Famílies que van a buscar bolets

El rastre incívic d'alguns boletaires a la muntanya reobre el debat sobre la regulació

La temporada arrenca amb la preocupació d'alguns alcaldes per la massificació dels boscos

Núria BacarditActualitzat

Gent per tot arreu i deixalles d'alguns dels excursionistes i boletaires. Aquest és el resultat de la gran afluència de boletaires al bosc aquests dies, que reobre el debat sobre si cal regularitzar aquesta pràctica.

Al Berguedà, per exemple, ja venen d'un estiu amb una allau de gent que ara s'allarga amb la temporada de bolets, i al Parc Natural del Cadí ara és l'època de l'any en què es recullen més escombraries.

Per això ja debaten sobre si cal prendre mesures per acabar amb l'incivisme com la brutícia, o la presència de furgonetes, caravanes i vehicles aparcats a qualsevol racó.

Joan Oña, alcalde de Bagà, s'ha mostrat indignat i assegura que "la gent es pensa que la muntanya és un càmping gratuït".

Cotxes de boletaires aparcats (ACN/Estefania Escolà)

Josep Maria Vilaseca, boletaire habitual, explica que hi ha brutícia per tot arreu, darrere les branques. I a més de la porqueria, a vegades, escampall de bolets mal arrencats, com diu el boletaire Àlex Caballé: "És un càstig al bosc, agafar bolets que deixes tirats si no els coneixes."

Jordi Garcia Petit, director del Parc Natural Cadí-Moixeró, explica que el bon boletaire és el que no deixa mai cap rastre:

"Malauradament, quan vas al bosc pots seguir el rastre de molts boletaires."

Denuncien també que hi ha boletaires que es fiquen en propietats privades o tancats per al bestiar, i que es troben els bolets directament aixafats o fets malbé.

El ramader Joan Noguera es queixa que, sovint, es dona la culpa als animals. Explica que si una vaca surt i hi ha un accident o fa danys a un tercer, se'n fa responsable el ramader. "No respecten la propietat privada; amb això que la muntanya és de tots, venen, fan el que volen, no has de tornar res a canvi i a sobre és gratuït", exclama indignat.

Jesús Calderer, conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal del Berguedà, diu que la gent que va a buscar bolets no aporta res a la comarca:

"No ens aporten res econòmicament a la comarca, perquè s'emporten menjar, però, en canvi, aparquen on volen, aixafen sembrats."


El missatge que donen des de la comarca és clar. Tothom hi és benvingut, però no volen permetre més incivisme.

Per la seva banda, el conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal del Berguedà diu que les mesures poden anar des de fer pagar per collir bolets fins a posar una vigilància al territori com la que van posar a la riera de Merlès, que els ha funcionat.

 

El director del Parc Natural Cadí-Moixeró afirma que el bosc és de molts propietaris i fer una regulació que s'adapti a tothom és complex. Encara no s'ha trobat el document que consensuï totes les posicions que hi ha.

Brutícia als boscos de la gent que va a buscar bolets

Altres veus, com la de l'alcalde de la Pobla de Lillet, Enric Pla, expliquen que és important pensar que per a ells turísticament la temporada de bolets és gairebé més important que la de l'estiu. No poden fer una regulació que sigui molt estricta i quedar-se sense aquesta gent.

Dimecres es farà una reunió d'alcaldes del Berguedà. Mentrestant, al bosc els bolets continuen creixent i, en plena Covid, atreuen més públic que mai.

ARXIVAT A:
Medi ambient
Anar al contingut