Els costos econòmics i humans 10 anys després de l'11-S
El cost dels atemptats de l'11-S ha estat altíssim en molts sentits i les conseqüències del que va passar aquell dia han deixat una empremta humana, però també econòmica, significativa durant aquests 10 anys posteriors als atacs terroristes. Els Estats Units han afegit, com a mínim, 3,7 bilions de dòlars al seu deute nacional per lluitar contra el terrorisme internacional i augmentar la seguretat, i 250.000 persones han mort en accions bèl·liques, segons un informe de l'Institut d'Estudis Internacionals Watson de la Universitat de Brown, a Rhode Island.
La conseqüència més immediata d'aquesta croada contra el terrorisme internacional va ser la implicació i el lideratge del govern nord-americà en les guerres a l'Afganistan i l'Iraq, conflictes que han costat gairebé el doble que el del Vietnam. En aquesta dècada, el Congrés dels Estats Units ha proporcionat més de 1.300 milions de dòlars en aquestes operacions militars. La factura de la guerra del Vietnam equivaldria, en dòlars actuals, a uns 738.000 milions, segons dades del Servei d'Investigació del Congrés nord-americà. A més, la participació en aquestes guerres ha disparat el dèficit del país. Un exemple, n'és la despesa militar, que va suposar el 40% del dèficit del 2008.
En resum, la factura d'aquests 10 anys en dòlars pels Estats Units s'eleva a la xifra astronòmica de prop d'uns 4 bilions.
D'altra banda, els costos econòmics en danys, reparacions i indemnitzacions de l'11-S pugen fins als 100.000 milions de dòlars i altres conseqüències menys quantificables ha estat la pèrdua d'influència dels Estats Units com a potència hegemònica, retallades en llibertats, i un augment de la islamofòbia a Occident.
La pèrdua de vides humanes
A tot això, cal afegir-hi els costos humans, a l'11-S del 2001 hi van morir prop de 3.000 persones, però en 10 anys, a l'Afganistan, l'Iraq i al Pakistan hi han mort 250.000 persones en accions bèl·liques, bona part de les quals eren civils. Més de 6.200 soldats nord-americans han caigut durant aquests anys a la guerra afganoiraquiana.
Objectiu: reforçar la seguretat
Arran dels atemptats, es va crear el Departament de Seguretat Interior. L'Oficina Pressupostària de la Casa Blanca calcula que els Estats Units gastaran aquest any uns 70.000 milions de dòlars en seguretat interna, pràcticament el triple que abans de l'11-S. Això només a Washington. Diversos llibres d'experts i acadèmics, basats en investigacions, calculen que la intel·ligència federal, els governs estatals i locals i el sector privat han invertit 330.000 milions de dòlars durant aquests 10 anys.
A tot això, cal sumar-hi els canvis que es van introduir per reforçar les mesures de seguretat a aeroports, bancs, oficines, passos fronterers i altres espais públics i religiosos com ara sinagogues o mesquites.
La conseqüència més immediata d'aquesta croada contra el terrorisme internacional va ser la implicació i el lideratge del govern nord-americà en les guerres a l'Afganistan i l'Iraq, conflictes que han costat gairebé el doble que el del Vietnam. En aquesta dècada, el Congrés dels Estats Units ha proporcionat més de 1.300 milions de dòlars en aquestes operacions militars. La factura de la guerra del Vietnam equivaldria, en dòlars actuals, a uns 738.000 milions, segons dades del Servei d'Investigació del Congrés nord-americà. A més, la participació en aquestes guerres ha disparat el dèficit del país. Un exemple, n'és la despesa militar, que va suposar el 40% del dèficit del 2008.
En resum, la factura d'aquests 10 anys en dòlars pels Estats Units s'eleva a la xifra astronòmica de prop d'uns 4 bilions.
D'altra banda, els costos econòmics en danys, reparacions i indemnitzacions de l'11-S pugen fins als 100.000 milions de dòlars i altres conseqüències menys quantificables ha estat la pèrdua d'influència dels Estats Units com a potència hegemònica, retallades en llibertats, i un augment de la islamofòbia a Occident.
La pèrdua de vides humanes
A tot això, cal afegir-hi els costos humans, a l'11-S del 2001 hi van morir prop de 3.000 persones, però en 10 anys, a l'Afganistan, l'Iraq i al Pakistan hi han mort 250.000 persones en accions bèl·liques, bona part de les quals eren civils. Més de 6.200 soldats nord-americans han caigut durant aquests anys a la guerra afganoiraquiana.
Objectiu: reforçar la seguretat
Arran dels atemptats, es va crear el Departament de Seguretat Interior. L'Oficina Pressupostària de la Casa Blanca calcula que els Estats Units gastaran aquest any uns 70.000 milions de dòlars en seguretat interna, pràcticament el triple que abans de l'11-S. Això només a Washington. Diversos llibres d'experts i acadèmics, basats en investigacions, calculen que la intel·ligència federal, els governs estatals i locals i el sector privat han invertit 330.000 milions de dòlars durant aquests 10 anys.
A tot això, cal sumar-hi els canvis que es van introduir per reforçar les mesures de seguretat a aeroports, bancs, oficines, passos fronterers i altres espais públics i religiosos com ara sinagogues o mesquites.
