Els riscos dels #Teachtokers, professors que exposen els alumnes per guanyar notorietat

Professors que es graven fent balls, més o menys sexualitzats, amb alumnes. O que fan de la correcció dels exàmens un xou que es transmet per les xarxes. Són exemples del fenomen que el professor, pèrit judicial i escriptor Pablo Duchement ha batejat com a #TeachToker, o professor amb ànim d'influenciador que, més enllà de la classe, explota els alumnes des de comptes personals.

Les imatges, veus, respostes, dades o resultats acadèmics dels estudiants li serveixen per aconseguir notorietat, través de "likes" o de més seguidors, i també euros, generalment a través de TikTok.

Duchement demana no confondre la mala pràctica amb la tasca dels professors que fan una tasca divulgativa aprofitant les noves tecnologies. 

"Si una professora decidís incentivar els alumnes acompanyant les qualificacions dels exàmens amb segells de tinta motivacionals, no seria qüestionable. Gravar-ho en vídeo (qualificacions incloses) i publicar-ho al seu compte personal (i monetitzat) de TikTok, sí", explica Duchement en una publicació en què detalla què és el fenomen TeachToker.

En la pitjor versió, els continguts que pengen estan hipersexualitzats i "atrauen el més fosc de la web", avisa.

"Els depredadors sexuals infantils faran acte d'aparició, recopilaran totes les dades identificatives que els puguin ser útils per localitzar i/o agredir els petits, fins i tot faran col·leccions amb els clips, per intercanviar-los a la Deep Web", adverteix. 

Duchement fa una tasca de conscienciació dels perills que impliquen aquests vídeos, dels quals es fa ressò difuminant les publicacions:

Tenemos nuevo #TeachToker.
Con este vamos a ir muy poco a poco, para que luego no vengan sus seguidores a decir que lo acoso 😊
Primer vídeo que subo (los difuminados los pongo yo). Él ha puesto a todos estos peques (y más) en TikTok e IG. pic.twitter.com/uinQL6GJrP

— P. Duchement🍏 (@PDuchement) June 14, 2022

#TeachToker (profe con gran presencia en #TikTok) decide grabarse (en su cole y durante horas de clase) con 2 alumnas bailando y cantando:

"Mamaíta que está tan rica
Sin pegar los dientes como abuelita
Mamaíta que está tan rica
Sin pegar los dientes como abuelita"

La cosa sigue pic.twitter.com/8JGwU2BjCg

— P. Duchement🍏 (@PDuchement) December 20, 2021

La plaga #TeachToker:

-¡Buenos días, 2º!
-Buenos días, profe.
-Tengo pensado ganar el próximo premio de educación basado en marketing personal, así que hoy… ¡vamos a perrear! ¡Lo grabaremos y lo subiremos en modo público a una red social prohibida a vuestra edad!
-¡Yupi! pic.twitter.com/wrxDyglolK

— P. Duchement🍏 (@PDuchement) April 6, 2022

Perquè tothom es faci a la idea del risc real que hi ha, aquest expert comparteix a les xarxes les reaccions i peticions que reben publicacions de nenes i nens fent balls sexualitzats: 

Contacta un papá para un caso de #grooming. Su hija de 12 años se ha grabado bailando una coreografía muy sexualizada y le ha caído un ejército de pedófilos de 28 a 42 años.
No me da permiso para mostrar el video original ni el ataque en cuestión, pero sí otros intentos: pic.twitter.com/5mjIuF7LQW

— P. Duchement🍏 (@PDuchement) July 14, 2022

És el que es coneix com a grooming digital, l'assetjament i abús sexual online, que implica que un adult, fent servir una identitat falsa, es posi en contacte amb un adolescent per anar-se'n guanyant la confiança i involucrar-lo en una activitat sexual. 

I aquesta és només una de les variants de ciberassetjament que podem trobar.

Un cau per a delinqüents sexuals

Coincideix a llançar l'alerta Roberto Valverde Megías, fiscal delegat de Criminalitat Informàtica a la Fiscalia de Barcelona, que deixa clar que els delinqüents sexuals s'aprofiten de les xarxes "per buscar i contactar amb menors".

Fa temps que les denúncies per delictes contra la llibertat sexual van en augment, i el fiscal constata el risc de penjar certes imatges: 

"Com a novetat, destaca especialment l'ús sense autorització d'imatges de menors d'edat publicades per aquests en obert a les seves xarxes socials per publicitar o servir de reclam de pàgines amb contingut pornogràfic, com Just for Fans, Only Fans, Admire Me o Myfanpage."

En declaracions al 324.cat, Valverde Megías explica que les noies adolescents són la majoria de víctimes d'aquest ús. 

