Investigats del cas Volhov en demanen la nul·litat per "vulneració de drets"

Les defenses dels principals investigats pel cas Volhov, sobre suposat desviament de fons públics al servei del procés independentista, demanen la nul·litat de tota la causa.

Olga Tubau, l'advocada de l'empresari pròxim a Convergència David Madí, que ja ha presentat el seu escrit, argumenta que totes les investigacions de la Guàrdia Civil estan basades en "hipòtesis policials" sense proves. Per això, considera que les punxades de telèfon a Madí, a l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell i a Xavier Vinyals van vulnerar drets fonamentals. I demana la nul·litat de tot el que surt d'aquestes converses; és a dir, de tota la causa.

Queda per confirmar si Vendrell i Vinyals s'afegiran al recurs de Tubau o en presentaran de propis.

En el seu recurs, al qual TV3 ha tingut accés,Tubau demana a l'Audiència que declari la nul·litat de ple dret de la primera intervenció telefònica, acordada l'agost del 2019, i de totes les pròrrogues posteriors, en concloure que les escoltes es van acordar prescindint de "normes essencials", cosa que ha provocat indefensió al seu client i ha vulnerat el dret fonamental al secret de les comunicacions.

L'advocada sol·licita, a més, la nul·litat de l'acte d'entrada i registre del passat 29 d'octubre al despatx de David Madí, de manera que, si prospera, el recurs deixaria la investigació buida de tot contingut.

Madí, que segons l'institut armat va ser membre de l'"estat major" que va organitzar l'1-O, va ser detingut el passat 28 d'octubre al costat d'una vintena de persones més, en una operació ordenada pel titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre.

El magistrat investiga el presumpte desviament de fons públics a l'expresident Carles Puigdemont, diverses operacions de tràfic d'influències i possibles temptejos de l'independentisme al Kremlin a la recerca de suport al procés.

Escoltes "sense fonament"

L'operació, duta a terme per la Guàrdia Civil, s'emmarca en una peça separada que el magistrat va obrir arran d'unes converses gravades que es van intervenir al telèfon de l'exdirigent de CDC Víctor Terradellas, principal imputat en una causa oberta fa més de quatre anys per un presumpte desviament de subvencions de la Diputació de Barcelona a entitats afins a l'extinta formació.

Segons raona Tubau en el seu escrit, la Guàrdia Civil va demanar al jutge la intervenció dels telèfons de Madí, Vinyals i el també empresari i exconseller d'ERC Xavier Vendrell, arran dels arxius intervinguts a Terradellas, dels quals deduïa que els investigats intentaven desviar fons públics i convertir-los en moneda digital.

No obstant això, sosté l'advocada, "no es disposa de cap element probatori que doni suport" a aquesta hipòtesi, ja que l'únic que planteja és l'eventualitat que la Generalitat accepti pagaments en moneda digital, sense "una sola al·lusió" a la seva possible instrumentació per desviar diners públics.

Per Olga Tubau, es tracta d'una hipòtesi policial "sense fonament objectiu de cap classe", en què la Guàrdia Civil no ha aportat "cap element indiciari" que doni suport a les seves sospites.

"Aquesta forma de procedir és la pròpia d'una investigació prospectiva prohibida constitucionalment", sosté la lletrada, que recorda que la mateixa Fiscalia es va oposar a la primera de les intervencions, cosa que és rellevant provenint d'un òrgan que té la missió de vetllar pel "principi de legalitat i subjecció a la Constitució i l'ordenament jurídic".

L'escrit manté que les escoltes han suposat una vulneració del dret al secret de les comunicacions i denuncia que recórrer a les intervencions telefòniques com a "mitjà d'investigació des que es constati qualsevol sospita" pot suposar una "banalització de la restricció dels drets fonamentals".

La interlocutòria, segons l'advocada, no aporta cap element que permeti inferir que Madí tenia disponibilitat sobre fons públics, ni de manera directa ni indirecta. "Tenir i mantenir relacions amb persones que han exercit funcions polítiques publiques, reunir-se amb elles, compartir amb elles projectes, idees, crítiques no comporta per si sol l'existència d'una influència efectiva", afegeix.

L'advocada defensa també que, per dur a terme la investigació del cas Volhov, es podria haver acudit a tècniques menys costoses per als drets fonamentals, com seguir el recorregut de les subvencions investigades, cosa que, adverteix, es desconeix si s'ha dut a terme en quatre anys d'instrucció.

Recusació del jutge

Paral·lelament, la defensa de l'empresari Oriol Soler, que també va ser detingut en l'operació, ha demanat a l'Audiència de Barcelona que aparti del cas el jutge instructor, en considerar que s'ha arrogat la competència per dirigir-lo per qüestions polítiques, malgrat que no li corresponia.

Altres defenses sospesen sumar-se a la iniciativa de Soler, representat per l'advocat Benet Salellas, qui argumenta que s'ha vulnerat el dret del seu client al "jutge natural i al jutge imparcial" i s'ha incomplert la llei d'enjudiciament criminal, que estableix que "cada delicte donarà lloc a la formació d'una única causa".