Mónica Lora, la veu identitària de Vox al Parlament
Mónica Lora en una entrevista al seu despatx de regidora a Mataró amb la bandera de les Joventuts Identitàries de PxC (TOT Mataró)

Mónica Lora, la veu identitària de Vox al Parlament

L'exregidora de PxC està acusada de contribuir a difondre acusacions falses contra un veí de Mataró i disseminar discursos d'odi en les eleccions municipals de 2011

Redacció Actualitzat
TEMA:
Extrema dreta

Els resultats de les eleccions del 14 de febrer han donat un escó a una dona amb un ampli currículum i vincles amb la ultradreta catalana. Es tracta de Mónica Lora, exregidora de Plataforma per Catalunya (PxC) a la capital del Maresme entre els anys 2011 i 2019 i ara diputada del partit de Santiago Abascal per la demarcació de Barcelona. Lora va ser secretària general de PxC quan es va expulsar el fundador de la formació, Josep Anglada, i va liderar les anomenades Joventuts Identitàries del partit, on va compartir col·lectiu amb alguns militants neonazis.

Mónica Lora es va estrenar en política amb 23 anys amb un discurs d'investidura el 2011 al consistori de la capital del Maresme en què es reconeixia com a regidora d'un partit identitari, una etiqueta que designa les organitzacions que combaten una suposada dissolució de les identitats europees producte, consideren els que s'hi senten identificats, de l'arribada de persones migrades de fora el continent.

En aquest discurs de fa una dècada, Lora responsabilitzava "el gran capital" de promoure els fluxos migratoris per precaritzar les condicions de la classe treballadora autòctona.

Als inicis de la seva carrera política, aquesta mataronina va situar-se al capdavant de les Joventuts Identitàries, una organització de la qual també va formar part Alejandro Fernández, exmilitant del neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), o Sergio Concepción, actualment regidor de Vox a Salt.
 

Foto de grup de membres de les Joventuts Identitàries amb Josep Anglada al mig. A la seva dreta, amb ulleres, Sergio Concepción, i assegut a la dreta amb samarreta negra, Alejandro Fernández.


Tant Fernández com Concepción es van fer fotografies amb líders del partit neofeixista grec Alba Daurada, considerat una organització criminal a Grècia.
 

Alejandro Fernández amb el líder d'Alba Daurada Ilias Kasidiaris, conegut per agredir una tertuliana en directe a la televisió grega.
Sergio Concepción amb el líder d'Alba Daurada Nikos Michaloliakos.


Mónica Lora també ha mantingut a prop seu altres militants de Vox amb passat en organitzacions ultradretanes com Jordi de la Fuente, secretari d'organització de Vox a Barcelona, exmembre de l'MSR i PxC i company d'Alejandro Fernández, al centre de la polèmica recentment quan van transcendir imatges d'ell en un concert d'un grup de rock neonazi a Madrid l'any 2013.

De la Fuente, a més, està acusat de liderar una manifestació que va acabar amb l'assalt d'un centre de menors al Masnou.

Tal i com ha assenyalat el periodista Jordi Borràs a Twitter, Fernández ha estat present al quarter general de Vox a Barcelona durant la nit electoral del 14 de febrer.
 



Calúmnies i revelació de secrets

En una denúncia interposada el febrer de 2019 per SOS Racisme a la qual el 324.cat ha tingut accés, un jove mataroní que prefereix mantenir-se en l'anonimat acusa Mónica Lora i unes quantes desenes més d'usuaris de Facebook i altres xarxes socials d'haver amplificat tota una sèrie de missatges que l'acusaven falsament d'haver complit condemna per agredir sexualment i maltractar una dona.

Els fets es remunten al gener de 2019, quan PxC i Vox es trobaven en unes negociacions que acabarien en la integració dels primers en els segons. Lora i Jose Casado, exportaveu del Grup de Defensa i Resistència (GDR) Segadors del Maresme, coordinador de Vox a Mataró i vintè a la mateixa llista per la mateixa demarcació, estaven gravant un vídeo en una plaça del barri de Cerdanyola de Mataró.
 

Mónica Lora, Jose Casado, amb ulleres i barret, i Jordi de la Fuente.


Al vídeo penjat al Facebook de la mateixa Mónica Lora es pot veure com un veí del barri els increpa afirmant que estan estenent un discurs que vincula immigració i delinqüència.

El vídeo de Lora el va compartir més d'un miler de persones, cosa que va exposar el jove a tot tipus d'insults i amenaces. Però les amenaces i les desqualificacions es van agreujar quan el vídeo es va compartir al grup de Facebook del moviment antiindependentista Mataró es Queda a Espanya, amb més de 7.000 seguidors i ara reconvertit en un grup de suport a Vox.

En total, el metratge difós per l'ara diputada va acumular unes 26.000 visiualitzacions.


Identitat falsa

D'entre tots els comentaris abocats a xarxes socials destaca el d'una usuària que es fa dir María Portiño, que contesta a una altra usuària amb una captura de pantalla on un individu assegura que el denunciant ha estat complint condemna per violència masclista. Portiño, a més, convida a assetjar el jove a xarxes socials: "Aquest és el perfil del moro merda, perquè li deixeu un missatge: jo ja ho he fet".

SOS Racisme assegura que la Policia Nacional, a càrrec de la investigació, aporta com a indicis un fil a Twitter del nucli local de l'entitat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), en què asseguren amb proves fotogràfiques que darrere d'aquest usuari hi hauria Jose Casado.
 


Qui sigui que gestionés aquest compte utilitzava la imatge de la instagramer Nadia Jémez com si fos la seva pròpia.

Aquesta campanya de suposades calúmnies i revelació de secrets contra el veí de Mataró va acabar amb amenaces de mort, algunes d'elles dirigides contra familiars seus.

En el monent d'escriure aquestes línies està pendent de resoldre's una petició a la matriu de Facebook als EUA per obtenir la identitat i les dades de qui hi ha darrera dels usuaris de la xarxa social implicats. Entre els comptes identificats hi ha el de Jordi de la Fuente.


Altres causes obertes

A més, Mónica Lora es troba implicada amb altres exmembres de PxC, entre els quals hi ha el president de Vox a la demarcació de Barcelona, Juan Garriga, en una causa per delictes de discriminació i provocació a l'odi.

La propaganda de la desapareguda formació xenòfoba consisistia en un xec simulat a nom d'una persona de nom àrab amb un import de 4.000 euros. Una associació islàmica de Reus va ser qui va interposar la demanada.

ARXIVAT A:
Extrema dreta Vox
Anar al contingut