El preus universitaris s'encareixen de manera desigual entre les autonomies i situen Catalunya com la més cara
Les taxes han augmentat un 143,5% a Catalunya, mentre que a comunitats com Andalusia ha estat un 9,7%. Aquest increment ha estat insuficient per cobrir les retallades en educació. Tot i així, els estudiants encara volen estudiar a prop de casa.
El preus universitaris s'encareixen de manera desigual entre les autonomies i situen Catalunya com la més cara
Imatge d'arxiu d'estudiants en una aula.
Barcelona

El preus universitaris s'encareixen de manera desigual entre les autonomies i situen Catalunya com la més cara

Les taxes han augmentat un 143,5% a Catalunya, mentre que a comunitats com Andalusia ha estat un 9,7%. Aquest increment ha estat insuficient per cobrir les retallades en educació. Tot i així, els estudiants encara volen estudiar a prop de casa.

RedaccióActualitzat

El preu de les matrícules universitàries ha crescut de manera desigual en els darrers cinc anys, amb creixements que van des d'un 2,2% a Galícia fins un 143,5% a Catalunya. Això ho explica un estudi anomenat "Crisi fiscal, finances universitàries i equitat contributiva", de Juan Hernández Armenteros (Universitat de Jaén) i José Antonio Pérez (Politècnica de València).

El curs passat, un estudiant de Medicina (carrera "d'experimentalització màxima", amb un preu més alt per crèdit) de la Universitat de Barcelona va pagar 1.620 euros més que un de la Universitat de Granada. Per l'altra banda, un estudiant d'Història va pagar 924 euros més que un de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

La taxa mitjana de la matrícula per curs sencer (60 crèdits) va pujar entre 2008 i 2013, de mitjana, un 143,5% a Catalunya. Al 2008 un alumne pagava, de mitjana, 800,2 euros. Ara en paga 1.953,6. A Madrid, l'augment és del 118,6%, fins als 1751,1 euros. La següent més cara és la universitat valenciana, amb 1.248,6, un augment del 92,2% en cinc anys.

Fa cinc anys, Catalunya no era ni tan sols la comunitat més cara pel que fa a les matrícules universitàries. Segons l'estudi, Navarra encapçalava el rànquing per davant de Catalunya amb 882 euros. Ara en paguen 1.152,6, un 30,7% més.

Els preus que menys van augmentar van ser els de Galícia (2,2% i 713 euros de mitjana), Andalusia (9,7% i 757,2) i Cantàbria (13,4% i 845,4).

Tot i així, l'estudi també explica que una mitjana del 70% dels estudiants segueixen preferint estudiar als centres que els queden més a prop de casa, cosa que demostra un "baix nivell de mobilitat". Aquest fenomen es dóna sobretot a Madrid (82,3%), Catalunya (81,7%) i Andalusia (75,5%).

L'encariment no compensa les retallades

Els autors creuen que es vol compensar "sense èxit" la caiguda del finançament a causa de la reducció del dèficit públic promoguda pel Govern. Tot i així, l'augment de les taxes ha estat insuficient en el total d'ingressos pressupostaris. L'ingrés més important "escassament" arriba al 25% dels gairebé 900 milions que les comunitats autònomes han retallat en el finançament d'universitats públiques.

També veuen un caràcter recaptador en la nova política de taxes de matrícula l'any passat, que va voler racionalitzar la despesa pública d'ensenyament per a grau i màster. A causa d'aquest augment, molts estudiants han reduït els crèdits matriculats per curs i, per tant, allarguen la seva estada a la universitat, amb la despesa que això suposa.

Anar al contingut