Elise o Therese? Una teoria de com la peça de Beethoven hauria acabat amb el nom equivocat

Les especulacions i suposicions d'historiadors i musicòlegs d'arreu sobre qui devia ser la noia que va inspirar "Für Elise" ("Per a Elisa") de Beethoven, una de les composicions més populars de la música clàssica, no són noves. I que la tal Elise probablement no va existir mai, tampoc.

Però ara, el periodista britànic especialitzat en música clàssica Norman Lebrecht, un dels principals experts en el compositor, aporta detalls de com s'hauria arribat a aquest nom erroni de la cançó estudiada i interpretada per generacions de nens i nenes en el procés per aprendre a tocar el piano.

El musicòleg ha publicat recentment un llibre, "Why Beethoven", on dona suport a la teoria que la Bagatelle número 25 en La menor, popularment coneguda com a "Für Elise", estava dedicada a una altra persona, de nom Therese, i a més, aporta detalls de com es devia produir el que ell considera una confusió.

Una història de confusions

La partitura, original de l'any 1810 i actualment perduda, va arribar l'any 1865 a mans d'una professora jubilada de Munic, Babette Bredl. Bredl tenia una nora i una neta que es deien Elise. Cap d'elles, però, havia conegut mai Beethoven en persona, mort dècades abans, l'any 1827.

La professora Bredl va rebre, poc després, la visita d'un escriptor i estudiós musical, Ludwig Nohl, que volia examinar alguns manuscrits que posseïa ella. Nohl va descobrir, emocionat, que una de les partitures que li va mostrar la dona era una peça inèdita fins aleshores, escrita a mà pel mateix Beethoven. Llavors, i amb el permís de Bredl, Nohl la va copiar i la va incloure en el seu volum de Beethoven del 1867.

La malmesa partitura, però, tenia una dedicatòria a mig esborrar, on només s'hi podia llegir "Per a ...se". 

En tot cas, "Per a Therese"

Beethoven no va tenir mai bona sort en l'amor. Es va enamorar de diverses dones al llarg de la seva vida, però no va ser correspost. Un d'aquests amors, potser el més intens, va ser cap a la pianista austríaca Therese Malfatti, deixeble seva, a qui hauria intentat seduir escrivint-li aquesta cançó.

Malfatti, que es va acabar casant amb un altre home, va estar tocant durant anys de manera virtuosa les sonates de Beethoven i fent gires amb un altre pianista, Rudolf Schachner. Segons Lebrecht, Schachner, "era fill il·legítim de la professora Bredl, que tenia la partitura original de "Für Elise", precisament gràcies al fetque el seu fill havia estat empleat i amic de Malfatti.

Per Lebrecht, la professora Bredl podria ser la responsable de l'embolic, quan en rebre la visita de l'estudiós Nohl, llegeix el títol mig esborrat del manuscrit com a "Für Elise" quan és molt més probable que hi posés "Für Therese".

"Potser va ser un lapsus lingüístic, mentre pensava en la seva neta, o bé va ser un gest deliberat per assegurar-se que la seva petita Elise gaudís d'aquest tros de la posteritat."

Lapsus lingüístic o gest deliberat? Sigui com sigui, segurament no ho acabarem de saber mai.