ERC torna a guanyar les eleccions generals a Catalunya i la CUP entra amb 2 diputats

Esquerra Republicana ha guanyat per segona vegada les eleccions generals a Catalunya, tot i que ha perdut suport.

ERC ha obtingut 13 escons, 2 menys que en la victòria històrica de l'abril, i més de 858.000 vots, quan en les eleccions del 28A en va sumar més d'un milió. "Catalunya i l'independentisme han sentenciat com mai, de manera inapel·lable, de l'única manera que sap", ha remarcat el cap de llista, Gabriel Rufián. També ha dit que plantaran cara a Vox, amb un "ens tindreu davant".

Els republicans han felicitat les altres candidatures independentistes pel seu resultat i han afirmat que en aquesta campanya no tenien com a adversaris aquestes llistes. En la disputa per l'hegemonia, però, ERC ha cedit dos representants, els mateixos amb què ha irromput la CUP, i Junts per Catalunya n'ha avançat un.

Ara bé, en un Congrés encara bloquejat, els seus 13 diputats poden servir per formar una majoria progressista, sempre que el PSOE s'hi avingui. Els republicans ja han refermat el "compromís granític" amb el diàleg.

Esquerra Republicana té el 22,56% dels vots i supera en diputats el resultat de Cs al conjunt d'Espanya, on repeteix victòria el PSOE però es manté el bloqueig perquè cap bloc suma majoria absoluta. I a més, Vox s'ha disparat i Cs s'ha enfonsat.

Si observem l'evolució del vot independentista, en aquestes eleccions les diferents forces han aconseguit en total 23 diputats --un més que el 28A-- dels 48 en joc, i més del 42% dels vots. És el millor resultat de l'independentisme al Congrés, que, en la primera votació després de la sentència del procés, manté la tendència creixent dels últims anys.

El PSC resisteix i la CUP entra

En segona posició continua el PSC, amb 12 escons, els mateixos que té ara. Ha sumat més de 779.000 vots --en tenia més de 960.000-- i el 20,5% del percentatge de vot.

Els socialistes han resistit després d'una campanya no exempta de dificultats, en què la cap de llista, Meritxell Batet, ha estat absent per motius de salut. I ha entomat l'impacte del canvi d'estratègia del PSOE, que va arribar a deixar fora del seu programa el federalisme i la millora de l'autogovern, encara que finalment els va incorporar.

JxCat surt reforçat dels comicis. Guanya un diputat i n'obté 8. A més, la llista encapçalada per Laura Borràs sobrepassa els comuns i se situa com a tercera força, amb més de 521.000 vots i el 13,7% dels vots.

En Comú Podem es queden amb 7 escons, però baixen a la quarta posició tot i tenir més vots --546.000-- i més percentage --14,18%-- que Junts per Catalunya. El 2015 i el 2016 van obtenir una victòria a les generals a Catalunya, amb Xavier Domènech al capdavant. Ara, amb Jaume Asens, han recuperat l'escó per Girona que van perdre a l'abril.

La CUP, que per primera vegada es presentava a unes eleccions generals, entra al Congrés amb dos diputats. Els primers resultats li donaven tres representants, dos per Barcelona i un per Girona, però a mesura que ha avançat l'escrutini ha perdut el de Girona. Els cupaires han obtingut més de 241.000 vots i el 6,35% del percentatge de vot.

Lleida, Tarragona i Girona, sense cap escó per al PP, Cs i Vox

Tant el PP, com Vox i Ciutadans aconsegueixen 2 escons. Els dos representants del partit d'ultradreta són només a la demarcació de Barcelona.

De fet, el PP, Vox i Ciutadans tenen en comú que no aconsegueixen cap diputat ni a Lleida, ni a Girona ni a Tarragona. Fins ara, Ciutadans en tenia un a Tarragona.

Els resultats, en vots absoluts

El gràfic de resultats en vots absoluts a tot Catalunya mostra la poca distància entre ERC i el PSC, que els comuns són tercers i el partit d'Albert Rivera queda a la cua.

Victòria del PSC a la demarcació de Barcelona i d'ERC a la resta

Per demarcacions, els socialistes tornen a imposar-se a Barcelona, mentre que ERC ho fa a Tarragona, Lleida i Girona.

A la demarcació de Barcelona el PSC és primera força amb 8 escons; ERC, segona, amb 7 diputats i a només 20.000 vots. Tots dos partits perden un escó, igual que els comuns, que són tercera força, amb cinc.

JxCat aconsegueix sumar 1 escó i passa de 3 a 4. El PP també en suma 1, igual que Vox. La CUP aconsegueix a Barcelona els seus dos únics escons. I Ciutadans perd la meitat dels que tenia i es queda amb dos per Barcelona.

Al principi de l'escrutini, JxCat guanyava a Girona, però Esquerra li ha passat per davant i el frec a frec s'ha mantingut tota la nit. Finalment, tenen 2 escons cadascun en aquesta demarcació i els separen menys de 4.000 vots. El PSC conserva un diputat i els comuns n'obtenen un. La CUP no ha aconseguit representació, tot i quedar-se a 2.000 vots dels comuns.

Per municipis, a la majoria la victòria és per a ERC, seguida de JxCat, encara que el PSC es manté fort a l'àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques de Tarragona.

El groc d'Esquerra és el color que predomina en el mapa de resultats per municipis. Ha guanyat en més de 600, mentre que JxCat ho ha fet en més de 200, amb una pujada significativa respecte als 107 de fa mig any, i en prop d'una vuitantena ho ha fet el PSC.

El mapa d'intensitat de vot dels quatre partits més votats aquest #10N a Catalunya https://t.co/eBIJhhCjaE #10NTV3 #10NCatRàdio pic.twitter.com/c2LfMnfKcC

— 324.cat (@324cat) November 10, 2019

La CUP apareix en escena i guanya a 6 municipis, concretament els de Farrera, Lluçà, Palau de Santa Eulàlia, Sobremunt, Viladamat i la Vilella Alta.

El PP guanya en 2 poblacions, a Arres i Gimenells i el Pla de la Font. En Comú Podem obté la victòria en un municipi, Fogars de la Selva.

ERC revalida victòria a Barcelona

A Barcelona ciutat, pugna aferrissada entre el PSC i Esquerra pel primer lloc. Els resultats finals tornen a donar la victòria als independentistes,  per poc més de 8.000 vots.

Els comuns se situen en tercera posició, seguits del PP que són la quarta. La CUP aconsegueix més de 57.000 vots, cosa que la converteix en cinquena força a la ciutat.

Ciutadans perd més de 55.000 vots, obtenint el 5,5% dels vots, una xifra similar a la de Vox, però en aquest cas la formació ultradretana suma més de 14.000 vots, i passa de 29.000 vots el 28A als més de 43.000 d'aquest 10N.

La participació en aquestes eleccions del 10N  s'ha situat en el 72,09%, lleugerament per sota del 74,57% de les del 28 d'abril.