El pasdoble pot millorar la qualitat de vida dels malalts de Parkinson i els cuidadors

El ball del pasdoble pot ser una estratègia no farmacològica per millorar la mobilitat funcional, l'equilibri i el benestar general en malalts de Parkinson.

Lydia Giménez-Llort i Lidia Castillo-Mariqueo, de la Unitat de Psicologia Mèdica del Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal i de l'Institut de Neurociències (INc) de la Universitat Autònoma de Barcelona han desenvolupat un programa que s'ha publicat a la revista Frontiers in Neurology. 

Les guies europees sobre el Parkinson recomanen activitats físiques com l'exercici aeròbic i el ball, perquè està demostrat que milloren la mobilitat funcional i l'equilibri en els pacients.

Però en el cas del ball, els estudis científics s'han centrat en el tango i el vals. Lydia Giménez-Llort explica com ho han plantejat amb el pasdoble:

"Basant-nos en l'evidència científica que hi ha sobre els beneficis de ballar en la malaltia de Parkinson, hem estructurat el programa a partir de les característiques del pasdoble, encaixant-les amb els objectius de millorar els símptomes motors, els aspectes emocionals i cognitius i la socialització de les persones afectades i dels seus cuidadors".

Entre les característiques del pasdoble que el fan recomanable amb aquesta finalitat destaquen la possibilitat de seguir el ritme i ballar-lo de manera individual –amb passes al davant i al darrere o laterals-, la inexistència d'una rutina predefinida de principi a fi i el guiatge de la parella. Això darrer facilita el manteniment de la postura, el seguiment dels moviments i el domini de l'equilibri. I també es contempla l'aspecte purament musical, com explica Giménez-Llort:

"Un element distintiu, amb molt de potencial, és la seva música. El pasdoble destaca per la seva familiaritat, en formar part del repertori de música popular. Comparat amb altres balls, té una qualitat musical que convida al moviment o al ball i afavoreix un ambient fluid i ininterromput dels moviments de gir".

Les investigadores proposen la pràctica d'una hora setmanal, al llarg de 12 setmanes successives. El protocol que han elaborat es pot desenvolupar en diferents nivells de complexitat i intensitat, segons quin sigui el grau d'afectació dels pacients.

Cada sessió s'estructura en quatre parts en què es treballen estratègies d'inici de la marxa i de mobilitat dins l'espai, exercicis per millorar l'equilibri i entrenament de la mobilitat de les articulacions, així com l'enfortiment muscular per millorar la capacitat física.

També per als cuidadors

En finalitzar, els resultats del protocol són avaluats pels professionals en base a les eines científiques de mesura per a persones afectades per la malaltia.

Un altre avantatge és que també s'avalua l'efecte en el benestar i la sobrecàrrega de la persona cuidadora, un aspecte que no es contempla gaire sovint quan s'estudien aquestes intervencions. Així ho destaca Lidia Castillo-Mariqueo, que com a fisioterapeuta ja ha utilitzat la pràctica de ballar amb associacions de familiars de Parkinson a Xile:

"Pretenem que el programa de rehabilitació promogui també les emocions positives i l'autoestima en els pacients, que millori la seva desafecció social i la qualitat de vida d'aquests pacients i la de les persones que els cuiden. En comparació a les rutines d'exercicis, ballar unifica amb més intensitat aquests aspectes i el resultat és més gratificant quan es tracta de persones grans". 

Les autores destaquen la facilitat per dur a terme l'activitat en qualsevol ambient familiar o social, com ara associacions de persones afectades o casals de gent gran.