Els governs valencià i català s'han de comunicar en castellà, segons l'Advocacia de l'Estat

L'Advocacia General de l'Estat considera que el govern valencià s'ha de comunicar en castellà quan s'adreça oficialment a les administracions catalana i balear.

Aquest òrgan de l'administració fixa així el seu criteri de cara a un recurs sobre el Decret d'Usos de Llengües Oficials valencià que el Tribunal Suprem haurà de resoldre aviat.

El juliol del 2018, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va anul·lar part d'aquest decret en considerar que no s'havia de fer un ús preferent del valencià en les notificacions o comunicacions, perquè no és obligat conèixer la llengua.

La Generalitat ho va recórrer i, ara, abans que el Tribunal Suprem es pronunciï, l'Advocacia de l'Estat fixa el seu criteri: la Generalitat Valenciana s'ha de comunicar en castellà amb les administracions balear i catalana perquè el "valencià" només és oficial al País Valencià.

Ho argumenta també basant-se en el fet que tot i que l'Estatut valencià parla de llengua compartida, no utilitza el terme català per referir-se a aquesta.

Amb aquest argument també desestima la Llei de Procediment Administratiu, que permet que les comunitats que comparteixen llengua no hagin de traduir els textos al castellà, donat que la manera d'anomenar la llengua és diferent en els estatuts de les tres comunitats.

L'Advocacia General de l'Estat tampoc té en compte el pronunciament del Tribunal Constitucional sobre la unitat de la llengua, perquè entén que aquesta només té finalitat acadèmica i no legislativa.

"Compartim una llengua comuna"

La Generalitat Valenciana ja ha reaccionat al posicionament de l'Advocacia de l'Estat. D'una banda, ha deixat clar que considera que no té base sòlida i, de l'altra, ha explicat que les administracions es relacionen amb normalitat, i sense necessitat de cap traducció, amb la llengua comuna.

Per aquest motiu, considera que no té sentit comunicar-se en castellà amb les administracions catalana i balear.