El pla de Brussel·les contra el coronavirus: 750.000 milions, 140.000 per a Espanya

La Comissió Europea ja té un pla per refer-se de la crisi "sense precedents" provocada pel coronavirus: un fons de recuperació de 750.000 milions d'euros per reconstruir l'economia. Els socis europeus s'hauran de posar d'acord, en una negociació que es presenta difícil.

El pla preveu fins a 140.000 milions per a Espanya. Seria, darrere d'Itàlia, el segon país més beneficiat en la proposta de fons de recuperació postpandèmia de Brussel·les, amb 77.000 milions en subvencions i 63.000 en crèdits.

Finançat amb deute

Una novetat important d'aquest fons de 750.000 milions és que, si l'aproven els països, es finançarà a partir de l'emissió de deute per part de la Comissió Europea. El fons estarà vinculat al pressupost de la Unió Europea per als pròxims set anys, que fa mesos que s'està negociant.

La Comissió proposa que la major part dels fons, mig bilió, siguin subsidis, i la resta en forma de crèdits a tornar en 30 anys.

El fons és superior al que defensaven França i Alemanya. Macron i Merkel van proposar 500.000 milions, però només amb subvencions, com volen també Espanya i Itàlia. Els que s'hi oposen són Holanda, Suècia, Dinamarca i Àustria, països del nord que només volen ajudes amb crèdits. Els caps d'estat hauran de trobar una solució unànime.

En qualsevol cas, caldrà complir condicions per tenir dret a l'ajuda. Per rebre els diners, els països hauran de presentar un pla d'inversions i reformes que supervisarà la Comissió i que haurà de complir uns objectius ecològics i digitals.

Ajudes als estats i les empreses

La idea de la Comissió Europea és que els diners arribin, per una banda, als estats, i de l'altra, a les empreses dels sectors que més han notat el coronavirus. Aquí, hi entrarien inversions des del sector sanitari i farmacèutic al turístic, i amb especial atenció a la investigació, peça indispensable per trobar una vacuna.

La proposta de la Comissió és anar a buscar els diners als mercats, o sigui, endeutar-se per aconseguir-los, però amb l'aval europeu, que és una garantia de cara als inversors. També preveu augmentar els ingressos amb nous impostos, com l'anomenada taxa Google per als gegants tecnològics, que a Espanya i França ja està aprovada. Una altra font d'ingressos seria una taxa verda encaminada a gravar les emissions de carboni.

Brussel·les vol que el pla s'apliqui l'1 de gener de l'any que ve, però que algunes ajudes ja estiguin disponibles al setembre.