Foc i resistència a les valls de la Marina Alta

Des de diumenge crema a la Marina Alta l'incendi més important d'aquest estiu al País Valencià. Ja ha arrasat 10.000 hectàrees i té un perímetre de 65 quilòmetres. El foc afecta quatre valls, les d'Ebo, Alcalà, Gallinera i Laguar, i de moment encara està descontrolat. Les flames tindran conseqüències econòmiques, mediambientals i sentimentals per a un territori que lluita, a més, contra la despoblació.

Fa tres dies que el so dels avions i helicòpters, un rere l'altre, sense descans, alerten els veïns de la lluita contra el foc i les flames a la Marina Alta.

Més de 300 efectius intenten sense descans abatre unes flames que, amb el vent, es van alimentant i canviant de direcció. Els avions descarreguen aigua i, quan giren cua, el foc torna a revifar.

L'incendi engoleix unes valls de pobles menuts, pedanies i nuclis de població dispersa. És el més important d'aquest estiu al País Valencià, el més gran de la darrera dècada i un incendi històric per a la comarca.

Les muntanyes ja estan ennegrides, el paisatge destrossat, i tot plegat tindrà conseqüències econòmiques importants per a uns pobles que, a més, han de fer front a la despoblació. El valor sentimental i històric de les valls ja el ploren els veïns.

Una economia agrària que s'ajuda del paisatge i les arrels històriques

Les valls d'Ebo, Laguar, Alcalà i Gallinera viuen bàsicament de l'agricultura. Però en els darrers anys viure del camp s'ha fet impossible i això ha fet que molts s'hagen abandonat.

Els joves, diuen els veïns més grans dels pobles, "no volen bancal", i és que d'això costa molt de viure. Aquest any, per exemple, les pluges han fet malbé la collita de cireres, que és molt important a la zona. Alguns joves de la Vall de Gallinera ho estan intentant amb l'agricultura ecològica, però són els menys.

Per això, el paisatge de les valls no només té un alt valor mediamental, sinó que també econòmic. Atrau turisme rural i és, també, una font d'ingressos que ara quedarà molt tocada.

Aquesta és una zona on s'arriben senderistes i visitants per pujar a la vall d'Ebo i endinsar-se en la cova del Rull, d'alt valor geològic. O anar fins a la vall de Laguar i fer senda pel barranc de l'Infern, amb aquells 6.700 escalons treballats a les roques. I, de camí, resseguir un mur quilomètric per arribar al sanatori de Fontilles, una ciutat creada a principis del segle XX per als malalts de lepra. Tenia cinema, església, fusteria... i ara tots aquells edificis i places acullen un geriàtric, un hospital i la seu d'una fundació que treballa per les malalties dels països empobrits.

Acostar-se a la nevera de Baix, a Alcalà de la Jovada, una gelera artificial construïda al segle XVIII amb capacitat per a 700 m³ de neu. O fer senda fins a la Foradà, l'emblema de la Vall, que atrau esportistes i curiosos que volen fer cim i comprovar aquella força tel·lúrica que diuen que té la muntanya.

I el valor històric. Aquestes són terres de sarraïns i, per això, si arribeu a Castell de Castells, hi trobareu el Pla de Petracos, un antic poblat morisc, escena d'una de les batalles més importants entre moros i cristians i un dels jaciments més importants d'art rupestre del País Valencià. Una zona que ha estat declarada parc d'interès cultural per la Generalitat Valenciana.

Aquest incendi, doncs, és amenaça al paisatge, la història i l'economia d'uns pobles menuts, que tenen pocs recursos i que ara en tindran menys.

La despoblació i la resistència de les valls d'Al-Azraq.

La vegetació mediterrània té capacitat per regenerar-se, en això confien els veïns de les valls d'Al-Azraq, però l'hauran d'ajudar a repoblar-se. 

L'incendi va començar a la vall d'Ebo i es va anar estenent a les de Laguar, Gallinera i Alcalà. Ha arribat a Castell de Castells, i ha passat fins a Fageca, Famorca i Tollos, municipis de la comarca veïna del sud, el Comtat. I pel nord, ha arribat també a la comarca de la Safor. Més de 65 quilòmetres de perímetre i 10.000 d'hectàrees cremades.

Un miler de veïns han estat evacuats, dels quals un centenar són a l'Espai Veïnal de Pego, l'antic institut del poble que ara ha adequat el gimnàs perquè hi passen la nit, i els porxos de l'entrada perquè s'hi estiguen de dia. Aquestes són unes valls amb poca població i dispersa.

La Vall de Gallinera, per exemple, té uns 500 habitants, repartits en 7 municipis, i un altre, el vuitè --Llombai--, ja està abandonat. Per això, a banda de la lluita per l'economia, aquests pobles també lluiten per la població i els serveis.

En aquest sentit, fa una setmana el president valencià Ximo Puig va anunciar precisament a la Vall d'Alcalà l'aprovació, al setembre, de la llei contra la despoblació. Una llei que vol incentivar el món rural, millorar la cobertura de les prestacions bàsiques, els serveis públics fonamentals i fomentar la igualtat d'oportunitats. Conté 200 accions en àmbits com l'economia, la cultura, el medi ambient o la governança política antidespoblament. Una llei que aquestes valls necessitaran que s'aplique ràpid i bé, perquè contribuïsca de ple a la seua recuperació.

L'impacte econòmic i material de l'incendi encara no es coneix, la recuperació del paisatge necessitarà moltes mans i haurà d'anar acompanyada d'una anàlisi important de l'estat de les muntanyes i els barrancs --que aquí en són molts--, i de la cura --o de la manca de cura-- que s'ha pogut tenir.

Però aquestes són les valls d'Al-Azraq, són unes valls de resistència. De la resistència sarraïna que, durant la conquesta de Jaume I, va tenir aquest cabdill que coneixia pam a pam el terreny i el tenia vigilat amb fortificacions com el castell d'Ambra, a Pego, o el de Benirrama, a la Vall de Gallinera, que marcaven el territori des de la Marina Alta fins a Biar.

A Alcalà hi ha una font amb el seu bust, i les valls encara avui en conserven el sistema de reg i un esperit de resistència i estima al territori, el dels seus veïns, que juga a favor de la recuperació. Ara caldrà vigilar, com Al-Azraq, el territori i entre tots plegats entendre i atendre les valls perquè es recuperen prompte.