Els propietaris de la nau de Badalona no van denunciar el cas per "raons humanitàries"

Els supervivents de l'incendi de la nau que es va cremar a Badalona, on van morir tres persones, s'escampen per altres assentaments similars a la ciutat. A l'edifici sinistrat, hi vivien unes 150 persones, la majoria migrants d'origen subsaharià, en condicions d'extrema vulnerabilitat

Uns quants supervivents han passat la nit als equipaments oferts per l'ajuntament i la Generalitat, però molts altres s'han refugiat en assentaments similars, en naus ocupades com la que es va cremar dijous, a Badalona mateix. I és que l'edifici incendiat no és l'únic en estat ruïnós.

En una antiga fàbrica abandonada, ocupada des de fa vuit anys, hi malviuen una seixantena de persones, la majoria procedents de l'Àfrica subsahariana. Els residents han habilitat l'espai amb cartrons, fustes i mobles recollits de les deixalleries per aconseguir petites parcel·les de privacitat.

Expliquen que han patit molt per arribar fins aquí i diuen que si estan vivint en una fàbrica abandonada en aquestes circumstàncies és perquè no tenen alternativa. Sonko, que viu en aquesta nau, diu que uns quants supervivents de l'incendi han vingut sense res, i això pot generar problemes a la resta:

"El problema és que la gent que ha patit l'incendi ha hagut de venir cap aquí. Estan dormint a terra, no tenen un 'puesto' ni tindran un 'puesto' en les pròximes 40 o 72 hores. I llavors, clar, hi ha un problema de menjar, hi ha problemes per dormir perquè no hi ha matalassos per a tots. Cadascú hem tret el que teníem per ajudar, però no n'hi ha per tots."

Desmond explica com s'ho fa per sobreviure:

"Busquem xatarra, demanem i també hi ha gent bona que ajuda amb diners, una mica, amb monedes... i així juntem per comprar algo, una mica d'arròs... Jo mai he cobrat res en els deu anys que he viscut a Espanya, mai he cobrat una ajuda del govern, ni de la societat."

Gibriel Bah, que vivia des de fa quatre anys a la nau incendiada, explica que en l'incendi ho va perdre tot i que les cendres s'han endut també moltes esperances de regularitzar la seva situació:

"Totes les meves coses, tot el que he acumulat durant aquests quatre anys estava allà, tot s'ha cremat. El passaport, els diplomes dels cursos que he fet aquí, tot..."

En un espai habilitat per l'associació de veïns del barri s'han trobat aquest matí uns quants dels supervivents, també els que han passat la nit en centres d'emergència, amb amics o fins i tot en altres naus ocupades.

Raquel Sáez, del programa Sense Llar de l'Ajuntament de Badalona, explica que els estan cobrint "les necessitats bàsiques alimentàries i de dormir: roba, dutxa, i que puguin parlar amb nosaltres perquè també estem en contacte amb els psicòlegs dels serveis d'emergències".

La nau s'enderrocarà

Mentrestant, els Bombers preparen el que queda de la nau perquè es pugui començar l'enderrocament aquest dissabte. Però encara hi ha una part de la nau que va cedir on no s'ha pogut accedir, i on s'actuarà de manera quirúrgica. Els Bombers hi han d'entrar per verificar que no hi ha cap altra víctima, i els Mossos, per investigar les causes del foc. Després, una empresa externa s'encarregarà d'enderrocar l'edifici.

L'empresa propietària de la fàbrica ha emès un comunicat en què afirma que no havia denunciat l'ocupació de la nau per raons humanitàries. Desmenteix que l'Ajuntament els hagués obert un expedient per usos indeguts de l'immoble i afirmen que es tracta d'un retard en el pagament de l'IBI.

Els propietaris no van denunciar l'ocupació per "raons humanitàries"

En un comunicat dels seus advocats, els propietaris de la nau expliquen que la van adquirir per "muntar un negoci o utilitzar-la com a magatzem logístic".

Afirmen que la propietat coneixia unes quantes de les persones que van ocupar la nau en un primer moment, a les quals descriuen com "subsaharians que es dedicaven a la ferralla, al top manta i que subsistien com podien". Expliquen que els Mossos els van aconsellar denunciar penalment la situació, però no ho van fer "per una qüestió d'humanitat i per no empitjorar encara més la seva situació". Es mostren convençuts que, si haguessin denunciat el cas i se'ls hagués desallotjat, "segur que haurien tornat a ocupar l'immoble".

Tenien la intenció de parlar amb la gent que hi vivia i proposar-los un desallotjament pactat amb temps "perquè tinguessin temps de buscar alternatives dignes".