Els vikings van arribar a Amèrica el 1021, 471 anys abans que Colom

Fa exactament mil anys, els vikings ja eren al continent americà. La Universitat de Groningen ha trobat la prova que els vikings ja havien trepitjat Amèrica abans que Colom, gràcies a la datació de la fusta.Tot i que no és clara la data exacta en què els vikings van aparèixer a Amèrica, saben amb certesa que ja hi eren l'any 1021. L'estudi, publicat per la revista Nature, explica que els vikings van establir el recorregut entre Islàndia i Groenlàndia i finalment van arribar a l'actual Canadà.

Concretament, la petjada dels vikings al Canadà va ser a la punta de la Gran Península del Nord de l'illa de Terranova, a l'Anse aux Meadows.

Exciting news! UG scientists found that #Europeans were already active in the #Americas in 1021 AD 🌎It was known that the #vikings arrived before #Columbus, but when has remained unclear, up until now. Read more 👉 https://t.co/thqRhoceSK #research #viking pic.twitter.com/2iVBf9wSk6

— University Groningen (@univgroningen) October 21, 2021

L'estudi apunta que els vikings van explorar més zones al sud de Terranova. L'assentament de l'Anse aux Meadows va servir de camp base als vikings.
 

La història gravada als arbres mil·lenaris

L'equip ha pogut extreure aquestes conclusions gràcies a la datació per radiocarboni d'objectes de fusta. Els objectes es van trobar en un jaciment arqueològic de Terranova.

El descobriment ha estat gràcies a la dendrocronologia, la tècnica que permet la datació de restes carbonitzades de fusta. Concretament, van analitzar tres trossos de fusta. Les mostres procedien d'arbres diferents, tots tres eren de contextos arqueològics atribuïbles als vikings, segons la publicació de Nature.

A més, les mostres també presentaven evidències de tallatge amb fulles metàl·liques, un material que aleshores no produïa la població indígena.

Una tempesta solar el 992, clau per a l'estudi

La datació s'ha pogut determinar perquè l'any 992 es va produir una gran tempesta solar. Aquest efecte climatològic va provocar un clar senyal de radiocarboni als anells dels arbres, afirma Michael Dee, director de la investigació.

"L'augment de la producció de radiocarboni que es va produir entre el 992 i  el 993 s'ha detectat als registres d'anells d'arbres de tot el món."

Les incògnites

Per ara, es desconeix el nombre d'expedicions que van fer els vikings i la duració de la seva estada al continent. Les dades actuals suggereixen que els nòrdics hi van estar poc temps ja que no s'ha heretat un llegat cultural ni ecològic d'aquesta primera activitat europea a les Amèriques.

A les conclusions, els experts afirmen que el més important és que l'estudi és "un nou punt de referència per al coneixement europeu".

"També proporciona un vincle definitiu per a futures investigacions sobre les conseqüències inicials de l'activitat transatlàntica, com ara la transferència de coneixement i l'intercanvi potencial d'informació genètica, biota i patologies."

Ara sabem que el 1021 l'assentament nòrdic estava en funcionament, però no la data precisa en què hi van arribar. La majoria d'estimacions fins ara s'han basat en anàlisis de restes arquitectòniques o interpretacions de sagues islandeses.

L'arribada al continent americà apareix en les històries nòrdiques com la saga d'Eric el Roig. Ara, hi ha proves científiques que demostren que els vikings van arribar a Amèrica, però no sabem fins a quin punt les sagues són reals. Un dels dubtes és quan de temps va durar l'assentament nòrdic. Les interpretacions arqueològiques d'aquestes històries ofereixen escenaris diferents sobre la freqüència i durada de l'activitat al continent. Però els registres arqueològics i escrits coincideixen que l'ocupació va ser molt breu.