Final d'una crisi política que va començar el 10 de juny

A partir d'aquest moment, es va desfermar a les files socialistes la teoria d'una conspiració amb motivacions econòmiques i, més concretament, relacionades amb qüestions urbanístiques de Madrid. Només dos dies després, el 12 de juny, el PSOE va suspendre de militància els dos diputats rebels i es va constituir el grup parlamentari socialista sense la seva presència. Llavors van començar a aparèixer en aquesta suposada trama noms com els de Francisco Bravo o Ricardo Romero de Tejada, el responsable del PP a Madrid. Davant de tot això, Tamayo i Sáez van confirmar la intenció de recollir l'acta de diputat i de constituir-se com a integrants del grup mixt i, juntament amb els vots del PP, van aconseguir un lloc a la diputació permanent de la cambra. El candidat socialista Rafael Simancas es va sotmetre a la sessió d'investidura el 28 de juny, però no la va superar en abstenir-se els dos diputats trànsfugues. El juliol va començar amb la petició d'una comissió d'investigació que, finalment, es va constituir. Hi van passar Tamayo i Sáez i una sèrie de persones suposadament relacionades amb la trama. El 25 d'agost, la comissió va tancar els seus treballs sense que s'aprovés cap conclusió. I això és així perquè Tamayo i Sáez van impedir que s'aprovessin les conclusions del PSOE, que afirmava que s'havia demostrat que hi havia una conspiració política, però també les conclusions del PP, que reafirma que tot plegat ha estat conseqüència de les divisions internes i de l'actuació de les diverses famílies que conviuen a la federació socialista madrilenya. La solució per resoldre aquesta situació de bloqueig al funcionament ordinari de l'assemblea va ser la convocatòria d'unes altres eleccions.