En canvi, una altra forma d'assetjament, l'extorsió a menors per aconseguir més material pedòfil, es dona tant en noies com en nois, generalment entre els 11 i els 17 anys, afegeix el fiscal. 

Justament, la major part de les denúncies que rep la Fiscalia en aquest àmbit són per contactes amb menors a través de les xarxes per convence'ls o fer-los xantatge perquè elaborin i enviïn material pornogràfic. 

La Fiscalia ha constatat una "explosió de denúncies" per l'ús no autoritzat d'imatges de menors que ells han penjat a les xarxes socials i que algú altre fa servir com a reclam de pàgines amb continguts pornogràfics. Així consta a la memòria del 2021 de la Fiscalia Superior de Catalunya. 

Per això es demana que es reculli a l'ordenament jurídic la figura de les suplantacions a internet i es remarca que actualment són "impunes tot i la incidència creixent des de fa anys d'aquestes pràctiques". Fa una dècada que s'alerta d'aquesta situació. 

Com actuar si ens trobem amb imatges d'explotació de menors?

Si veiem a les xarxes contingut d'aquest estil que ens sembli inapropiat, el primer que cal fer és denunciar-ho a la mateixa xarxa.

Tant a TikTok com a Instagram i a Twitter, des d'una publicació es pot fer la denúncia o "report", una opció que apareix quan cliquem els tres punts per desplegar el menú. 

"Això hauria de donar lloc tant a la retirada del contingut com, en cas de ser delictiu, la recopilació de dades i posada a disposició de les autoritats perquè s'investiguin els fets", indica el fiscal. 

Si no existeix el mecanisme, s'ha de presentar la denúncia a la policia. Això és recomanable, sobretot, en casos de delictes d'odi o contra l'honor o si pensem que cal una protecció immediata i directa a les víctimes. 

També és convenient tenir localitzats els continguts que es denuncien. Si els hem rebut nosaltres perquè patim ciberassetjament, no els hem de destruir. Si són externs, convé consultar un expert i que es descarreguin "davant de qui en pugui donar fe pública", destaca Valverde Megías.

En aquest sentit, Duchement remarca que no s'han de fer captures o fotos de material d'explotació sexual amb menors, encara que la intenció sigui bona, perquè acaba sent tinença de pornografia infantil. Sí que és important tenir guardats la data i hora en què es va veure o rebre el material.

Al web dels Mossos s'explica com demanar ajuda i denunciar els fets. 

Protecció de dades: "Tota exposició que puguem evitar, millor"

A l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades no li consta cap denúncia a Catalunya de professors que s'hagin excedit en l'ús d'imatges d'alumnes a les xarxes dels de perfils personals. 

L'Autoritat sí que va rebre queixes de famílies per l'ús d'imatges sense que haguessin donat el consentiment. Arran d'això, el 2019 es va fer una auditoria i es va concloure que la majoria d'escoles fan les coses ben fetes. 

De la inspecció també en va sortir un document amb recomanacions treballades conjuntament amb Educació, expliquen. Per exemple, evitar els primers plans o limitar l'ús de les fotografies o vídeos a xarxes internes.

La presidenta de l'ens, Meritxell Borràs, aconsella evitar al màxim la difusió d'imatges de menors:

"Són els més vulnerables. Tota exposició que puguem evitar, millor. Es pot haver publicat amb bona intenció, però s'està donant informació d'on és el menor, per exemple. Per això és millor minimitzar-ne l'exposició pública."

"Els docents han de ser conscients que tot el que es fa a l'escola s'ha de quedar a l'escola, no ha de ser per TikTok ni per Instagram. És l'escola qui n'ha de fer un ús responsable. No se'n pot fer un ús fora de l'àmbit educatiu", afegeix Borràs al 324.cat. 

L'Autoritat explica que s'ha fet "formació de formadors" en l'àmbit de protecció de dades, però admet que no s'ha d'abaixar la guàrdia. "Si a Catalunya no hem tingut casos com aquests, és fruit de la feina positiva. Estem lluny de l'excel·lència i res de relaxar-nos", indica Borràs. 

A Catalunya, el consentiment per a l'ús d'imatges l'han de signar els pares o tutors, però, a partir dels 14 anys ja depèn del mateix alumne, segons estableix la Llei de Protecció de Dades. És un any més tard del que diu el reglament europeu, que situa l'edat en els 13 anys. 

Com a recomanació general, Borràs demana que tinguem en compte què implica penjar fotos o vídeos a internet: "Tot el que pengem a les xarxes acaba sent de coneixement de tothom. El lloc on vivim, els hàbits, on som. Hem de ser-ne molt conscients."