Fan reviure virus de fa 48.500 anys, conservats en el gel permanent siberià

Un virus que s'ha conservat sota el gel a Sibèria durant 48.500 anys ha estat capaç de provocar infeccions en amebes, petits organismes unicel·lulars. Els científics creuen plausible que molts altres bacteris i virus potencialment patògens es trobin sota el gel permanent i, si bé no creuen que signifiquin una amenaça imminent, demanen fer més recerca sobre el tema.

L'estudi sobre aquest virus, el més antic que s'ha fet reviure, l'ha dirigit Jean-Michel Claverie, de la Universitat d'Ais-Marsella. No ha estat encara revisat per a la seva publicació en una revista científica, però està accessible a la web BioXriv.

Els autors van aïllar 13 virus fins ara desconeguts de mostres procedents de diferents zones de Sibèria, gràcies al permafrost, terreny que ha estat glaçat de forma permanent almenys durant dos anys seguits, però sovint durant molt més temps.

Les datacions de les mostres han permès establir que el virus més antic s'ha mantingut sota el gel 48.500 anys i el més jove hi ha estat 27.000 anys. El primer és el virus més antic que s'ha fet reviure i es trobava 16 metres per sota del fons d'un llac a Iacútia, al centre de Rússia.

Per comprovar si els virus conservaven o recuperaven la seva capacitat d'infectar van fer servir organismes del gènere ameba, per eliminar qualsevol risc per a plantes, animals o humans. I, efectivament, al microscopi es veien signes d'infecció. Per tant, el virus es mantenia actiu i capaç de replicar-se.

L'equip de Claverie ja havia aïllat virus infecciosos antics. El primer, amb 30.000 anys d'antiguitat, va ser el Pithovirus sibericum, un virus qualificat de "gegant" perquè té un diàmetre d'uns 500 nanòmetres (milionèsimes de mil·límetre). La descripció va aparèixer el març del 2014 a la revista PNAS. Al setembre de l'any següent, els investigadors van descriure a la mateixa revista un altre virus gegant, el Mollivirus sibericum.

Tal com comenten els autors a l'article de BioXriv, com que no s'han publicat altres descripcions de virus aïllats del permafrost es podria pensar que són poc abundants. Però afirmen que es tracta d'una idea equivocada, perquè ells mateixos n'han aïllat d'altres, si bé estan pendents de completar les seves anàlisis per publicar-les.

Per tant, creuen que hi pot haver molts altres "virus zombis" potencialment infecciosos sota el gel.

Virus que també s'exposen a riscs

Sobre la tria de l'Acanthamoeba per comprovar si el virus és infecciós, destaquen la seguretat biològica que implica. Es tracta d'organismes unicel·lulars a milers de milions d'anys de distància evolutiva dels mamífers i, per tant, el risc d'infecció accidental --per exemple, dels investigadors-- és pràcticament nul.

També creuen que els resultats amb amebes es poden extrapolar a altres virus d'ADN capaços d'infectar humans o altres animals. I que existeix la possibilitat que el desgel de permafrost amb antiguitat superior als 50.000 anys, que és el límit per a la datació amb carboni, en pugui alliberar.

Però significa això que aquests virus zombis poden representar un risc? Xavier Abad, viròleg i actual Cap de la Unitat d'Alta Biocontenció de l'IRTA-CReSA, explica al 324.cat que, d'entrada, s'enfronten a diversos riscos ells mateixos:

Estem parlant de virus i bacteris congelats per molts segles o mil·lennis. Per començar, quan es descongelin patiran els efectes de tots els factor ambientals dels quals han estat protegits, com la pròpia microbiologia del sòl, però també temperatura, llum UV, pH...

I afegeix que en el cas de bacteris "potser podran "arrencar", però en el cas de virus, només els bacteriòfags (els que ataquen bacteris) tenen una probabilitat plausible. I encara, perquè els seus hostes potser han evolucionat prou per canviar el receptor d'entrada".

Així ho afirmen també els autors en el seu article. Però també apunten que el risc augmenta si amb l'escalfament global s'accelera la fusió del permafrost i arriba més població a les zones àrtiques seguint la crida de noves instal·lacions industrials.

Tot i així, recorden que el desglaç comporta impactes ambientals i climàtics. Es reactivaran molts microorganismes fins ara empresonats en el gel, que descompondran matèria orgànica. Això generarà emissions de diòxid de carboni i de metà, que potenciaran l'escalfament global.

Un risc més proper, diuen, és l'alliberament de bacteris que han estat aïllats fins a dos milions d'anys i que són potencialment perillosos. Recorden que les epidèmies periòdiques d'àntrax que han afectat poblacions de rens s'han relacionat amb el desglaç accelerat del permafrost en estius molt càlids.

Per això, capes més profundes de permafrost podrien alliberar, amb la fusió del gel, virus desconeguts. També consideren que es podria fer front a una hipotètica epidèmia causada per bacteris amb els antibiòtics disponibles. Un problema molt més greu seria l'alliberament de virus més antics i desconeguts.

Sobre això, el doctor Abad explica que "els virus de mamífers, o d'humans, necessiten hostes, i no n'hi ha gaires a prop". I que només els virus d'ADN tindrien possibilitats:

Jo no crec que virus ARN (influença, coronavirus, però també d'altres de no embolcallats) tinguin capacitat de persistència en aquestes condicions durant gaire dècades, ja no parlem de segles o mil·lennis. Acanthamoeba té unes característiques que no el fan fàcilment extrapolable a virus que puguin afectar humans.

I afegeix que "tots aquest virus són molt grans, l'efecte mida i genoma també està molt esbiaixat, aquí".

Malgrat tot, els autors afirmen que la facilitat amb què aquests nous virus es van aïllar "suggereix que partícules infeccioses de virus específics per a molts altres hostes, siguin protozous o animals, probablement són abundants en permafrost antic".

Tot i les precaucions, el doctor Abad creu que, ara com ara, no és un element que ens hagi de preocupar molt. "Que del permafrost se'n poden alliberar virus potencialment perillosos? Sí, però jo encara diria que és més una possibilitat que una probabilitat preocupant." Però hi afegeix aquest matís: "Sempre en condicional i amb les proves actuals."