Garzón demana un trasllat de set mesos al Tribunal Penal Internacional
El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha demanat aquest matí el pas a serveis especials per ocupar una plaça d'assessor extern a la Fiscalia de la Cort Penal Internacional que dirigeix l'argentí Luis Moreno Ocampo. La decisió haurà de ser ratificada demà a la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial. La decisió del jutge no vol dir que renunciï a la judicatura ni a la seva plaça al jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència. Garzón té tres causes obertes al Tribunal Suprem que seguiran endavant en la seva tramitació.
El fiscal Moreno Ocampo va ser qui va cursar, el 6 de maig, la invitació perquè assistís a la seva oficina. El convida a participar com a consultor extern per un període inicial de set mesos. Moreno Ocampo vol Garzón al costat seu per poder comptar amb la seva experiència en la investigació de crims organitzats i massius i l'assessori per millorar les tècniques de recerca.
Garzón podria recórrer al Constitucional
El magistrat té tres causes obertes al Tribunal Suprem, dues per presumpta prevaricació en la investigació dels crims del franquisme i les escoltes del "cas Gürtel" i una altra per un presumpte delicte de suborn per suposats cobraments del Santander per fer cursos a Nova York.
En la causa de la investigació dels crims del franquisme, l'advocat del jutge Baltasar Garzón ha presentat un escrit a la Sala Penal del Tribunal Suprem en què argumenta que s'han vulnerat drets constitucionals del seu client quan el Suprem va rebutjar la petició de recusació de Luciano Varela, el jutge que instrueix la causa contra Garzón per un suposat delicte de prevaricació quan el jutge de l'Audiència Nacional es va declarar competent per investigar els crims del franquisme.
Segons l'escrit, s'han vulnerat els drets a un jutge imparcial, el dret a un procés amb totes les garanties i el principi d'igualtat de totes les parts. L'escrit que ha presentat l'advocat de Garzón considera que el jutge Varela no és imparcial perquè va demanar a les acusacions que rectifiquessin els seus escrits d'acusació i considera que els va ajudar. A més, a l'escrit s'estableix que el jutge que va decidir sobre la recusació de Varela, Andrés Martínez Arrieta, no estava autoritzat a rebutjar la recusació, una competència que Garzón atribueix al ple de la Sala Penal.
Amb aquests arguments, el magistrat de l'Audiència Nacional adverteix que si el Tribunal Suprem pren mesures contra ell per prevaricació en la causa dels crims del franquisme podria recórrer al Tribunal Constitucional.
Garzón podria recórrer al Constitucional
El magistrat té tres causes obertes al Tribunal Suprem, dues per presumpta prevaricació en la investigació dels crims del franquisme i les escoltes del "cas Gürtel" i una altra per un presumpte delicte de suborn per suposats cobraments del Santander per fer cursos a Nova York.
En la causa de la investigació dels crims del franquisme, l'advocat del jutge Baltasar Garzón ha presentat un escrit a la Sala Penal del Tribunal Suprem en què argumenta que s'han vulnerat drets constitucionals del seu client quan el Suprem va rebutjar la petició de recusació de Luciano Varela, el jutge que instrueix la causa contra Garzón per un suposat delicte de prevaricació quan el jutge de l'Audiència Nacional es va declarar competent per investigar els crims del franquisme.
Segons l'escrit, s'han vulnerat els drets a un jutge imparcial, el dret a un procés amb totes les garanties i el principi d'igualtat de totes les parts. L'escrit que ha presentat l'advocat de Garzón considera que el jutge Varela no és imparcial perquè va demanar a les acusacions que rectifiquessin els seus escrits d'acusació i considera que els va ajudar. A més, a l'escrit s'estableix que el jutge que va decidir sobre la recusació de Varela, Andrés Martínez Arrieta, no estava autoritzat a rebutjar la recusació, una competència que Garzón atribueix al ple de la Sala Penal.
Amb aquests arguments, el magistrat de l'Audiència Nacional adverteix que si el Tribunal Suprem pren mesures contra ell per prevaricació en la causa dels crims del franquisme podria recórrer al Tribunal Constitucional.
