Espanya i Portugal, davant del clima més sec dels últims 1.200 anys

Les sequeres seran cada vegada més severes a la península Ibèrica, degut a l'augment de l'activitat i de la mida de l'anticicló de les Açores durant l'hivern per efecte de l'escalfament planetari.

És el que afirma una recerca científica de l'Institut Oceanogràfic de Woods Hole, el WHOI, i investigadors de les universitats d'Iowa, Cornell i de Nou Mèxic dels Estats Units.

"Greus implicacions per a l'agricultura"

Caroline Ummenhofer, membre del WHOI i coautora de la recerca, ha dit que són "canvis dràstics" que tenen origen cap al 1850, ja en plena època industrial:

"El que estem veient amb l'expansió de l'anticicló de les Açores és una mala notícia per a les pluges hivernals a la península Ibèrica. Això té greus implicacions per a l'agricultura i altres sectors que depenen dels recursos hídrics."

En la recerca, publicada aquest dilluns a la revista Nature Geoscience, han descobert que l'anticicló ara és més gran i actiu a l'hivern que en cap moment dels 1.200 anys anteriors, i que la tendència és que ho serà més en el futur:

"L'anticicló de les Açores sobre l'Atlàntic Nord s'ha expandit a causa del canvi climàtic antropogènic, alterant els patrons de precipitació a l'oest d'Europa."

Article: The Azores High over the North Atlantic has expanded due to anthropogenic climate change, disrupting precipitation patterns in western Europe https://t.co/uqnLhw4kWE@WHOI pic.twitter.com/8zKLNXZDzb

— Nature Geoscience (@NatureGeosci) July 4, 2022

Desplaça les pluges cap al nord

Això fa que arribin menys precipitacions a la península, i que la humitat i les pluges es desplacin cap al nord, en direcció a les illes Britàniques i Escandinàvia.

Els resultats d'aquesta recerca coincideixen amb els registres a la península, en què les pluges han baixat a un ritme d'entre 5 i 10 mil·límetres cada any, sobretot a l'hivern.

6 hiverns de grans anticiclons del 1980 al 2005

La recerca ha identificat 15 hiverns durant el segle XX en què l'anticicló ha estat "extremadament gran", mentre que durant el mil·lenni anterior això va passar en 10 hiverns de cada segle.

El més preocupant és l'anàlisi dels 25 anys que van del 1980 al 2005, en què hi va haver 6 hiverns amb grans anticiclons, mentre que del 1850 al 1980 van ser una mitjana de 2,6 cada 25 anys.

Atribuïbles als gasos d'efecte hivernacle

Han fet la recerca d'acord amb simulacions de models climàtics per ordinador dels últims 1.200 anys, i els han alterat per veure quins efectes hi produeixen diversos fenòmens.

Aquests fenòmens són les partícules volcàniques, els aerosols i l'ozó, la variabilitat solar, la variabilitat de l'òrbita terrestre i, finalment, els gasos d'efecte hivernacle d'origen humà.

Els resultats són que, només en aquest últim cas, les simulacions coincideixen amb el clima que se sap que s'ha viscut a la península Ibèrica durant aquest període.

El carboni de les estalactites

Per saber-ho han fet servir els registres d'isòtops de carboni trobats en les estalactites d'una cova de Portugal, la Buraca Gloriosa, que permeten reconstruir el clima que hi ha hagut.

Un altre dels autors, Alan Wanamaker, de la Universitat d'Iowa, ha assegurat que la recerca ha permès relacionar de manera clara l'anticicló de les Açores amb les precipitacions a la península Ibèrica.

"Els arxius paleoclimàtics, inclosos els espeleotemes, han proporcionat evidències de condicions hidroclimàtiques úniques a Ibèria durant l'últim mil·lenni."

L'autor principal, Nathaniel Cresswell-Clay, s'ha mostrat molt satisfet dels resultats de la recerca, i encara més de com l'han feta:

"El nostre treball és emocionant perquè utilitza observacions, modelització de conjunts i mètodes de dades proxy per caracteritzar les tendències climàtiques, aprofitant els avantatges de cada tipus de dades per proporcionar noves idees sobre com està canviant el clima de l'Atlàntic Nord."