esperar els resultats de les urnes el 20-N abans d'ensenyar els seus respectius fulls de ruta sobre la pau basca que tenen al cap. S'obre un periode d'impàs. A partir del 21 de novembre, amb la correlació de forces clara al Congrés dels Diputats, començaran a perfilar-se les estratègies de Rubalcaba i Rajoy, amb un d'ells com a president espanyol.
A Euskadi la coalició electoral Amaiur amenaça l'hegemonia del PNB. Els independentistes tornaran a la cambra baixa després d'uns anys d'absències o de presències intermitents. El panorama polític es presenta intens. La violència ha desaparegut però continua pendent l'encaix del poble basc a l'Estat. És un conflicte pendent de solució i no serà pas senzill. El procés de pau ens pot deparar una altra cita amb la història en els comicis autonòmics del 2013. Deslliurada de la càrrega feixuga d'ETA –i si la justícia no ho impedeix amb una condemna d'inhabilitació–, l'actual pres i exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi es podria convertir en lehendakari d'Euskadi. Està en joc veure qui capitalitza al llarg dels pròxims dos anys la pau que ha començat a trucar a la porta dels bascos.
Perquè ara ja no hi ha res a témer.
I ara què?, us estareu preguntant molts de vosaltres. Doncs moltes coses. Tot. Tres lletres que substitueixen les tres d'ETA. Tot, perquè tot està per fer. La batalla per la pau –que també té tres lletres– està servida. La política –ara ja segur– serà l'única protagonista de l'escena basca. ETA no ha marxat, és cert, però ha iniciat el camí que culminarà d'aquí a un temps amb el desarmanent i la destrucció dels seus arsenals, sota una verificació internacional. L'independentisme basc s'ha posat definitivament la corbata. Li havia demanat a ETA que s'apartés, i ETA n'ha fet cas repenjant la seva decisió històrica en una declaració que un grup de personalitats internacionals va presentar a Sant Sebastià dies enrere.
Queda molt camí per recórrer i no serà un viatge senzill, tindrà molts revolts i alguns peatges. Tothom haurà de cedir i tothom haurà de tenir la sensació que ha guanyat. Caldrà aprendre a viure sense l'amenaça d'ETA i a fer política sense l'excusa d'ETA. La nova situació obliga a desactivar les consciències, a desblindar la política i a ser molt i molt flexibles.
Les fórmules del passat ja no serveixen, i estampes qüotidianes com la dels escortes als carrers d'Euskadi i Navarra són en aquests moments una anacronia i estan condemnades a l'extinció.
Tampoc es tancaran més diaris en euskera amb l'argument judicial del "tot és ETA". El nou temps s'ha posat en marxa, però en una conjuntura electoral que, de moment, impedeix al PSOE i al PP anar més enllà de donar la benvinguda a la fi de les armes. La declaració dels mitjancers internacionals també afecta el govern espanyol. Socialistes i populars prefereixen esperar els resultats de les urnes el 20-N abans d'ensenyar els seus respectius fulls de ruta sobre la pau basca que tenen al cap. S'obre un periode d'impàs. A partir del 21 de novembre, amb la correlació de forces clara al Congrés dels Diputats, començaran a perfilar-se les estratègies de Rubalcaba i Rajoy, amb un d'ells com a president espanyol.
A Euskadi la coalició electoral Amaiur amenaça l'hegemonia del PNB. Els independentistes tornaran a la cambra baixa després d'uns anys d'absències o de presències intermitents. El panorama polític es presenta intens. La violència ha desaparegut però continua pendent l'encaix del poble basc a l'Estat. És un conflicte pendent de solució i no serà pas senzill. El procés de pau ens pot deparar una altra cita amb la història en els comicis autonòmics del 2013. Deslliurada de la càrrega feixuga d'ETA –i si la justícia no ho impedeix amb una condemna d'inhabilitació–, l'actual pres i exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi es podria convertir en lehendakari d'Euskadi. Està en joc veure qui capitalitza al llarg dels pròxims dos anys la pau que ha començat a trucar a la porta dels bascos.
Perquè ara ja no hi ha res a témer.
