LGTBI-fòbia: creixen molt les denúncies però gairebé cap acaba en condemna o sanció
L'Observatori contra l'Homofòbia demana eines específiques, com les de la violència masclista, per fer-hi front: "No és el mateix combatre l'odi que la discriminació"
LGTBI-fòbia: creixen molt les denúncies però gairebé cap acaba en condemna o sanció
Concentració de l'Observatori contra l'Homofòbia amb cartells amb els 189 incidents registrats al 2020
Les incidències per LGTBI-fòbia van créixer un 18,1% l'any passat, segons l'OCH (ACN)

LGTBI-fòbia: creixen molt les denúncies però gairebé cap acaba en condemna o sanció

L'Observatori contra l'Homofòbia demana eines específiques, com les de la violència masclista, per fer-hi front: "No és el mateix combatre l'odi que la discriminació"

Virgínia Arqué NuenoActualitzat
TEMA:
Homofòbia

La llei catalana contra l'homofòbia, aprovada el 2014, va ser pionera al món a establir sancions per discriminació o violència, però no està aconseguint aturar les agressions, insults o discriminacions contra les persones LGTBI.

Sigui perquè hi ha més situacions d'LGTBI-fòbia o perquè se'n denuncien més, el nombre "d'incidències" registrades per l'Observatori contra l'Homofòbia no ha parat de créixer en els últims cinc anys i ha passat de les 84 registrades l'any 2016 a les 189 del 2020 (un 18,1% més que el 2019, en què n'hi va haver 160).  

Unes incidències que només en la meitat dels casos, segons l'Observatori contra l'Homofòbia (OCH), es tradueixen en denúncies, ja sigui "per falta de recursos, desconfiança en les institucions, fatiga emocional davant el llarg procés que els espera o perquè han optat per altres estratègies" fora del circuït penal, administratiu o laboral oficial.

Tot i així, l'any 2020 les denúncies (sobretot d'agressions físiques, amenaces i discriminacions) van augmentar un 22,7% respecte al 2019, segons l'OCH.

Poques condemnes o sancions

Segons dades facilitades per la Conselleria d'Igualtat i Feminismes, les denúncies han augmentat un 276% en els últims anys, des dels 38 atestats de l'any 2014 (en què es va aprovar la llei) fins als 143 de l'any passat.

 

En aquests 7 anys s'han obert 535 procediments penals per agressions físiques, danys materials o delictes d'odi, però només hi ha hagut 12 sentències condemnatòries, segons dades recollides pels Mossos d'Esquadra, la Fiscalia i l'administració de justícia.

De procediments administratius per insults, discriminacions o tracte vexatori se n'han obert 207 des del 2014 fins l'any passat, però només s'han imposat 9 sancions i 54 casos s'han resolt amb mediació i mesures alternatives de reparació a la víctima.

No hi ha dades sobre quants procediments laborals s'han obert per discriminació al lloc de treball per LGTBI-fòbia.

En el primer semestre del 2021 la Direcció General d'Igualtat ja ha recollit 137 incidències (peticions d'ajuda de persones LGTBI o de les seves famílies per algun problema o situació de necessitat en què no hi ha hagut vulneració de drets) i 33 denúncies administratives, penals o laborals per presumptes discriminacions o vulneració de drets i agressions.

Per la Conselleria d'Igualtat, l'augment en el nombre d'incidents respon, sobretot, al fet que cada cop hi ha més serveis a Catalunya on les víctimes poden adreçar-se per demanar ajuda.


Eines específiques contra l'LGTBI-fòbia

L'Observatori contra l'Homofòbia, que ha presentat aquest dilluns la seva memòria anual, també ha notat aquesta tendència a l'alça. Coincideixen que part d'aquest creixement es deu al fet que les víctimes estan més conscienciades, però reclama un protocol específic, com el que existeix per a les violències masclistes, i més eines per fer front a aquest tipus de situacions, com explica el president de l'entitat, Eugeni Rodríguez.

"Les 189 incidències del 2020 ens indiquen que no són una qüestió aïllada. Patim aquests atemptats contra la nostra dignitat. La violència cap a les dones i el col·lectiu LGTBI és estructural, cal canviar el context per no naturalitzar-lo i tenir una entitat còmplice, propera, que et doni la condició de víctima."

Sobre el baix nombre de condemnes i sancions imposades des del 2014, Rodríguez demana més vies per denunciar i també més acompanyament jurídic i psicològic a les víctimes.

"Hi ha una impunitat molt bèstia. Agredir una persona LGTBI no té un cost per l'agressor que, en el seu imaginari, veu que no ha de respondre del que ha fet, demanar perdó i segons la gravetat anar a un procés penal. Correm el risc que moltes agressions i interpel·lacions es quedin en l'oblit."

Per l'Observatori contra l'Homofòbia, la falta de sentències condemnatòries també demostra que falten recursos materials i humans per fer front a aquest tipus de delictes, com explica Eugeni Rodríguez.

"Calen eines específiques, perquè no és el mateix combatre l'odi que la discriminació, que les eines legals siguin eficients, que siguin conegudes per tota la ciutadania, que la persona pugui denunciar i que tingui estatus de víctima que li doni possibilitats de tirar cap endavant."


L'LGTBI-fòbia creix durant la pandèmia

Les persones gais són els que més incidents han patit aquest 2020 (sobretot agressions i insults), segons l'informe presentat per l'OCH. Pel que fa a les agressions patides per persones lesbianes, destaquen les verbals i l'augment de denúncies per assetjament laboral, sobretot en l'àmbit educatiu. També hi ha hagut un augment d'incidents en què les víctimes han estat persones trans.

La mitjana d'edat de les víctimes que han patit una agressió o discriminació i que ho han comunicat a l'entitat és de 33,8 anys. La majoria d'incidències es produeixen a l'espai públic (el 62,9%), sobretot al transport públic i al carrer. Quatre de cada deu es van registrar a la ciutat de Barcelona.

La gran majoria van ser els mesos de gener, juliol i agost (11,9%) i el 41,9% en cap de setmana, el que coincideix, per una banda, en períodes de vacances (en què hi ha més interacció social) i per una altra en què hi ha menys recursos de suport a les víctimes.

El confinament s'ha traduït en el fet que més d'una quarta part de les incidències s'hagin produït en l'espai privat (29,4%), sobretot en els àmbits familiars i laboral. També han augmentat els problemes de convivència en habitatges i comunitats de veïns i veïnes.

L'entitat denuncia que durant la pandèmia "les restriccions i mesures imposades no han tingut en compte les necessitats específiques de col·lectius que es poden trobar en situacions de vulnerabilitat, fet que ha impactat en l'accés als serveis bàsics, a rebre un tracte de qualitat, en la seva salut mental i en la resta d'activitats del dia a dia, de manera diferenciada de la resta de la població."

L'observatori també ha detectat una "estigmatització" de col·lectius "com les persones joves i les LGTBI" durant la pandèmia, "a qui s'ha titllat d'irresponsables i de ser les principals transmissores del virus". També s'han registrat incidències relacionades amb discursos d'odi, pintades i comportaments vandàlics i d'exaltació de l'LGTBI-fòbia.

Aquí podeu consultar l'informe complet de l'OCH:

ARXIVAT A:
Homofòbia
Anar al contingut