Els primers insubmisos es van plantar fa 30 anys

La presó Model de Barcelona ha acollit aquest dimecres al vespre un acte en commemoració dels 30 anys de la primera insubmissió col·lectiva.

Eren una seixantena de joves de tot Espanya, vuit de catalans, que es van negar a complir el servei militar obligatori o la prestació social substitutòria, la PSS, que s'acabava d'implantar.

Fins aleshores les autoritats reconeixien l'objecció de consciència, però el 20 de febrer del 1989 un grapat de joves van començar una campanya de desobediència que clavava els primers claus al taüt de la mili obligatòria.

Per a aquells primers insubmisos les coses no van ser fàcils. D'entrada van ser empresonats de forma preventiva, i a dos dels catalans se'ls va fer un consell de guerra.

Ion Sánchez, el 1989

Un d'ells, Ion Sánchez, confessa que no s'esperaven que acabarien tombant la mili:

"Realment era una aposta molt frontal i molt forta. Hi havia una sensació que aquella onada seria un embat molt fort. Pel que fa a les conseqüències, seria molt presumptuós per part nostra dir que sabíem que provocaria el que va provocar, ni molt menys."

Aquell mateix 1989 es van fer els dos primers judicis a insubmisos, que van ser condemnats a 13 mesos de presó.

L'aleshores ministre de Justícia, Enrique Múgica, acusava els insubmisos d'utilitzar l'objecció de consciència per desestabilitzar l'estat democràtic, i els advertia amb aquestes paraules:

"Tot el pes de la llei caurà sobre ells."

Els anys següents el nombre d'insubmisos no va parar de créixer, i més quan reclutes que feien el servei militar obligatori van ser destinats a vaixells de l'armada espanyola enviats a la primera guerra del Golf, l'any 1991.

L'any 1993 el Parlament català va aprovar una moció a favor de despenalitzar la insubmissió, però la repressió continuava i el 1995 hi havia més de 300 insubmisos presos. A Pere Comellas el van empresonar aquell any a la Model:

"Vam animar persones que potser no s'atrevien a fer la desobediència directa però que sí que estaven contra el servei militar a col·laborar d'alguna manera, fent-se objectors, anant a les manifestacions, etc. Aquesta pressió va contribuir a acabar amb el servei militar, que ja va ser una victòria, però també a aprofundir en la consciència de la població sobre per a què serveix l'exèrcit."

L'any 1996 va ser un any d'inflexió per al col·lectiu d'insubmisos, amb l'entrada en vigor el nou Codi Penal, que preveia penes d'inhabilitació en comptes de presó.

Aquell mateix any el PP va guanyar les eleccions generals i va anunciar la professionalització de les forces armades per al 2003.

Finalment, el 2001, dotze anys després d'aquella primera insubmissió col·lectiva, el servei militar obligatori va quedar definitivament suprimit.