El Parlament declara Catalunya "zona de llibertat" per a les persones LGTBIQ+
La majoria de grups responsabilitzen els discursos d'extrema dreta de l'augment d'agressions contra el col·lectiu
El Parlament ha declarat Catalunya "zona de llibertat" per a les persones LGTBIQ+. La resolució aprovada denuncia totes les formes de violència o discriminació per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere.
El text també condemna els crims LGTBI-fòbics i reitera la responsabilitat de totes les administracions en la protecció dels drets del col·lectiu.
La resolució s'adhereix a la que va aprovar al març el Parlament Europeu, que estableix la Unió Europea com a "zona de llibertat" per a les persones del col·lectiu. L'aprovació del text era una resposta a la declaració de més de 100 ajuntaments i regions de Polònia com a "zona lliure d'LGTBIQ+".
La proposta s'ha aprovat amb el suport de tots els grups excepte Vox, que hi ha votat en contra.
🌈El @parlamentcat aprova la declaració de Catalunya com a zona de llibertat per a les persones #LGBTIQ pic.twitter.com/eJR3tNFwIf
Parlament de Catalunya (@parlamentcat) July 7, 2021
Responsabilitzen l'extrema dreta dels crims homòfobs
L'assassinat del jove gai Samuel Luiz a la Corunya, amb concentracions de condemna arreu de l'Estat, ha sobrevolat el debat al Parlament. La majoria de partits han considerat que el discurs de l'extrema dreta i la seva presència a les institucions són una de les causes de l'increment dels atacs al col·lectiu.
Per la diputada del PSC Sílvia Paneque, "els discursos fets des de les vísceres en escenaris polítics es converteixen en insults, cops i violències al carrer". "Nosaltres treballarem cada dia de la nostra vida per fer-los fora de les institucions", ha dit la diputada d'ERC Jenn Díaz, dirigint-se a Vox.
Des de JxCat, Elsa Artadi ha considerat que la "presència de l'extrema dreta a les institucions està suposant una pèrdua de drets i un retrocés en les mesures legislatives".
La diputada de la CUP Basha Changue ha afirmat que "l'extrema dreta és culpable" de l'assassinat del Samuel i les recents agressions al col·lectiu. Des d'ECP també s'ha atribuït la responsabilitat del crim a l'extrema dreta.
Per la seva banda, Ciutadans i el PP, que han votat a favor de la resolució, han posat en dubte els "motius reals" del text.
Europa combatrà les lleis homòfobes d'Hongria
El debat d'aquest dimecres al Parlament Europeu l'ha centrat la nova llei anti-LGTBIQ+ d'Hongria i el paper de la Unió per aturar-la. La presidenta la Comissió, Ursula von der Leyen, ha assegurat que "no es quedarà de braços plegats" i ha lamentat que s'utilitzi com a coartada la protecció dels menors per discriminar persones amb aquesta llei.
Precisament, la resolució aprovada a Catalunya aquest dimecres secunda un text ratificat al març per l'Eurocambra que afirma que "l'evolució jurídica a Hongria ha soscavat greument els drets fonamentals de les persones LGBTIQ".
La diputada de l'extrema dreta de Vox Mónica Lora ha aplaudit a la cambra catalana les lleis LGTBI-fòbiques d'aquest país, que ha dit que "blinden la pàtria potestat i la protecció dels seus fills". En canvi, la Unió Europea alerta de la desprotecció de menors a Hongria i en altres estats de la Unió amb legislacions discriminatòries.
El govern hongarès va prohibir al juny qualsevol representació de l'homosexualitat a l'espai públic, incloent-hi els llibres o la publicitat. També nega l'existència de persones transgènere i no binàries, restringeix el seu dret a la vida familiar i priva les parelles no casades del dret d'adopció.
Una llei pionera que no atura els atacs
Catalunya té una llei contra l'homofòbia, aprovada el 2014, que va ser pionera al món a establir sancions per discriminació o violència. Tot i això, no està aconseguint aturar les agressions, insults o discriminacions contra les persones del col·lectiu.
L'Observatori Contra l'Homofòbia va registrar 189 incidents el 2020, respecte dels 84 de l'any 2016. Ja sigui perquè hi ha més situacions d'LGTBI-fòbia o perquè se'n saben més casos, només la meitat es tradueixen en denúncies.
Les persones que no denuncien ho fan per "falta de recursos, desconfiança en les institucions, fatiga emocional davant el llarg procés que els espera o perquè han optat per altres estratègies", segons l'Observatori.
