Un soldat ucraïnès al costat d'una fossa comuna, on hi ha cossos de civils embolicats en bosses de brossa
Un soldat ucraïnès al costat d'una fossa comuna de civils a Butxa (Reuters/Alkis Konstantinidis)

El TPI emetrà ordres de detenció a dirigents russos per crims de guerra a Ucraïna

El fiscal del tribunal internacional amb seu a la Haia fa un any que investiga les deportacions de menors a Rússia i els atacs a infraestructures civils

Xesco Reverter / Josep Maria CampsActualitzat

El Tribunal Penal Internacional, el TPI, emetrà aviat ordres de detenció contra dirigents de Rússia per presumptes crims de guerra i contra la humanitat a Ucraïna.

Segons s'ha filtrat a diversos mitjans, se'ls perseguirà per haver segrestat milers de menors que han estat enviats a Rússia i per la campanya d'atacs contra infraestructures civils.

No se sap encara quins dirigents s'ordenarà detenir, ni si s'inclourà el mateix Vladímir Putin a la llista, ni tampoc si més endavant s'ampliaran els supòsits de crims investigats.

Un edifici d'apartaments destruït a la població de Borodianka, a l'oblast de Kíiv
Un edifici d'apartaments destruït a la població de Borodianka, a l'oblast de Kíiv (EFE/Oleg Petrasyuk)

Molt difícil que s'acabi jutjant ningú

El fiscal del TPI, Karim Khan, fa molts mesos que investiga els abusos de Rússia a Ucraïna i aquestes seran les primeres ordres d'arrest pel conflicte.

La possibilitat que cap responsable rus acabi assegut al banc dels acusats del TPI a la Haia és molt remota, perquè Rússia no reconeix aquest tribunal, i no s'hi jutja ningú en absència.

Tampoc els Estats Units ni Ucraïna reconeixen el TPI, però aquest últim país sí que va facilitar que Khan investigués en el seu territori els presumptes crims de guerra.


Investigació oberta fa un any

Khan va obrir la investigació fa un any després que 41 països ho demanessin, i ha visitat tres vegades el país, visites en les quals va explicar que estava investigant els segrestos de nens i la destrucció d'infraestructures.

Ucraïna va qualificar fa mesos les deportacions de menors ucraïnesos cap a Rússia com a genocidi, i espera que el TPI ho condemni. Rússia sempre ha rebutjat aquestes acusacions i afirma que no ataca directament els civils.

Però, de fet, deportar població civil a la força és considerat un crim contra la humanitat, i si es demostra que és una política deliberada i planificada, pot arribar a considerar-se genocidi.

Cossos de civils trobats en una fossa comuna a Butxa el 8 d'abril (Reuters/Valentyn Ogirenko)

Milers de nens deportats a camps de "reeducació"

En tot cas, si el fiscal en breu presenta càrrecs per l'atac a les infraestructures i pel segrest de menors és perquè considera que ja té prou proves per imputar els responsables i les proves recollides en les investigacions apunten clarament a un presumpte crim i a uns responsables clars.

Es calcula que Rússia s'ha endut milers d'infants d'orfenats i institucions infantils ucraïneses i els ha traslladat al seu territori, on han estat adoptats per l'Estat en camps de "reeducació" o repartits en famílies d'acollida.

Una activitat que Rússia no amaga, fins i tot la publicita com un gest humanitari, i que va explicar molt gràficament el director d'un centre per  a menors de Kherson en el "30 minuts" rodat per l'equip de TV3 emès el 19 de febrer.

Privar de subministraments la població civil també pot ser crim de guerra

Bombardejar a propòsit infraestructures civils com centrals elèctriques o de gas de forma sistemàtica també es pot considerar un crim de guerra o contra la humanitat, ja que és un càstig col·lectiu a la població civil que no tindria justificació militar.

Des de l'octubre, Moscou llança periòdicament pluges de míssils de creuer contra instal·lacions d'Ucraïna i ha complicat molt l'hivern a tota la població del país, que s'ha quedat molt sovint sense llum o sense calefacció.

Com amb el cas dels menors segrestats, Rússia no intenta dissimular els atacs contra infraestructures i els justifica per debilitar l'exèrcit ucraïnès, que s'aprofita del gas o l'electricitat de les centrals civils.


Putin, jutjat a la Haia?

Malgrat que és molt difícil que Rússia entregui cap dirigent, si algun dels acusats sortís de Rússia i anés a algun dels 123 països membres del Tribunal, se'l podria detenir i enviar a la Haia. Si fos Putin, no se li respectaria la immunitat diplomàtica com a cap d'estat i se'l podria detenir igualment.

De la mateixa manera, si hi hagués eventualment un canvi de règim a Moscou, com va passar amb Slobodan Milosevic a l'antiga Iugoslàvia, les noves autoritats podrien deportar els sospitosos cap als Països Baixos.

En tot cas, un processament de dirigents seus al TPI també augmentaria l'aïllament de Rússia i de Putin en l'escena internacional i hi hauria molts països on personalment no podria anar.

L'últim cap d'estat processat pel Tribunal Penal Internacional va ser el president sudanès, Omar al-Bashir, que fins ara, i malgrat que ja no ocupa el càrrec, ha evitat ser deportat a la Haia.

Banksy ha compartit a Instagram una obra que ha pintat a Borodianka
Banksy va compartir a Instagram una obra que va pintar a Borodianka (Reuters/Gleb Garanich)

 

ARXIVAT A:
UcraïnaRússia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut