El rock llegendari de Jethro Tull omple el festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols
Ple gairebé total al festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols per reviure un disc que va marcar tota una etapa, "Thick as a brick".
RedaccióActualitzat
El festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols va oferir ahir una de les bandes mítiques del rock progressiu, els britànics Jethro Tull, que hi van interpretar un dels seus treballs emblemàtics, "Thick as a brick" i la seva seqüela, que acaben de publicar 40 anys després de l'original.
Jethro Tull, que han venut 80 milions de discos al llarg de 45 anys de carrera, es van presentar amb una formació renovada, però amb el seu líder històric al capdavant, Ian Anderson.
La banda va fer un ple gairebé total per reviure un disc que va marcar tota una etapa. Amb una treballada posada en escena, un so compacte i un Ian Anderson en bona forma als seus 64 anys, Jethro Tull va entrellaçar les peces dels dos àlbums. So dens, crescendos elèctrics i gotes d'humor que van fer les delícies dels seguidors del grup.
"Thick as a brick", amb la seva coneguda portada i una única cançó dividida en dues parts, va suposar el primer número 1 per a Jethro Tull. Tota una fita del rock progressiu que va vendre milions de còpies i va refermar la banda com una de les més populars de l'època.
El particular so del grup, barreja de blues, rock dur, folk anglès i pinzellades medievals, va arribar amb aquest treball a un dels seus punts àlgids. El tret distintiu, però, era la flauta d'Ian Anderson, al voltant del qual sempre ha girat la banda.
"Thick as a brick" el va articular sobre el poema d'un personatge, el nen Gerald Bostock, que ara ha recuperat ja com a adult en una segona part del disc en què planteja els diversos camins que pot haver pres la seva vida.
"No volia fer 'Thick as a brick 2' fins que tingués un motiu, una bona manera de fer-ho, perquè no volia tornar a fer aquell àlbum, hauria sigut un fracàs, un desastre. O sigui que necessitava un concepte fort, alguna cosa que em permetés fer la música de la manera que vull avui", ha explicat Ian Anderson a TV3.
Jethro Tull, que han venut 80 milions de discos al llarg de 45 anys de carrera, es van presentar amb una formació renovada, però amb el seu líder històric al capdavant, Ian Anderson.
La banda va fer un ple gairebé total per reviure un disc que va marcar tota una etapa. Amb una treballada posada en escena, un so compacte i un Ian Anderson en bona forma als seus 64 anys, Jethro Tull va entrellaçar les peces dels dos àlbums. So dens, crescendos elèctrics i gotes d'humor que van fer les delícies dels seguidors del grup.
"Thick as a brick", amb la seva coneguda portada i una única cançó dividida en dues parts, va suposar el primer número 1 per a Jethro Tull. Tota una fita del rock progressiu que va vendre milions de còpies i va refermar la banda com una de les més populars de l'època.
El particular so del grup, barreja de blues, rock dur, folk anglès i pinzellades medievals, va arribar amb aquest treball a un dels seus punts àlgids. El tret distintiu, però, era la flauta d'Ian Anderson, al voltant del qual sempre ha girat la banda.
"Thick as a brick" el va articular sobre el poema d'un personatge, el nen Gerald Bostock, que ara ha recuperat ja com a adult en una segona part del disc en què planteja els diversos camins que pot haver pres la seva vida.
"No volia fer 'Thick as a brick 2' fins que tingués un motiu, una bona manera de fer-ho, perquè no volia tornar a fer aquell àlbum, hauria sigut un fracàs, un desastre. O sigui que necessitava un concepte fort, alguna cosa que em permetés fer la música de la manera que vull avui", ha explicat Ian Anderson a TV3.
