Els microfòssils més antics del planeta poden tenir més de 4.000 milions d'anys d'antiguitat
Trobats al Quebec els que serien els signes més antics de presència de vida a la Terra
Aigua procedent del fons marí que brollava a una temperatura de desenes o fins i tot de centenars de graus. En aquest ambient aparentment tan inhòspit devia ser on va sorgir la vida a la Terra. Així ho mostren els que serien els microfòssils més antics descoberts fins ara, localitzats en unes roques sedimentàries del Quebec.
Es tracta d'estructures que tenen un diàmetre que no supera els 14 nanòmetres --milionèsimes de mil·límetre--, unes mil vegades més prims que un cabell humà. S'han trobat a Nuvvuagittuq, a la badia de Hudson, on hi ha unes roques que es compten entre les més antigues del món i que fins i tot podrien ser les més antigues, amb una edat que es calcula entre els 3.770 i els 4.280 milions d'anys. Es consideren fragments de l'antic llit oceànic.
Fins ara, els possibles signes de vida més antics s'havien trobat a l'oest d'Austràlia, amb una possible antiguitat de 3.460 milions d'anys, tot i que hi ha dubtes en la comunitat científica sobre si realment corresponen a senyals d'activitat biològica primitiva.
Aquestes troballes desperten debat, perquè no s'observen els fòssils directament, sinó els senyals químics que hauria deixat la seva activitat vital. Per tant, s'ha de descartar que els senyals no tinguin un origen que no sigui biològic, sinó degut a altres processos geoquímics.
Un equip internacional dirigit per Matthew Dodd, de la Universitat de Londres i del centre de nanotecnologia de la capital britànica, publica a la revista "Nature" un article en què descriu proves d'activitat microbiana en roques associades a fumaroles hidrotermals, que són surgències d'aigua marina procedent dels fons dels oceans i que tenen una temperatura de desenes o centenars de graus.
Els autors van observar tubs i filaments semblants a estructures trobades en altres ambients del mateix tipus i que es produeixen per activitat mcirobiana. Altres indicis, com grànuls d'òxid de ferro i formacions de carbonat, també són indicadors d'activitat biològica.
Les troballes complementen les que es van descriure també a "Nature" en un article publicat el setembre passat sobre la presència d'estromatòlits --estructures geològiques creades per colònies de microbis-- en roques de Groenlàndia amb una antiguitat de 3.700 milions d'anys.
Segons Matthew Dodd, aquesta troballa reforça la idea que la vida va sorgir a la Terra molt poc després que es formés el planeta. En aquella època, apunta Dodd, tant la Terra com Mart tenien aigua líquida, "i això planteja preguntes emocionants sobre la possibilitat de vida extrerrestre o si la Terra va ser una excepció".
Precisament, tant l'Agència Espacial Europea (ESA) com la NASA tenen programes d'exploració amb l'objectiu de trobar signes de vida, actual o passada, al planeta vermell.
